Societat 09/10/2019

Una operació d'un fons d'inversió posa en risc l'habitatge de centenars de veïns de cop

Talisman Capital va comprar un paquet de 433 immobles al 'banc dolent', molts a l'àrea metropolitana

Natàlia Vila
3 min
La façana de l'edifici on el fons d'inversió pot posa en risc l'habitatge dels veïns

BarcelonaAmb un sol moviment empresarial, un fons d’inversió podria deixar en l’aire la situació de centenars de veïns a Catalunya. L’empresa Talisman Capital –un fons nord-americà establert també a Madrid– va tancar el mes de març passat la compra d’un paquet de més de 430 pisos, pàrquings i annexos a la Sareb, més coneguda com el banc dolent, l’entitat pública sorgida durant la crisi que es va quedar amb tot el totxo que els bancs no van poder pair. Ara, set mesos després, els veïns que hi viuen han començat a notar-ne les conseqüències i a organitzar-se: aquesta setmana ja han aturat dos intents de desnonament.

Aquest fons d’inversió va adquirir el paquet de pisos de la Sareb per 17,5 milions d’euros, segons van explicar ahir alguns sindicats d’habitatge de Barcelona que han investigat el cas. “Això vol dir que van pagar de mitjana uns 40.500 euros per cada pis”, va destacar un dels veïns afectats i membre del Sindicat d'Habitatge de Sants, Ruben Molina. Segons van subratllar les entitats, ara “l’empresa ha començat a fer fora els veïns” per llogar o vendre els pisos a preus molt més alts.

Barcelona, la més afectada

La majoria dels immobles que contenia el paquet que ha acabat en mans de Talisman Capital són a Catalunya, concretament a l’àrea metropolitana de Barcelona, segons una llista del plec de venda a què ha tingut accés l’ARA. Però actualment el volum de casos és tan gran que els sindicats d’habitatge veïnals admeten que no els tenen tots controlats: “Llancem la campanya Trenquem el Talisman també per fer una crida a tots els veïns que sàpiguen que el nou propietari del seu pis és Talisman Capital, per poder fer un front comú”, va remarcar una altra afectada, Clàudia Torremadé.

Els organitzadors de la campanya expliquen que, ara per ara, el fons també “s’ha negat a negociar cap lloguer social” o a valorar la possible situació de vulnerabilitat de les famílies que actualment viuen en aquests pisos. “Alguns pisos que estaven tancats de feia anys ara són ocupats per famílies amb pocs recursos”, explica Torremadé, que admet que no saben encara quants n’hi ha de buits i quants amb lloguers regulars.

“Ens consta el cas d’una veïna que va voler comprar el pis directament a la Sareb, però li van oferir un preu més car que al fons”, assegura Molina, que manté que “l’única cosa que ha fet el fons és activar els processos judicials per expulsar els veïns”. “Ens va dir que el preu de sortida d’un pis de 40 metres quadrats eren 200.000 euros”, afegeix. L’ARA ha intentat contactar amb la direcció de l’empresa –tant a Madrid com a la seu central, als Estats Units– per recollir la seva versió, però al tancament d’aquesta edició encara no s'havia rebut resposta.

L’administració “no els va voler”

Una de les crítiques que van llançar ahir els sindicats d’habitatges va ser que l’administració no hagués fet ús del dret de tempteig i retracte d’aquests pisos. A Catalunya, aquest mecanisme permet a l’administració comprar els immobles a un preu favorable abans que s’ofereixin a mans privades. Fonts municipals van confirmar ahir a aquest diari que el consistori no va exercir aquest dret almenys en quatre dels pisos que apareixen al paquet perquè el preu era superior al “màxim admès per una instrucció interna municipal”. Les mateixes fonts van explicar que ara s’està comprovant quin va ser el protocol en la resta de pisos que apareixen al llistat.

“El procés d’acaparament [d’immobles per part dels fons voltor] és un fenomen d’una magnitud mai vista fins ara a Espanya”, va lamentar ahir el portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera. En aquest sentit, els organitzadors de la campanya van demanar també que el banc dolent deixi de negociar amb fons voltors. El portaveu de l’obra social de la PAH, Joan Agea, també va lamentar que “només 2.000 dels 106.000 pisos que ha venut la Sareb han acabat destinats a augmentar el parc públic d’habitatge”. “Per això no ens ha de sorprendre veure quants pisos de bancs i fons voltor acaben ocupats”, va concloure.

stats