Tipus
Societat 05/10/2019

Els partidaris dels correbous s’organitzen per evitar la prohibició

Penyes, ramaders i alcaldes defensen l’espectacle i al·leguen que “la llei actual ja és prou restrictiva”

Oriol Gracià / Maria Garcia
6 min
Un toro empaitant uns nois en una plaça durant la festa major de Roses.

Amposta / BarcelonaLa d’Amposta és la plaça de bous més gran de totes les Terres de l’Ebre. Es construeix cada any quan arriba la festa major de la Mare de Déu d’Agost, amb 172 carros de primera fila i 116 de segona i tercera. Té una capacitat aproximada de 7.000 persones. Cada tarda, la sessió de bous és de les activitats del programa més concorregudes. Ara, però, l’espectacle està en perill, des que la setmana passada el Parlament va aprovar una proposició de llei, promoguda pels comuns, per abolir els correbous. Alcaldes, ramaders i associacions de penyes taurines d’arreu del país -però principalment de les Terres de l’Ebre- ja han començat a mobilitzar-s’hi en contra.

Ahir a la tarda, a Amposta, més de 300 penyistes es van reunir en assemblea per buscar la unitat i plantejar una estratègia. “Des de l’any 2010, la celebració de festes amb bous a Catalunya està regulada per una llei restrictiva, que garanteix la cura dels animals i la seguretat dels espectacles taurins. Nosaltres ens hi vam adaptar i la complim al peu de la lletra, i arribarem on calgui per defensar-nos. Per què tornen a obrir el debat ara?”, es preguntava ahir Santi Albiol, president de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre. El correbou de Vidreres de l’1 de setembre segurament n’ha sigut el detonant: un toro va saltar la tanca del públic i va envestir i ferir dinou persones per acabar escapant del recinte. La policia local el va abatre en un bosc pròxim. En tot cas, la celebració de l’assemblea és l’últim episodi de la reacció en cadena que ha provocat l’aprovació de la proposició de llei.

La reacció, de Girona a l’Ebre

El 18 de setembre l’alcalde de Vidreres anunciava la intenció d’organitzar una consulta popular perquè siguin els vidrerencs els qui decideixin si l’esdeveniment s’ha de continuar celebrant o no. El cap de setmana passat unes 800 persones es van concentrar a Cardona per mostrar el seu rebuig a la proposta votada al Parlament, i al final es va llegir un manifest. “El nostre és un clar exemple d’adaptació, atesa la gran quantitat de canvis que al llarg dels anys s’han produït per convertir aquesta festa en una festa més segura per a tots els agents participants i els animals”, deia el document. Segons assegurava, “a Cardona es compleix amb escreix la llei que regula les festes tradicionals amb bous, i fins i tot s’apliquen mesures extres per preservar el benestar de l’animal i la seguretat dels participants i el públic. I un veterinari revisa els animals abans i després, i es té molta cura amb els bous. No veiem que el bou tingui un patiment”.

Dimecres una vintena d’alcaldes i regidors, principalment ebrencs, van acordar crear un front institucional d’ajuntaments i consells comarcals, del qual sortirà una comissió amb dos representants de cada partit polític (PSC, ERC, Movem i Junts per Catalunya). “Defensarem la llei del 2010 i explicarem què fem, les actes favorables dels veterinaris... Perquè les males accions en seguretat sempre s’han sancionat”, va explicar l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, al sortir de la reunió.

Però les veus favorables a la proposició de llei també s’han fet sentir. “Fa deu anys que es va aprovar la llei dels correbous i van ser ells que van posar les condicions. I ni així les compleixen. Per exemple, la llei diu que no es poden fer servir bastons, i veus participants amb pals amb banderetes. I no es pot permetre l’entrada a menors, però s’ho salten i ho permeten posant-los en perill”, assegura Lluís Altell, president de l’Associació contra la Tortura i el Maltractament Animal.

Fins fa poc eren el animalistes de fora de terres de l’Ebre que lideraven el debat en contra dels correbous, però ara, per primer cop, hi ha veus directament del territori que s’hi oposen. Tots Som Poble és la nova plataforma formada exclusivament per gent d’Amposta. “Aquí hi ha una tradició arrelada de festes amb bous, però això no vol dir que tothom hi estigui d’acord ni que es faci a tots els pobles. Aquest tipus d’actes es fan només a la meitat dels municipis de les quatre comarques de l’Ebre”, remarca Marisa Lajunta, secretària de l’entitat. “A més, estem descontents amb l’actitud dels alcaldes, gairebé tots de partits que al Parlament promouen l’abolició de la festa. En canvi, aquí han fet un front comú per defensar-la. No s’arrisquen a oposar-se a les penyes i associacions taurines perquè pensen que perdrien vots. I jo no ho tinc tan clar, perquè també hi ha gent en contra de les festes que els pot deixar de votar”, apunta. “El pitjor de tot ja no és que els alcaldes se sumin a les reivindicacions dels que defensen les festes amb bous, sinó que sembla que competeixin per veure qui la diu més grossa. I en lloc de buscar punts de consens, no fan més que crispar el debat”, argumenta l’activista tortosí Brian Cutts.

Els ramaders no han volgut quedar al marge del debat, perquè bona part del seu negoci recau en els contractes que els generen les festes dels pobles. “Amb més o menys importància, segons la ramaderia, els nostres negocis ramaders serien inviables sense els correbous. Per això hem de preservar la tradició i a la vegada buscar alternatives”, explica Paco Palmer, de la ramaderia Margalef d’Amposta. De fet, sis ramaderies de les Terres de l’Ebre s’han unit per crear una marca que permeti reivindicar el bou al territori. S’anomena Projecte Ur i s’hi està treballant amb la complicitat del departament de Cultura i l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre. El projecte s’emmiralla en la marca del Bou de Camarga, a França. “El brau extensiu ha estat de sempre al territori i n’és una peça clau: va ajudar a convertir les terres salvatges en conreu i a conservar zones humides, com les del Delta”. Davant el debat que ha generat la possible abolició dels correbous, volen “crear consciència sobre la importància del bou al territori”.

Les diferents modalitats

Bous a la plaça o al carrer

Es delimita un recorregut pel nucli urbà i es tanquen les boques dels carrers. També es pot celebrar en una plaça. L’arena s’equipa amb instal·lacions de fusta, com piràmides i obstacles, que permeten als participants estimular el bou. És la modalitat més generalitzada.

Bou embolat

En cada una de les banyes del bou s’hi instal·la un accessori metàl·lic amb una bola de quitrà a l’extrem i s’hi cala foc. L’animal s’allibera a la plaça o al carrer, on es duen a terme els jocs habituals d’estímul i retallada. L’espectacle s’acostuma a celebrar a la nit.

Bou capllaçat

És la modalitat documentada des de fa més anys. Es lliga l’animal per la part inferior de les banyes amb una corda d’uns trenta metres anomenada capllaç. Els portadors de la corda estiren i tiben per separar-se de l’animal de manera segura i conduir el bou.

stats