Pablo Carbonell: "És molt difícil triomfar en aquest món si ets mala persona"

Pablo Carbonell ha trobat temps entre el teatre i la televisió per enllestir el disc Canciones de cerca , que avui presenta al Barts, l'antic Artèria Paral·lel de Barcelona. Cantarà l'àlbum sencer i ho compaginarà amb "una mica dels dos discos anteriors i alguna cosa de Los Toreros Muertos". També diu que intentarà portar-se bé, fer "unes presentacions divertides, no desafinar, no trencar res i que no hi hagi ferits".

Per què has titulat el disc Canciones de cerca ?

Tenia altres títols, possiblement més enginyosos, però li vaig posar aquest perquè veient com venia el panorama vaig pensar fer un disc amb la pretensió de tocar en llocs petits, com els mags que fan trucs amb monedes o cartes. En aquest espectacle no surt cap senyora d'una gàbia ni coses així.

Ser enginyós és molt esgotador?

Suposo que sí. A mi em fascina la gent enginyosa, però sí, és un pes. De tota manera, el meu enginy és bastant de pa sucat amb oli, perquè a mi el que m'agrada és ironitzar, i això no sé si és bon humor o mala llet. Les meves cançons no és que siguin enginyoses, sinó que pretenen ser originals, amb temàtiques que semblen més d'un conte o d'un esquetx còmic.

En el disc no tot és humor. També hi ha alguna cançó d'amor. Per què no en feies abans?

Jo crec que tothom que canta ho fa per lligar. A mi no em feia falta, hi tenia molta mà i vaig tenir molta sort. A les noies els caic bé, i no em calia cantar cançons romàntiques.

Creus que hi ha cançons útils?

Sí. La mateixa Mi agüita amarilla . Un xilè em va donar les gràcies per haver-la escrit perquè deia que aquesta cançó havia portat la llibertat a Xile. Es veu que la pressió popular va fer que la cançó es pogués escoltar a la ràdio quan la volien prohibir. Mi agüita amarilla la faig servir en alguns col·legis per explicar als nanos el cicle de l'aigua, una de les poques coses que vaig aprendre a l'escola que m'ha servit per a alguna cosa.

Abans eres el de Los Toreros Muertos i ara ets el d' Hospital Central . Quan seràs Pablo Carbonell?

No ho sé. Durant un temps, quan sortia a Caiga quien caiga , també era el de "Dóna'm unes ulleres". Això de crear-te personatges és una manera d'escapar-se d'un mateix, la qual cosa és molt poc recomanable perquè et provoca molt estrès.

¿La cançó Este chico no te conviene està dedicada a la teva filla?

No, no especialment, però l'hi podria haver dedicat a la meva filla Carlota, que ha tingut alguns xicots que no m'agradaven gens. No pensava en la meva filla, però vés a saber, perquè el subconscient és molt traïdor. Ella viu a Noruega des de fa dos anys. És una persona molt intel·ligent. Va marxar fora de la zona euro corrents.

Parlant de marxar, si després d'una consulta democràtica Catalunya decidís sortir d'Espanya...

Ho respectaria, esclar. La gent té dret a sortir d'Espanya. A més, per moltes raons és molt lògic sortir d'Espanya. I no em refereixo només a la casa reial. També hi ha un folklore detestable, amb cantants espantosos. Hi ha moltes coses horribles, però no parlarem de Bisbal. L'altre dia ho vaig pensar. Vaig veure un concert de Bisbal per la tele i vaig pensar: "No m'estranya que els catalans es vulguin independitzar". Ara que vingui Bisbal i em pegui [riu]. Els seus fans el deuen apreciar molt. No deu ser mala persona. És molt difícil triomfar en aquest món si ets mala persona, excepte casos raríssims.

Les teves cançons parlen poc de l'actualitat política i de la crisi.

Gens. Són cançons que vaig fer fa tres o quatre anys. La música és el meu hobby , em diverteix molt, hi poso molta passió, m'agrada estar a l'escenari, o haver estat a l'escenari, però no m'hi puc dedicar. Entre les sèries i el teatre...

Ara estàs actuant a l'obra Sin paga nadie paga, de Dario Fo.

És meravellós, m'encanta interpretar Dario Fo. És realment explosiu. Els personatges que escriu estan entre el disbarat, la lucidesa, la pallassada i el compromís social. Són uns personatges que t'enriqueixen molt quan els prepares.

¿Han canviat gaire els teus referents musicals?

A mi la ràdio se'm va parar amb els Talking Heads. Durant molt de temps l'únic que m'ha agradat han sigut els Talking Heads, i una mica de David Byrne. Després vaig conèixer el David Byrne i em va deixar d'agradar. M'agradava molt Frank Zappa, però des que es va morir escoltar la seva música em posa trist. I de sobte, mira, descobreixo un grup viu, els Eels, que em convencen i que sento molt pròxims.

El cinema el tens arraconat?

És el cinema el que no em té a mi. Aquest any no m'han cridat per a cap pel·lícula.

Però voldries tornar a dirigir?

Està donant voltes el guió de la segona part d'Atún y chocolate . Seria una gran notícia que trobés algú que volgués produir la pel·lícula, que digués: "Tornarem a fer cinema social, farem pel·lícules sobre desgraciats".