BARCELONA
Societat 05/10/2018

La nova Rambla pren forma

L’avantprojecte preveu un sol carril per a cada sentit, ampliar les voreres i limitar la circulació als veïns, càrrega i descàrrega i transport públic

Jordi Mumbrú
5 min
Imatge virtual de com serà la Rambla

BarcelonaEl carrer més famós de Barcelona viurà una transformació radical que implicarà aixecar tota la via, des de l’estàtua de Colom fins a la plaça Catalunya. Les obres començaran a mitjans de l’any vinent i ho faran per la zona més pròxima al port, que és la que està menys saturada. A mesura que avancin les obres, els operaris aniran pujant Rambla amunt durant quatre fases diferents, fins a arribar a la plaça Catalunya. Tota l’obra acabarà, segons les previsions, a finals de 2023 i costarà més de 35 milions d’euros.

A més de modernitzar la Rambla, l’objectiu d’aquesta gran transformació és aconseguir que el carrer deixi de semblar una pista d’obstacles per convertir-se en un passeig generós i amable per a les persones. Aquesta finalitat té un ampli consens entre els barcelonins, però en aquest carrer -el més popular i turístic de Barcelona- cada pam de terra té una infinitat de pretendents i cada petit canvi s'ha de fer amb comptagotes. El projecte es va encarregar ara fa un any a kmZERO, un equip de professionals liderat per l’arquitecta Itziar González, que va ser regidora del districte de Ciutat Vella durant el govern del socialista Jordi Hereu. Després d’un procés participatiu que va començar ara fa un any amb els veïns, l’equip va redactar i entregar una primera proposta el passat mes de maig a l'Ajuntament de Barcelona. El document final, que està pendent de les correccions que pugui incloure el govern de la ciutat, ja defineix com serà la nova Rambla posant l'accent en la mobilitat, que patirà canvis substancials.

Imatge virtual de com serà la Rambla al seu pas pel carrer del Carme, amb voreres ampliades i un sol carril de circulació

De totes les idees del projecte, la que més variarà la fisonomia actual de la Rambla serà la reducció del trànsit a un sol carril per a cada sentit. La restricció permetrà fer créixer les voreres laterals i facilitar el passeig a les persones.

Menys vehicles

Amb aquest canvi, per la nova Rambla hi passaran molts menys vehicles. Actualment, en alguns trams de la Rambla -en sentit mar- hi ha fins a dos carrils de circulació i un tercer d’estacionament. Això és així a partir del carrer del Carme i en direcció al mar. En un futur, només en quedarà un, per on tan sols podran circular els veïns de la zona, els distribuïdors de mercaderies, vehicles d’emergència i transport públic. En alguns trams hi haurà un segon carril exclusiu per a la càrrega i descàrrega. Els motoristes perdran les places d’estacionament que tenen actualment.

Per evitar que la resta de vehicles entrin a la Rambla caldrà “treballar propostes que regulin l’accés restringit del trànsit rodat”, segons el document, com podria ser la instal·lació del sistema de càmeres que ja existeix en sentit mar-muntanya. Paral·lelament, també està previst reduir la velocitat màxima permesa als vehicles, passant dels 30km/h actuals als 20km/h.

Inicialment es va preveure que la nova Rambla fos plataforma única, és a dir, que vehicles i vianants estiguin a la mateixa alçada. A mesura que va anar avançant la definició del projecte, aquesta possibilitat es va acabar rebutjant. Les conclusions del document participatiu consensuat amb els veïns, al qual ha tingut accés el diari ARA, es recomanava que es valorin diferents propostes “que configurin una separació física entre l’espai rodat i el dels vianants”. L’objectiu és evitar que, a causa de la “forta pressió del vianant” que es preveu després de la reforma, algunes persones puguin ocupar sense saber-ho l’espai destinat als vehicles i posin en risc la seva seguretat. De fet, l'aposta per al vianant del nou projecte és tal, que fins i tot s'adverteix del risc que acabi deixant sense espai els vehicles.

Els ramblistes, espantats

Un altre punt delicat del nou projecte és quina afectació tindrà sobre els negocis que hi ha actualment. Els propietaris dels bars i restaurants, així com els dels quioscos, els de les floristeries i els de les parades dels antics ocellaries temen una retallada de l'espai que ocupen, ja que el document del mes de maig preveia un canvi substancial. La filtració de la proposta del mes de maig, que segons Itziar González, no és la que s'acabarà aplicant afectava a tots els col·lectius. Al llarg de la Rambla hi ha ara mateix 381 taules de bars i restaurants. Aquesta xifra es volia reduir fins a 298, un canvi que suposa una reducció del 22%. Alguns bars, com l’històric Núria, perdien totes les taules que tenen. “No entenem que al sector de la restauració ni se l’hagi convocat ni avisat”, critica el director general del Gremi de Restauració, Roger Pallarols. Des del Gremi van demanar informació sobre el projecte durant el procés i els van assegurar que no es trauria cap terrassa i que només hi hauria alguna “reubicació”. Les crítiques per no haver sigut consultats durant el procés participatiu també arriben des dels amos dels quioscos de premsa i de les floristeries.

Fonts de l’Ajuntament van insistir que el pla és un “avantprojecte” i que les seves conclusions no poden alterar el que ja havia aprovat el Pla Especial de la Rambla de l’any 2016, que no preveu cap canvi que afecti a les terrasses. Aquesta promesa, però, no tranquil·litza els ramblistes afectats, que no entenen per què el projecte de kmZERO proposa canvis tan dràstics si, teòricament, després no es poden aplicar.

Imatge virtual de com serà la Rambla

El quiosquer i president de l’Associació de Venedors de Premsa de la Rambla, Juan Jiménez, també va denunciar a l’ARA que ells tampoc no van ser convocats i que només van tenir una conversa informal en què els van assegurar que no es tancaria cap quiosc. Segons el projecte del maig, però, tots els quioscos s’havien de reubicar, tres es tancaven i un quart s’havia de traslladar a baix de tot de la Rambla, la zona comercialment menys rendible del carrer. La concessió dels quioscos de premsa acaba el 2030, de manera que si l’Ajuntament decideix tancar-ne tres abans, els hauria d’indemnitzar. “Nosaltres no volem cap indemnització, volem treballar”, va dir Jiménez.

La crítica al procés de participació també arriba des de les floristeries. Carolina Pallés és una d’elles i també lamenta que no hi ha hagut “cap tipus de diàleg”. “Entre l’abril i el maig ens va venir a veure la Itziar, però ja estava tot decidit. Jo al final de curs no hi vaig”, va lamentar. Itziar González va explicar a l'ARA que si que s'ha consultat amb els Amics de la Rambla, on tots aquests col·lectius hi estan representats.

stats