"El nostre projecte de vida són els fills"
PieraEl Jan, de vuit anys, enumera sense errors els planetes que formen part del Sistema Solar mentre la Lila, de sis, identifica en un mapa els països que integren el continent africà i la Berta, de 5 anys, aliena a tot, es concentra a acabar un puzle amb l'ajuda de la seva mare. Fan classe. Però són a casa. Els tres germans són educats a casa pels seus pares, la Montse Fuster, de 31 anys, i el Pau Boada, de 33. El homeschooling va sorgir de manera natural. "Primer vam començar no portant-los a l'escola bressol i, de mica en mica, t'adones que no vols delegar l'educació dels fills quan tens molt clars els teus valors i vols aprofitar les millors estones del nen, que són al matí, quan ell està més receptiu", explica la Montse. Ella treballa mitja jornada de bibliotecària i ell a la brigada municipal de l'Ajuntament de Piera, on viuen. "Hem rebutjat feines perquè no quadraven amb la nostra manera de fer", diu el Pau. I és que el homeschooling és "una opció de vida", reconeixen. "Potser has de renunciar a altres coses, però ho fas perquè aquesta és la teva opció", diu la Montse, que és qui passa més hores amb els nens i la que s'ha treballat el temari perquè els seus fills assoleixin els objectius que marca l'administració "a través del joc i de pedagogies alternatives".
Ha estat autodidacta per necessitat. Ha trobat molt material a internet i també ha compartit recursos amb altres famílies. Ells segueixen la pedagogia Montessori. "Creiem que els nens aprenen per interès. Quan una cosa els interessa molt, ho aprenen tot , però si no, per més que els hi expliquis, no ho aprenen", diu el Pau. "I els pares hem de buscar la manera de generar aquest interès", afegeix la Montse. En el cas del Jan, el que més li interessa són els dinosaures, la paleontologia i els animals, mentre que a la Lila li agraden les matemàtiques. Funcionen com una escola rural. "Aprenen tots junts". "I si hi ha alguna matèria que no coneixem prou, busquem algú que els hi expliqui", assenyalen.
Horari flexible
Les classes no tenen un horari tancat. "Potser un diumenge a les vuit del vespre demanen com es fa una multiplicació i ho resolem". Però sí que tenen habilitat a casa un espai per fer classe que no té res a envejar a qualsevol aula de primària. A les parets pengen alguns dels treballs que han fet els nens, com un mural amb la història del telèfon o cartolines amb totes les lletres de l'abecedari. A les lleixes, ben endreçades, s'hi acumula el material: un planetari construït pels nens, un àbac o la capsa dels minerals. La pissarra i una taula amb cadires presideixen la sala, on també hi ha espai per a les joguines. No fan exàmens. "En estar cada dia amb ells, ja saps què aprenen i què no", diuen. Malgrat tot, de vegades n'han fet perquè ells tenien curiositat, ja que n'havien sentit a parlar a cosins i amics. "Ells ho viuen amb naturalitat. Uns van l'escola privada, d'altres a la pública, i ells, a casa", explica la Montse. "I és el que hem de fer: normalitzar la situació i veure-ho com una opció més".
El Pau i la Montse també fomenten que els fills es relacionin amb altres nens i "facin equip". Fan activitats extraescolars -bàsquet, dansa i anglès-, trobades amb altres famílies que eduquen a casa i sortides de camp. L'última, al bosc, per aprendre a reconèixer les plantes. "La majoria de pares que escolaritzem a casa tenim present una mancança, que és la socialització, i tendim a afavorir situacions per treballar-ho". Pel Pau, el homeschooling no és una novetat. Ell també va ser escolaritzat a casa i explica que incorporar-se al sistema educatiu -va cursar un mòdul de FP de fusteria- no va resultar "gens traumàtic".
Reconeixen que per escolaritzar a casa cal "dedicació". I no tothom hi està disposat. Tot i i així, ells conserven els seus espais i les seves aficions. Però tenen clar que el seu projecte de vida són "els fills". "Potser quan marxin de casa la prioritat serà una altra, però ara és aquesta".
