“Parlen dels nostres problemes, però nosaltres no hi som”: col·lectius exclosos de participació política reclamen els seus drets
Les entitats del Tercer Sector exigeixen acabar amb la discriminació de col·lectius com els immigrants sense papers, les persones amb discapacitat o la gent gran
BarcelonaEl dret a la participació política, un dels drets fonamentals de qualsevol ciutadà d’una democràcia, encara no és una realitat per a moltes persones. Hi ha col·lectius que es topen amb veritables barreres per exercir-lo –com les persones amb discapacitat intel·lectual que tot just van poder votar per primer cop en les passades eleccions o bé el col·lectiu de gent gran–, i d'altres es troben directament exclosos, com és el cas dels immigrants o de les persones en situació de sensellarisme. No és fàcil que les seves demandes s'arribin a escoltar i per això demanen canvis a les administracions, que obrin vies de diàleg i participació per fer sentir la seva veu: "Parlen de nosaltres, dels nostres problemes, però nosaltres no hi som", critica Sergi Moncunill, membre del consell de participació de persones amb discapacitat de Dincat.
Els entrebancs per a la participació política d'aquests col·lectius a Catalunya són una feblesa en democràcia i una barrera en la cohesió social, segons alerta l'estudi que ha presentat aquest dimarts la Taula d'Entitats del Tercer Sector en el marc dels cicles de debat Catalunya Social, organitzats en col·laboració amb el Diari ARA i l'Ateneu Barcelonès. El treball remarca la nul·la o baixa participació d'alguns col·lectius no només a l'hora de votar sinó també en altres formes de participació en els temes que els afecten com a ciutadans i apunta a les administracions per acabar amb aquesta situació: "No podem parlar d'una inclusió real si seguim negant a aquestes persones ser ciutadanes de ple dret", ha advertit la presidenta de la Taula, Francina Alsina, que ha demanat "valentia" als governants.
- 15.000 persones amb discapacitat intel·lectual van poder votar per primera vegada el 14F
- El 16,2% de la població catalana no té dret a vot
- Només el 7,7% de les persones privades de llibertat van votar el 14F
- Només 150 de les 1.293 persones que dormien al carrer durant el confinament a Barcelona tenia targeta censal
- Prop del 60% de persones majors de 65 anys no té accés a un ordinador, fet que dificulta l'accés a la informació
Per als qui ho pateixen, aquesta exclusió alimenta una "desconnexió" social i desaprofita tot el que aquestes persones podrien aportar a la societat on viuen, ha subratllat durant el debat posterior Jacqueline Marín, usuària del Centre Residencial d'Inserció La Llavor de Sant Joan de Déu Serveis Socials. Marín ha dit que en el cas de les persones immigrants, la primera barrera que es troben és "la documentació", el no tenir els papers en regla, que els fa quedar del tot exclosos de qualsevol forma de participació política. Les passades eleccions són només una petita mostra d'aquestes barreres: un milió de persones no van poder votar malgrat viure a Catalunya per no tenir la nacionalitat espanyola, segons recull l'informe.
La barrera de l'idioma
"Som persones que no només tenim necessitats sinó també talents, coneixement, habilitats i propostes", ha reivindicat Marín, demanant a les administracions vies perquè aquestes aportacions arribin i siguin escoltades. La situació actual, ha dit, fa que algunes persones participin en la vida social i cultural només, però no en la política. D'altres, ha afegit, ni això, perquè la barrera idiomàtica afegeix dificultats i ha demanat més acompanyament lingüístic, sobretot en persones estrangeres en risc d'exclusió i que no dominen ni el castellà ni el català.
Pel que fa a la gent gran, els obstacles amb què es topen per participar en política acostumen a ser de dos tipus: l'arraconament en fòrums exclusius per a la seva edat i també les barreres físiques –que afecten la seva mobilitat en situacions de dependència, per exemple– o tecnològiques. Per això necessiten "demanar favors a familiars o coneguts" o bé renunciar a drets com anar a votar, ha lamentat Pilar Recha, usuària de la Fundació Amics de la Gent Gran - Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya. Recha ha proposat que es creïn espais on escoltar les veus de les persones grans, per tenir-les en compte a l'hora de legislar, per exemple. "Tenim experiència acumulada", ha insistit.
Moncunill, del Dincat, ha subratllat que el camí per garantir la participació política efectiva dels ciutadans és llarg, fins i tot quan sobre el paper tenen aquests drets reconeguts, com és el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual. "Vam poder votar a les passades eleccions per primer cop, però no hi va haver cap acompanyament a moltes persones que el necessitaven per apropar-se a les urnes i, malgrat que algun partit van fer passes, com un programa de lectura fàcil per fer arribar les propostes, encara no és una situació ni molt menys generalitzada", lamenta, i reclama que tombar les barreres d'accés del col·lectiu a les institucions i administracions evitaria paradoxes com les que, insisteix, es donen ara: “Parlen de nosaltres [...] i nosaltres no hi som”.
