BARCELONAAla frontera entre l'Aragó i Catalunya, dos pobles de 500 habitants fa mesos que miren al cel esperant que arribi la pluja. "Des del 20 de novembre que no plou amb ganes", explica Xavier Pallarès, alcalde d'Arnes (Terra Alta), a la banda catalana. "Feia molts anys que no es veia una sequera com aquesta", afegeix Fernando Camps, alcalde de Cretes (Matarranya), al cantó aragonès. Estan a només sis quilòmetres de distància i tots dos capten l'aigua del riu Algars, però als uns els en sobra i els altres s'estan plantejant restringir-ne el consum.
La diferència és que Arnes capta l'aigua molt a prop del naixement del riu, a l'ullal de Banyetes, mentre que Cretes té la captació més avall i ha de bombejar l'aigua fins al poble. Pallarès diu que els últims dies les bombes gairebé no poden treballar perquè baixa poca aigua, i Camps admet que hi ha dificultats per cobrir la demanda. Dilluns a la nit ja no es va recuperar el dipòsit del poble i ahir a la tarda l'alcalde es plantejava tallar l'aigua de boca de 10 de la nit a 10 del matí.
Favor dels veïns per evitar talls
"Provarem de no fer-ho, perquè la gent s'alarmaria i ompliria banyeres i cubells amb aigua que després no faria servir, però hi haurem d'estar molt a sobre", explica l'alcalde de Cretes. Per mirar d'evitar aquest extrem, ja fa dies que Camps, del Partit Popular, va decidir demanar a Pallarès, de Convergència i Unió, que Arnes permeti que Cretes agafi aigua de la seva canonada. "És aigua sobrant, que se'n va al barranc i no utilitza ningú", puntualitza Camps, que detalla que l'obra és senzilla perquè la canonada és a només 20 metres de la captació de Cretes.
El pacte entre els dos municipis es va signar dilluns i les obres van començar ahir a la tarda i estava previst que acabessin ahir mateix. "Quan els dipòsits d'Arnes s'omplen l'aigua torna al riu més avall de la captació de Cretes, i ara els hem autoritzat perquè punxin la nostra línia general amb electrovàlvules i puguin aprofitar aquesta aigua", diu Pallarès, que deixa clar que Arnes té aigua de sobres i que no li suposa cap problema compartir-la. "Encara que sigui de la Franja, de Terol, i amb un alcalde del PP", diu rient.
Amb la boca petita, els alcaldes reconeixen que entre els dos pobles sempre hi ha hagut certa rivalitat. "Mai a la vida s'havia aconseguit fer un conveni entre els ajuntaments, en situacions similars, perquè la gent d'Arnes deia que venien els de Cretes a prendre'ns l'aigua", diu Pallarès. "Bromes i tonteries d'aquestes sempre n'hi ha hagut, però en realitat rivalitat no n'hi ha", aclareix Camps. Tot i així, l'alcalde de Cretes es molt agraït amb el seu company d'Arnes: "Qualsevol altre hauria dit que no era el seu problema perquè sempre hi ha gent que no ho entén, però el Xavi ha estat valent, i hem d'agrair a l'Ajuntament i al poble d'Arnes el favor que ens han fet".
Al revés amb els correbous
"La sintonia amb els pobles de la Franja supera totes les barreres, no estem enfrontats, tot el contrari", diu Xavier Pallarès. "Jo sempre he intentat que hi hagi una relació de normalitat amb els pobles veïns", explica Fernando Camps. Aquesta bona relació, de fet, ja ve de lluny. Fa anys, va ser el municipi de Cretes el que va fer un favor al d'Arnes, a petició de Pallarès, que és alcalde des del 1995.
"Recordo que, quan nosaltres no podíem fer correbous al poble, els fèiem a la banda de Terol, i va ser precisament Cretes el municipi que ens va autoritzar per fer-ho", recorda Pallarès, agraït. Més d'una dècada després d'aquella decisió, l'Ajuntament d'Arnes ha tornat el favor a l'ajuntament veí.
