AGRESSIONS SEXUALS

Canvis legals perquè només un ‘sí’ sigui ‘sí’

La Moncloa diu que vol reformar el Codi Penal i la llei d'enjudiciament

Quan va arribar a la Moncloa, Pedro Sánchez va posar al centre de l'agenda del seu executiu la lluita per la igualtat. Un gabinet format majoritàriament per dones i el fet que n'assumís la vicepresidència la ministra d'Igualtat, Carmen Calvo, van ser els primers gestos en aquesta direcció. Però ara el president espanyol i el seu equip comencen a posar fil a l'agulla i a esbossar com pretenen transformar els gestos en realitats, i la prioritat serà la reforma del Codi Penal i de la llei d'enjudiciament criminal per introduir canvis en la tipificació dels delictes sexuals. Arran de la decisió de l'Audiènica de Navarra de deixar en llibertat provisional els membres de la Manada, l'executiu ja va anunciar que estudiava diverses mesures en aquest sentit, però ahir va ser Calvo mateixa qui, davant la comissió d'igualtat del Congrés, va donar-ne els detalls. En la línia d'altres països com Suècia i el Regne Unit, la intenció de l'executiu és que, si no hi ha consentiment explícit de la dona per a la relació sexual, es consideri agressió.

El "lema substantiu" de la reforma, segons Calvo, serà que "si una dona no diu 'sí' expressament, tota la resta és no", com passa en altres ordenaments jurídics europeus, va explicar, amb la intenció d'aconseguir que els fets siguin menys "interpretables" pels jutges. "Aquí és on està preservada la seva autonomia, la seva llibertat i el respecte a la seva persona i a la seva sexualitat", va defensar Calvo, que va precisar que cal millorar "algunes circumstàncies" de la llei d'enjudiciament criminal, cosa que l'executiu farà a través de la incorporació de juristes feministes "allunyades de la perspectiva de gènere", per poder fer-ne una "revisió solvent".

La vicepresidenta també es va referir a l'anunci que va fer en el seu moment la portaveu de l'executiu, Isabel Celaá, que els serveis jurídics de l'Estat es personaran en defensa de les víctimes en els casos d'agressions sexuals. Aquelles declaracions van trobar el rebuig frontal de l'anterior fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, que va emetre un comunicat en què assegurava que l'acompanyament a les víctimes era cosa de la fiscalia en l'ordenament jurídic espanyol, i que estava més que garantit. Calvo va respondre ahir que "amb el respecte degut al ministeri fiscal", el govern espanyol està "reflexionant" sobre la millor manera d'acompanyar les dones víctimes en la seva defensa, a causa de les situacions "complicadíssimes" a les quals de vegades s'enfronten fins que poden tenir una sentència restitutòria dels drets que els han sigut negats amb l'agressió. Segons ella, la "realitat" mostra que "hi ha moltes coses a millorar perquè les dones se sentin segures en un moment tràgic, quan s'han convertit en víctimes".

L'agenda en matèria d'igualtat de l'executiu inclourà altres modificacions, una de les quals d'efecte immediat. Fins ara el govern espanyol, que és qui comptabilitza les víctimes mortals en casos de violència masclista, posava el comptador a zero cada any, i Calvo va anunciar que això deixarà de ser així, amb l'objectiu que la percepció social del flagell de la violència masclista es tingui en tota la seva dimensió, i no només parcialment, any a any. En aquest sentit, la vicepresidenta espanyola va explicar que des del 2005, quan es van començar a recopilar les dades, ja són 945 les dones assassinades per la seva parella o exparella.

Més pressupost

Encara en l'àmbit de la violència masclista, Calvo va admetre l'esforç dels ajuntaments per dotar el pacte d'Estat en la matèria, i va avançar que el govern espanyol farà un "esforç pressupostari" en aquesta línia, destinat a dotar les administracions locals de més finançament. La ministra va reconèixer que els ajuntaments han de ser el principal motor de les polítiques públiques contra els maltractaments, perquè han d'emparar "ràpidament" les víctimes.

De cara al futur, l'executiu pretén incorporar noves modificacions, i la ministra va anunciar ahir mateix que ha encarregat a la Reial Acadèmia Espanyola un estudi per adequar la Constitució espanyola al llenguatge "inclusiu". La ministra ja va anticipar la setmana passada aquesta línia d'actuació en la sessió constitutiva de la comissió constitucional, i ahir va donar detalls dels passos que ja s'han fet en aquest sentit. Finalment, també es treballa en una normativa per a la racionalització d'horaris, que és, segons ella, "un dels problemes més greus que tenim les dones" i que, en la seva consideració, s'ha de traslladar al debat polític per evitar que siguin les dones les que n'hagin de patir les conseqüències.

Etiquetes

Més continguts de