Els patumaires que no veuen la Patum

Berga“Tinc 66 anys, en fa 47 que sóc vestidor de Plens i des de llavors que no he pogut veure mai una Patum completa”. És el comentari de l’Antolí Barra, un dels encarregats de vestir els més de quatre-cents Plens que salten cada any a Berga durant la celebració del Corpus. En total, 22 vestidors oficials, als quals cal sumar una vintena més d’ajudants. Es tracta d’un treball totalment artesanal i a la vegada delicat, ja que qualsevol error pot posar en risc el Ple i el seu acompanyant.

“Els Plens estan documentats a Berga des del segle XVII i tot sembla indicar que deuen el seu nom al fet que van plens de foc”, explica Albert Rumbo, geganter i historiador especialitzat en la Patum. Són persones que porten una careta amb tres fuets (petards) a cada banya i tres més a la cua. Els Plens són, per tant, dimonis plens de foc que ballen a la plaça, en una festa d’origen religiós. “Inicialment n’hi havia dos i el nombre va anar creixent progressivament. El 1916, de manera excepcional, en van saltar 16 i les cròniques de l’època ho van considerar exagerat i perillós. Avui en salten cent”.

Una feina “apassionant”

Tant l’Antolí com els seus col·legues defineixen la seva tasca com a “apassionant”. Els és igual estar castigats perquè en el fons saben que d’una manera o altra són a la plaça. Des del seu racó, petit però funcional, s’empapen cada dia de l’olor inconfusible de la pólvora i de la vidalba -una espècie de lianya-, i beneeixen amb els seus dits hàbils i privilegiats els valents que accepten convertir-se en un diable cobert de foc. La feina, però, no es redueix al dijous i diumenge, dies en què se celebra la Patum completa. Una setmana abans de la festa comencen els preparatius anant a buscar la vidalba pels boscos del Berguedà. El dimecres i el dissabte, els vestidors es reuneixen per fer les caretes, és a dir, lligar els fuets a les banyes. El dijous i el diumenge toca la posada en escena.

Quan tots els Plens tenen el vestit, el primer pas és fer les cues. “És un dels moments més delicats, ja que ha de quedar equilibrada, és a dir, que a mesura que el fuet es consumeix el canó per on surten les espurnes s’ha d’inclinar cap amunt”, diu el Julià Vallejo, que actualment ajuda el seu fill Marc. Més tard es farà el procés definitiu: “Primer es posa la corona, després les vetes i, finalment, la careta. I llavors amb la vidalba fem el collarí per tal que el conjunt s’aguanti més”, comenta l’Antolí. “Quan fas això, sempre hi ha algú que li fa mal. Amb els anys t’aprens els trucs i saps com solucionar-ho”, explica el Marc mentre entafora vidalba en un dels punts de la careta. “Ha d’anar estret, però no ha de fer mal”.

Feina artesanal i hereditària

Aquesta operació es multiplica per cent, però encara no s’ha acabat la feina. Després del primer salt, els Plens tornen el material. Allà els vestidors s’encarreguen d’eliminar la vidalba i les restes de cordill abans de lliurar les granotes a una nova tongada de saltadors. “És una feina artesanal i delicada, que en molts casos passa de pares a fills -diu l’Antolí-. Jo ja he cedit la camisa vermella al meu fill perquè continuï la tasca. Però això sí, abans de guanyar-se el lloc va haver d’estar més de vint anys al meu costat aprenent-ne”.

El bisbe Novell recupera la processó

Cinquanta anys després, Berga va recuperar dijous la processó de Patum, un dels actes de la festa que en el seu dia s’havia deixat de fer per falta de gent. El bisbe de Solsona, Xavier Novell, va proposar l’any passat que es recuperés aquesta tradició que s’havia perdut feia mig segle, que se celebrava el dijous de Corpus, el dia principal d’aquesta celebració d’origen religiós. Finalment, però, i per les previsions de poca assistència, l’acte no es va fer al centre de Berga com es feia 50 anys enrere, i es va traslladar a la residència Nostra Senyora de Queralt. La processó de Patum va aplegar només un centenar de feligresos i va consistir en un passeig pels jardins de la residència finalitzat amb una pregària.