Els 'papers de Panamà' revelen la font de finançament del cas Pretòria
Societats instrumentals de l'expresident de Burberry a Espanya haurien prestat diners per a les operacions presumptament irregulars de "Luigi", segons 'El Confidencial'
BARCELONAL'expresident de la firma tèxtil Burberry a Espanya Eugenio Mora Olivella hauria facilitat els diners a la xarxa del cas Pretòria, segons mostren els anomenats 'papers de Panamà' que publica avui 'El Confidencial'. L'empresari, resident a Londres, hauria utilitzat una xarxa d'empreses opaques a les illes de Niue, al Pacífic sud, i de Madeira (Portugal) per invertir a Espanya gairebé 9 milions d'euros entre 2003 i 2004, sense cap cost fiscal.
La xarxa l'organitzava el bufet d'advocats Pretus, d'on surt el nom de l'operació contra la suposada trama de corrupció al voltant de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, que va afectar l'any 2009 els ex alts càrrecs de CDC Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, i altres del PSC, com ara l'exdiputat Luís Garcia, "Luigi", considerat el suposat cervell de la trama, o l'exalcalde de la localitat Bartomeu Muñoz.
Segons els 'papers de Panamà' que publica 'El Confidencial', els advocats Francisco i Diego Pretus haurien encarregat al bufet Mossak-Fonseca que creessin societats pantalla perquè els seus clients evitessin el fisc espanyol.
Les operacions financeres sempre començarien a Global Technologies.Com LTD, que, des de Niue, feia préstecs condicionats a firmes instrumentals de les Madeira, que després atorgaven crèdits per idèntic volum a les societats espanyoles per executar les inversions que volia Eugenio Mora, la persona que apareix relacionada amb Global Technologies. No obstant això, ni Mora està imputat en el cas Pretòria ni en les diligències es parla de Global Technologies.
Eugenio Mora va ser condemnat l'any passat per evasió fiscal, amb una pena pactada que va evitar l'ingrés a presó. En la sentència de l'Audiència Nacional espanyola s'esmenta una societat que també apareix a la documentació panamenya, Tilia, amb seu a Madeira, que va servir per donar un crèdit a Francisco Petrus perquè comprés una sisena part de Niesma, immobiliària que administrava 'Luigi'. Tilia estaria vinculada també a un crèdit de 620.000 euros per adquirir, a través de dues instrumentals de Madeira, quatre amarres de superiots al Port de Badalona. Una altra empresa de Mora, Moldavite, amb seu a Madeira, va servir perquè els càrrecs polítics blanquegessin diners.
De Global Technologies, que opera vinculada al banc de negocis nord-americà Merrill Lynch, també surten els fons per fer negocis amb la societat Centre Comercial Gramenet SA, que projecta el complex comercial i residencial de Santa Coloma Cúbics. S'inverteixen 7,6 milions el maig del 2003 també a través d'un préstec amb la finalitat última d'aconseguir neutralitat fiscal.
El 2003 Centre Comercial Gramenet estava administrada pel constructor Josep Singla, imputat pel cas Pretòria, que encara espera judici a l'Audiència Nacional. El 2004 l'administrador canvia, segons el Registre Mercantil espanyol, i es nomena Francisco Pretus, el germà de Diego, que està al capdavant de Tilia. Francisco Pretus oficialment representa Ard Choille, una societat que no apareix en els 'papers de Panamà' però sí en la sentència per la qual van condemnar Eugenio Mora per delicte fiscal i que era la seva instrumental holandesa.
Luis García també va rebre crèdits des de la instrumental d'Eugenio Mora a Niue. En total, tres préstecs que sumaven 725.000 euros per comprar cinc solars a Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) a primera línia de mar. El pla era fer habitatges que després va construir Proinosa, la constructora de Josep Singla. Com en tots els casos, el 99% dels beneficis tornaven a la instrumental d'Eugenio Mora. Aquesta instrumental, Global Technologies.Com LTD, va quedar inactiva el 2007.
