Els pakistanesos, “preocupats” per la minoria que trafica

BarcelonaAmb més de 45.000 persones, la comunitat pakistanesa suposa la cinquena població estrangera més nombrosa de Catalunya, per darrere del Marroc, Romania, la Xina i Itàlia. Fa molts anys que hi és present, però en els últims mesos s’han publicat informacions que vinculen algunes persones que són originàries del Pakistan -que representen una minoria del total- amb el tràfic de drogues. A finals de juny es va fer un operatiu policial contra uns clans pakistanesos de llauners de la droga al Raval de Barcelona, on havien pres el control després del cop als narcopisos. Diumenge una lluita entre dos clans pakistanesos rivals pel control territorial de la droga va acabar amb una macrobaralla a cops de catana a Badalona.

“És cert que dins el col·lectiu pakistanès hi ha una part molt minoritària però molt violenta que està ficada en el negoci lucratiu de la droga”, va publicar Umair Dar en un tuit després de la baralla de Badalona. Dar, que ha treballat de mediador intercultural en aquesta ciutat i que és membre de l’entitat Camí de la Pau, diu en declaracions a l’ARA que estan “preocupats i consternats” perquè davant aquesta minoria que trafica “es tendeix a criminalitzar” tota la comunitat: “No tenen res a veure amb nosaltres. Viuen amb un altre estil de vida”. Komal Naz, que és mediadora intercultural, forma part de l’entitat Estudiants Catalans d’Origen Pakistanès (Ecop). “És una llàstima” que les imatges de Badalona embrutin la feina “de formiga” que s’ha fet en integració social, lamenta.

Per a Naz, els clans pakistanesos de la droga “s’haurien de tractar com qualsevol acte delinqüencial, sense tenir en compte si són del Pakistan o no”. Mentre fa les declaracions per telèfon, comparteix el mòbil amb la seva germana Rubia, que afegeix: “No s’ha de castigar la nacionalitat ni es poden culpar les persones que porten anys aquí”. En aquest sentit, Dar atribueix la vinculació d’aquesta minoria pakistanesa amb la droga arran dels narcopisos del Raval, però insisteix que la droga, i el seu consum, és present “en tots els col·lectius”. “És un fenomen global, no un problema de la nostra comunitat”, deixa clar.

Pel que fa al perfil dels clans pakistanesos, Dar parla de “joves sense referents familiars ni ningú que els posi a ratlla, amb poc arrelament al territori”. El president de l’Associació de Treballadors Pakistanesos, Javed Ilyas, assegura que són joves “sense recursos que no tenen feina ni papers”. “No troben sortida i es barallen entre ells”, explica. Ilyas coincideix en dir que es tracta de grups que no representen la comunitat malgrat que “la castiguen”. Per això, Dar critica que “la impunitat” hagi permès que guanyessin espai: “El problema ha vingut quan es barallen i tot el col·lectiu se’n veu perjudicat”. De fet, va més enllà, perquè es mostra inquiet per altres joves pakistanesos que no estan implicats en els clans de la droga, que poden ser influïts per aquesta minoria. “Ens preocupa el futur per no estigmatitzar els nostres nens”, avisa Dar.

“Contextualitzar” els fets

La doctora en sociologia i investigadora Berta Güell, que va fer una tesi al Grup d’Estudis d’Immigració i Minories Ètniques de la UAB sobre els negocis del col·lectiu pakistanès a Barcelona, apunta que “s’han de contextualitzar” els fets relacionats amb el mercat de la droga. “És una comunitat que porta aquí algunes dècades: demostra un patró d’adaptació i un assentament en la societat. Es pot veure com participa en la vida associativa”, subratlla.

Güell comparteix la preocupació del col·lectiu i del risc que la població catalana els posi la mateixa etiqueta a tots. Per aquest motiu, la investigadora alerta del perill d’estigmatitzar la comunitat del Pakistan, quan “la gran majoria fa una vida normalitzada a la societat” a Catalunya.