Avortament

La nova llei d'interrupció de l'embaràs permetrà avortar als 16 anys sense consentiment dels pares

El ministeri d'Igualtat vol que la norma vagi la setmana que ve al consell de ministres

3 min
La ministra d’Igualtat, Irene Montero, en una imatge d’arxiu.

MADRIDEra un dels compromisos de l'acord del govern de coalició del PSOE i Unides Podem i, finalment, es veurà traduït en una nova llei: a Espanya es podrà tornar a avortar als 16 anys sense el consentiment dels pares. El canvi legal es recollirà finalment a la reforma de la llei d'interrupció de l'embaràs, segons ha avançat la Cadena SER aquest dimarts i ha confirmat el ministeri d'Igualtat a l'ARA. Des de la cartera que dirigeix Irene Montero (Unides Podem) anticipen que s'estan tancant els últims serrells del text i que la intenció és portar-lo la setmana que ve al consell de ministres.

Amb aquest canvi es tornarà al marc de la llei de salut sexual i reproductiva de l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero. Aquell executiu socialista va aprovar l'anomenada "llei a terminis", que posava fi a l'exigència del consentiment patern per a les noies de 16 i 17 anys que volien exercir el seu dret a l'avortament, un requisit que el PP va tornar a introduir el 2015. Aquest, però, no és l'únic canvi substancial que introduirà la norma: també s'obligarà els hospitals públics a oferir avortaments, és a dir, a tenir metges que no practiquin l'objecció de consciència amb l'objectiu d'acabar amb el desplaçament forçat entre comunitats i ciutats per a centenars de dones a l'Estat.

Ara bé, aquest és precisament un dels punts més calents que ha arrossegat la norma des que s'hi va començar a treballar l'any 2021. No només ha topat amb la posició contrària del PP, sinó que algunes organitzacions de professionals sanitaris també s'hi han girat d'esquena. En concret, el Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) va advertir en un comunicat publicat l'estiu passat que s'obria la porta a "dificultar el dret a l'objecció de consciència", un fet que titllaven "d'inacceptable, il·legal i injust".

A més a més, pel que fa a l'avortament, el ministeri d'Igualtat vol que, en el moment en què la dona manifesti la seva intenció d'avortar, tampoc se li demani que reflexioni durant tres dies, com fins ara. Sí que es lliurarà la informació sobre la possibilitat de tirar endavant la gestació i ser mares, si ho sol·liciten, com va anticipar Montero en la seva última compareixença al Congrés de Diputats. Aquest canvi ha estat aplaudit per les organitzacions que lluiten per garantir el dret de les dones a avortar.

Seguint el que planteja l'acord de govern entre el PSOE i Unides Podem, la norma també hauria d'incloure una rebaixa de l'IVA sobre els productes d'higiene femenina, com les compreses o els tampons, així el repartiment de forma gratuïta d'aquests productes entre els centres educatius, com reclamava la mateixa Montero fa uns mesos. També es volen impulsar les "polítiques actives d'educació i prevenció d'embarassos no desitjats", així com la millora de l'accés a mètodes anticonceptius.

Des del govern espanyol fa temps que treballen amb diferents col·lectius per tirar endavant aquesta normativa, el futur de la qual també pot dependre de la decisió que prengui el Tribunal Constitucional. El TC fa més de deu anys que manté congelat el recurs que el Partit Popular va presentar contra la llei aprovada per Zapatero per "inconstitucional". L'actual líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de fet, ha defensat el recurs aquest mateix dimecres en una compareixença des de Galícia en què ha defensat que les noies hagin de ser majors d'edat per decidir si avortar o no, i ha acusat el PSOE d'haver trencat el "consens" al voltant d'aquesta qüestió. Sigui com sigui, la nova llei de l'avortament és una de les tres grans propostes de la cartera de Montero juntament amb la llei del "Sí és sí" i la llei trans, una en plena tramitació al Congrés de Diputats i l'altra pendent d'arribar al consell de ministres.

stats