Les pluges allunyen l’alerta per sequera a Catalunya

Els nivells dels embassaments milloren, però la situació encara obliga a tirar de dessalinitzadores i pous
El pantà de Siurana està al 15% de la seva capacitat, i és un dels que mantenen el nivell més baix. / TJERK VAN DER MEULEN

En els últims mesos Catalunya ha patit una sequera greu i cada cop més acusada que abocava un escenari complicat -amb restriccions a la primavera o l’estiu- si les precipitacions no arribaven. Amb les pluges i les nevades que han caigut des de finals de gener, però, la situació avui és diferent i l’abastament d’aigua amb normalitat està garantit la resta de l’any, segons les previsions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). “L’entrada en situació d’alerta -que activaria les restriccions-és força improbable durant el que queda del 2018”, sosté el responsable de l’àrea d’abastament d’aigua de l’ACA, Jordi Molist.

Les precipitacions recents han revifat els embassaments de les conques internes, que són les que alimenten tota l’àrea de Barcelona i de les quals depenen més de tres quartes parts de la població del país. “La pluja i la neu han beneficiat el sistema Ter-Llobregat, el més gran, però parlem d’una recuperació parcial”, afegeix Molist. Dels nivells mínims del 44% a què van arribar a estar els embassaments ara se situen al 58% de la seva capacitat i van pujant lentament.

La situació de prealerta per sequera, però, es mantindrà fins que s’arribi a superar el llindar del 60% a les conques internes, i per això avui continuen en marxa mesures addicionals com la producció de les dessalinitzadores -ara només de la de Tordera, que funciona al 100% fins que s’arregli una avaria a la del Prat de Llobregat- i l’extracció d’aigua subterrània dels pous. També es continua amb la captació “intensa” d’aigua al riu Llobregat (a través de les potabilitzadores d’Abrera i Sant Joan Despí) aprofitant que el riu porta un cabal alt.

Millora amb excepcions

A finals de gener anàvem clarament encaminats cap a un altre hivern sec i poc fred, però un seguit de canvis en la circulació atmosfèrica van obrir una nova etapa molt diferent que encara dura. Des de llavors el corrent en jet (un corrent fort de vents que s'associa a borrasques) s'ha recargolat per latituds més baixes i l'arribada de sistemes frontals i pertorbacions ha estat una constant.

El febrer ens ha portat pluges i nevades que han doblat les habituals a la majoria de comarques, un fet que, si bé no resol la sequera, sí que ha fet pujar gairebé 14 punts percentuals en sis setmanes el nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya. Pel que fa a la conca de l'Ebre a hores d'ara la reserva de neu s'estima lleugerament per sota d'uns 2.500 hm3, molt per sobre dels 1.500 que han estat normals els últims anys per a aquesta època. Barcelona ha tingut el primer hivern amb més pluja del normal des de l'any 2010, i amb molta probabilitat encadenarà tres mesos seguits amb més pluja del normal.

Tot i que les precipitacions han estat generals, alguns racons de Catalunya no han tingut tanta sort. Àmbits com l'Empordà i les Terres de l'Ebre han rebut precipitacions normals o fins tot per sota del que caldria esperar durant el febrer, fet que ha convertit l'hivern en molt sec en aquests àmbits. Els mesos de desembre, gener i febrer han deixat menys de la meitat de la pluja que seria normal a l'històric Observatori de l'Ebre, a Roquetes.

Embassaments com el de Siurana i el de Riudecanyes continuen al 15 i al 21% respectivament, i han guanyat poc més d'1 punt percentual en l'últim mes. Una altra conca no connectada al sistema Ter-Llobregat que té problemes és la de la Muga, el pantà de Darnius continua per sota del 40%, i també ha fet un increment molt discret durant les últimes setmanes. La potent borrasca que arribarà dissabte podria ser clau en aquest sector del país.

Ara mateix el Pirineu Oriental té fins a 4 vegades més de neu del que seria normal per a l'època, i som a les portes del que podria ser una altra nevada molt abundant entre divendres i dissabte. Les previsions a curt termini conviden a l'optimisme, a llarg termini els models de l'agència NOAA dibuixen un abril sense grans anomalies de precipitació i amb més fred del normal.

Un sistema deficitari

Episodis de sequera com aquest o com el de l'any 2008 -propis en un clima mediterrani- seran cada cop més habituals, segons recull el Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. “Tot apunta que anem cap a un escenari de menys disponibilitat de recurs hídric”, assegura el responsable de l’ACA. Això implica que les fonts alternatives -com dessalinitzadores o projectes per augmentar la reutilització- seran irrenunciables per satisfer les necessitats pròpies de la realitat socioeconòmica del país (població, regants, indústries, entre d'altres).

El dèficit d'aigua és una realitat estructural: el 85% de la població a Catalunya viu a la franja compresa en els primers 40 km des de la línia costanera. Això vol dir que s'abasteixen de les reserves de les conques internes, on hi ha menys aigua disponible. En canvi, a la conca de l'Ebre, amb més recurs hídric, hi ha molta menys població per abastar, tot i que també té una demanda agrícola molt gran.

Més continguts de