BENESTAR

La pobresa s'enquista: els ajuts socials no permeten als migrants sortir de l'exclusió

La taxa de pobresa de la població estrangera triplica la de les persones nascudes a Catalunya

La bretxa de pobresa entre població nacional i estrangera augmenta després de rebre ajuts socials. Les entitats socials alerten que mentre que les prestacions redueixen a gairebé la meitat el risc de pobresa entre la població nascuda a Catalunya i Espanya (que passa del 27,3% al 14,3%), tenen, en canvi, un efecte pràcticament nul en l'estrangera provinent de països de fora de la Unió Europea. D'un 50,5% abans de rebre les transferències a un 47,9% després. Aquesta és la conclusió principal que s'extreu de les dades de l'informe INSOCAT, la memòria anual de la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) sobre les condicions de vida de les persones migrades al territori.

Els immigrants són més pobres però reben menys ajudes

L'informe constata una realitat colpidora: la taxa de pobresa de la població estrangera de fora de la UE triplica la de les persones nascudes a l'Estat. "Ser migrant aboca a la pobresa i l'exclusió la meitat de la població estrangera a Catalunya", ha destacat la investigadora social i autora de l'estudi Georgina Marín en la presentació de les dades aquest dilluns. L'estudi exposa que des del 2018 s'ha incrementat en més de sis punts percentuals la taxa de risc de pobresa de la població estrangera. "És una cadena que si no es fa un canvi en la mirada del sistema de protecció social continuarà amb el temps", ha posat de relleu Marín, que ha insistit en la importància de treballar sobre el que s'ha convertit en una "desigualtat estructural".

Barreres en les ajudes

Les entitats denuncien les dificultats amb què es troben les persones estrangeres a l'hora d'accedir a prestacions socials i posen el focus, especialment, en la llei d'estrangeria com una de les principals barreres. "Les lleis d'estrangeria dificulten adquirir documents, com per exemple el permís de treball, per a que la persona pugui desenvolupar-se i integrar-se", ha apuntat Marín. A més, les entitats exposen que malgrat la llei exigeix a tota persona estrangera que visqui a l'Estat a registrar-se en el padró municipal, "hi ha molts municipis que no ho fan". "Moltes d'aquestes persones "es troben en una situació de paràlisi de la qual no poden sortir per una qüestió legal", ha explicat el vocal de pobresa d'ECAS, Ferran Busquets,

Tenir feina tampoc garanteix sortir de l'exclusió. Les dades mostren que malgrat haver-hi un gran nombre de persones estrangeres disponibles per incorporar-se al mercat de treball (72% respecte del 59,7% nacional) estar ocupat no permet reduir el risc de pobresa. A Catalunya, 4 de cada 10 treballadors d'origen estranger són pobres, una dada que sovint s'atribueix a feines amb salaris baixos i una alta temporalitat. Més de la meitat de la població nascuda fora de les fronteres de la Unió Europea cobra menys de 1.000 euros bruts de mitjana anual (52,3%) i una bona part (31,9%) menys de 500 euros. Aquesta situació encara s'accentua més en el cas de les dones: 2 de cada 5 migrants d'origen asiàtic o africà tenen sous inferiors als 500 euros bruts mensuals i 7 de cada 10 menys de 1.000. 

El risc de pobresa plana sobre un 19% de la població a Catalunya i es duplica en els immigrants

"Accedeixen a feines menys qualificades en empreses amb salaris baixos no perquè tinguin un nivell d'estudis baix, sinó perquè necessiten un contracte de treball i sovint no tenen l'opció de triar", ha explicat Busquets i ha insistit en què les dades mostren que la pobresa s'ha fet "crònica" en aquest col·lectiu. La taxa d'atur de la població immigrant (20,7%) gairebé duplica la de la població amb nacionalitat espanyola (9,8%), encara que aquesta s'ha reduït al territori de manera continuada en els últims cinc anys. Les entitats assenyalen "les greus dificultats" que pateix el col·lectiu per accedir a una feina: del total de treballadors amb contracte laboral a Catalunya el 2017, els estrangers només van representar un 14,7%. 

Catalunya té 170 tipus d’ajudes però la pobresa severa augmenta

Esforç econòmic

L'informe posa de manifest les limitacions la població estrangera destina un 58% dels seus ingressos a despeses com l'habitatge i els subministraments, l'alimentació, el vestit i el calçat. Per contra, en les llars espanyoles, aquesta xifra és del 55%. Un esforç econòmic que no es deu a una major despesa en termes absoluts, sinó a pressupostos menors per poder pagar-les. El més baix és el de les famílies provinents de fora de la UE, 15.100 euros de despesa anual en béns de primera necessitat, davant els 18.200 que hi dediquen les llars espanyoles.