El passaport d'immunitat, a debat al Govern (i a la comunitat internacional)

Sanitat i Interior qüestionen la proposta de Mitjà avalada per Torra

Un passaport d'immunitat que distingeixi aquelles persones que han passat el virus i estan immunitzades per tal que puguin fer vida normal és una de les principals propostes –i potser la més polèmica– del pla de desconfinament per a Catalunya elaborat per l'edpidemiòleg Oriol Mitjà i avalat pel president de la Generalitat, Quim Torra, que diumenge el va fer arribar a la Moncloa. La proposta no només no agrada al ministeri de Sanitat, que és qui té les competències durant l'estat d'alarma, sinó que tampoc ha rebut per ara el vistiplau de les conselleries de Salut i d'Interior, principals implicats en la gestió de la crisi. 

Durant la roda de premsa d'aquest dilluns, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha evitat posicionar-se sobre aquesta mesura, "no és rellevant la meva opinió com a consellera", ha dit, i ha reiterat que mesures com aquest passaport  per controlar l'epidèmia no poden anar "mai en contraposició de drets i llibertats". Conscients que el certificat provocaria diferències entre la societat, fonts del departament d'Interior el posen en dubte i el qüestionen pel fet que suposi un motiu de segregació de la població. 

El certificat estaria vinculat al carnet de vacunació i permetria a les persones que han passat la malaltia i ja són immunes al virus fer activitats quotidianes al carrer (anar a restaurants, a feines no essencials, a botigues) vetades per a aquells que no l'hagin passat. La idea, avalada per Torra, és una proposta dels assessors del Govern  encapçalats per Mitjà, que pengen directament de Presidència i no de Salut, que és el departament que té l'última paraula en aquesta qüestió. Demà, a la reunió ordinària del consell executiu, està previst que s'abordi la qüestió, però no s'aprovarà la proposta fins que s'hagi acabat aquest debat intern al Govern. La consellera de Presidència i portaveu, Meritxell Budó, ha dit que la proposta de desconfinament es podria aprovar "a finals de setmana" en un consell executiu extraordinari i també al Procicat, l'ens de gestió d'emergències de la Generalitat. 

Vergés evita donar suport al passaport d'immunitat plantejat per Mitjà

El passaport d'immunitat, que ha sigut rebutjat en diverses compareixences pel ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, ja va ser anunciat com a mesura per al desconfinament per la Junta de Castella i Lleó, presidida pel popular Alfonso Fernández Mañueco, a principis d'abril i a través d'una apli del departament autonòmic de Salut, però encara no està en marxa. Part de la comunitat científica del Regne Unit i d'Alemanya ha recomanat també prendre aquesta mesura, però en cap dels casos s'ha executat encara. A Itàlia, els laboratoris també van posar en marxa aquesta opció, però en cap dels tres casos s'està duent a terme com a política d'estat.

En altres exemples de l'ús de la tecnologia i les dades personals per controlar l'expansió de la pandèmia, a la Xina els codis QR s'han fet servir per controlar els contagiats i els seus contactes, així com també s'han aplicat tècniques d'identificació facial, mentre que a Corea del Sud s'han desenvolupat aplis per geolocalitzar els nous casos de coronavirus i s'ha fet servir la tecnologia per controlar els possibles casos procedents d'altres països tot obligant-los a reportar símptomes en cas de presentar-los. 

A l'entorn acadèmic de la bioètica, el debat els ha agafat per sorpresa. Marc Antoni Broggi, president del Comitè de Bioètica de Catalunya, avança que "és un tema que cal estudiar amb profunditat perquè podria generar casos de discriminació, així com d'intimitat i consentiment". Sense aquest passaport, per exemple, se't podria negar l'entrada a un concert que podria ser només per a persones que ja han generat els anticossos. 

Bonaventura Clotet: "Les primeres vacunes es començaran a testar amb ratolins el mes vinent"

El  cap de malalties infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol, Bonaventura Clotet, en una entrevista amb l'ARA aquest dilluns, ha relativitzat els dubtes que genera aquest passaport: " Òbviament no m’agrada i crec que són de nou llibertats que es limiten, però fa tant de temps que amb el mòbil saben on som i els big data ens estan utilitzant a tots, que ara ho hem de saber acceptar en benefici de la salut global del país i la protecció de tothom". 

Però, abans d'entrar en el terreny de l'ètica, el passaport genera dubtes sobre la seva eficiència. El principal l'apunta el doctor Miquel Pujol, infectòleg de l'Hospital de Bellvitge: "És necessari un monitoratge massiu per saber el grau d'immunitat que tenim, però això no és possible si no fem tests massius. A qui li donaràs el passaport? No sabem quina part de la població pot estar immunitzada". 

Però, fins i tot prioritzant el testeig massiu de la població, mesura entorn de la qual sí que hi ha tant de consens com de dificultats tècniques i logístiques per dur-la a terme, es presentaria una segona limitació a l'hora de concedir aquests distintius. "No coneixem exactament el grau d'immunitat que confereix el fet d'haver passat aquesta infecció. Per les dades que tenim, pot ser molt variable. Sembla que la immunitat que confereix el fet d'haver passat la malaltia és alta, però és possible que en un baix percentatge de casos no sigui així, com han demostrat alguns casos que s'han vist a Corea i la Xina, dels quals s'ha d'estudiar si són recaigudes de la malaltia o reinfeccions". Tampoc se sap encara ben bé la duració de la immunitat un cop s'ha superat la malaltia, que podria condicionar la data de validesa d'aquest passaport sanitari.