ATAC TERRORISTA A BARCELONA I CAMBRILS

“A Ripoll no entenen que uns nois es van construir contra la societat catalana”

Jérôme Ferret ha estudiat el jihadisme al sud de França, centrant-se en la importància de les famílies i especialment en el paper dels germans

Jérôme Ferret ha estudiat el jihadisme al sud de França, centrant-se en la importància de les famílies en la construcció del projecte violent, i especialment en el paper dels germans. També ha fet l’anàlisi en algunes ciutats de Catalunya com Ripoll, on es va formar la cèl·lula terrorista dels atemptats del 17-A. Ferret, doctor en sociologia i professor a la Universitat de Tolosa Capitole, va participar ahir en el cicle Factors de prevenció i risc en els processos de radicalització dels joves al Palau Macaya de La Caixa.

En la seva conferència ha dit que “hi ha una cosa que la societat catalana no vol entendre”. Què és?

Vaig publicar un llibre el 2016 sobre Espanya i la transformació de la violència, però la societat no donava importància a aquesta qüestió perquè pensava que no era un problema català. A França ja ho era perquè té un problema d’integració, però aquí es deia que no. Hi havia una espècie de tabú i no interessava a ningú. Jo parlava d’això perquè aquí hi havia alguna cosa que venia de la història local, que va començar amb el Vendrell, Salt, Terrassa, Vic, Plataforma per Catalunya...

I què ha passat a Ripoll?

A Ripoll no han entès els atemptats, perquè per a la població de Catalunya els joves de la cèl·lula estaven integrats i parlaven català. Hi ha la impossibilitat d’entendre que uns nois es van construir contra la societat catalana. I a França també, però allà tenim un passat colonial i això permet dir que podem entendre les ràbies d’alguns. Aquí el sistema i el discurs oficial pensa que ja hi ha una política d’integració.

Per què els veïns de Ripoll no van veure que els joves de la cèl·lula no se sentien integrats?

Per la incapacitat de pensar-ho. Conec bastant Barcelona, Terrassa... I Ripoll és una altra història. Allà veus que hi ha una separació física. És una societat molt tancada i la sensació és que pots sentir una espècie de gueto mental. Es miren amb els tòpics del llenguatge i això és un problema per entendre aquest tipus de construcció dels més joves.

Com va influir que fossin germans els membres de la cèl·lula?

La dinàmica dels germans no és una relació de gran i petit, és molt més complexa. Eren uns grups de germans i depenia de les històries de cadascú: en un influïa el gran, en un altre el petit. Va en funció de les relacions socials i també amb l’imam. Al principi vam pensar que eren uns joves una mica adoctrinats per l’imam, però es tracta més d’un procés de relació afectiva, d’intercanvi i d’escolta, que de “vinc a dir-te una veritat que tu acceptaràs mecànicament”.

Els Mossos apunten que alguns dels joves s’havien radicalitzat al marge de l’imam.

L’imam és un referent sentimental davant la falta d’un pare. L’imam els acull i és amb qui viuen els problemes de relacions, vitals i existencials. No són imams, són referents adults per a joves que busquen un encaix. Un dels nois tenia una feina bastant ben pagada en una empresa de Ripoll i la possibilitat d’un ascens, però l’imam li va fer creure que l’explotaven. És el típic raonament d’un salafisme que correspon gairebé a una explotació de la lluita de classes.

La radicalització de la cèl·lula del 17-A al marge de l’imam

Als joves els faltaven referents?

Les variables són la desestructuració familiar i la violència intrafamiliar. Quan el pare té una feina molt dura i arriba a casa sense interessar-se per la família, això provoca un buit. És un model que veiem als ecosistemes de Tolosa: són famílies sense pare, on la mare està sola i una mica aïllada. Al final les relacions entre els germans es van convertir, amb la cèl·lula i l’imam, en una nova família.

En què falla el llenguatge?

Parlem un llenguatge institucional i artificial: d’integració i respecte de la norma. Això no funciona amb els joves. La cultura digital és fonamental. Jo no sabia fins fa 15 dies què era un mem i el Daeix els utilitza.

¿Es fa un ús inadequat del concepte radicalització?

La radicalització es fa servir com una desqualificació dels moviments socials i es confonen realitats no comparables. El jihadisme a París o Ripoll no és el mateix que una reunió d’antisistemes. És important dir-ho perquè el poder ha entès que la radicalització és una cosa molt potent a nivell polític.

Com hi influeix l’extrema dreta?

A França tenim la radicalització identitària: la islamofòbia i l’antiislamofòbia. I l’extrema dreta s’ha organitzat molt a les xarxes socials, on ha guanyat. Trump és la principal explicació de la radicalització identitària perquè capta a les xarxes opinions minoritàries i ho fa pujar al debat públic.

Què s’hauria de fer a Ripoll?

S’ha de treballar amb els serveis socials locals i no fer una política de detecció ni de Proderae [el protocol català]. La radicalització no pot ser únicament policial. És normal buscar persones violentes i perilloses, però generalment és més difícil. A Ripoll s’han de crear espais públics.

Més continguts de