"El sexe s'ha convertit en una competició"

Barcelona"La quantitat d'homes m'importa relativament poc. M'agradaria poder conversar-hi i preguntar-li què li aporta presumir de fer això, convertir-ho en una competició. Sembla que és per diners i popularitat, que és pel que es mou el món ara", adverteix la sexòloga Elena Crespi davant de l'auge de continguts sexuals extrems a plataformes com Onlyfans i la polèmica amb Bonni Blue (Tia Billinger de nom real) que va publicar un vídeo de com havia practicat sexe amb 1.057 homes en dotze hores.

Crespi descarta qüestionar el consentiment en el cas concret de Blue –"hem de confiar que si una dona de 26 anys diu que vol fer-ho, és perquè vol"– però adverteix que el seu contingut "pot estar viciant altres consentiments" per la influència que té. "Ens està donant un concepte del sexe que no és real", afegeix la sexòloga.

"En la pornografia no existeix la figura del consentiment. És difícil que vegis una escena en què es planteja de forma explícita si volem fer això o allò", adverteix Ester Barrios, pediatra i coautora d'un estudi sobre la influència de la pornografia en el consentiment sexual en l'adolescència. Ho comparteix Júlia Sánchez, directora de la cooperativa especialitzada en educació sexual La Ciranda: "En general, és un relat on el sí i el no no existeixen". I també Montse Esquerra –que juntament amb Barrios va publicar l'estudi Consentiment sexual en l'adolescència. Influència del consum de la nova pornografia en la presa de decisions–: "Bona part de la distorsió que provoca la pornografia està molt vinculada a l'absència de consentiment, fins al punt que un component de violència es veu com una cosa positiva". Afegeix que això alimenta la idea que una noia "diu que no, però en realitat sí que vol".

Per a Barrios no hi ha marge per considerar conductes com la de Blue com un acte d'empoderament: "Qualsevol conducta, per voluntària que sigui, si frega la dignitat de la persona, no s'hauria de considerar vàlida". En canvi, alerta que en aquestes plataformes, sí que hi ha moltes escenes de tracte humiliant: "Hi ha un objectiu i el camí per arribar-hi és indiferent. Ella volia arribar al rècord de mil homes, i el camí, que és cosificar-se, és secundari", diu sobre l'actriu.

Banalitzar la pornografia

De les revistes eròtiques de fa unes dècades s'ha passat als perfils d'Onlyfans en què la pornografia ja no només és cosa d'actors i actrius professionals. L'evolució del format del porno ha implicat més coses, adverteixen les expertes consultades. D'una banda, apunta Barrios, quan hi ha una empresa darrere de la producció hi pot haver "més control legal, sobretot del que passa entre actors i actrius", però això desapareix quan es tracta d'usuaris individuals en una xarxa social. La gran diferència de xarxes socials com aquesta en comparació als formats anteriors, adverteix Esquerda, és que la pornografia "ja no depèn d'un grup d'actors i actrius que s'hi dediquen", i per a ella això ha abocat a "banalitzar el fet de dedicar-se a la pornografia". D'altra banda, segons Esquerda, en plataformes com Onlyfans hi ha "una part d'incitació" a crear pornografia: "En certa manera diuen: «Dedica-t'hi, els diners són molt fàcils»".

L'objectiu d'aconseguir més audiència condueix a una escalada de violència en els continguts, coincideixen les tres expertes. "Moltes vegades, la transgressió de determinades conductes suposa un atractiu, i això fa que acabin captant més persones", apunta Barrios. De fet, la mateixa plataforma Onlyfans va expulsar Blue quan després de practicar sexe amb més d'un miler d'homes va anunciar un nou repte, en què estaria tancada en una caixa "llesta per ser utilitzada" per 2.000 homes.

"Si t’atrapes en la voràgine de fer més i més diners segurament acabaràs fent coses que no coincideixin del tot amb el que tu d’entrada volies", diu Crespi, que veu Blue com "una víctima més d'aquest sistema". Sánchez afegeix que fins i tot en algunes gravacions en què s'evidencia el patiment, principalment d'una dona, "es considera que està associat al plaer perquè està en el marc d'un contingut audiovisual vinculat a la sexualitat". Això, adverteix, influeix "en la construcció del plaer, del desig i el consentiment".

Salut mental

La sexòloga també detalla com les pràctiques extremes poden arribar a tenir efectes en la salut mental, com ara trastorns de l'estat d'ànim. "No sabem mai què passa en els pensaments d'una persona. Aquesta noia oficialment està presumint del repte, però potser en algun moment pot tenir les seves contradiccions", diu en referència a Blue: "Sense caure en el paternalisme de dir que més tard se'n penedirà, perquè potser tota la vida n'estarà orgullosa, però pels aprenentatges que tenim de sexualitat femenina li poden pesar tabús".

El que veu més clar Crespi és que "una de les coses que pot desestabilitzar mentalment aquesta persona és estar pendent de la validació, de la repercussió social de les xarxes i els reptes". En aquest sentit, diu que hi ha certes persones "amb trets més narcisistes, histriònics o límits de la personalitat que poden caure més en tot això, i a més la indústria està pensada per captar perfils que caiguin en les enganyifes d'aquests reptes".

A més, Sánchez encara apunta a un problema més: "S'aprèn molt més ràpid a través de les imatges que dels discursos". Aquesta dinàmica sumada al fet que el consum és més freqüent entre els homes que les dones pot acabar fent que "la construcció del desig o de la cultura del consentiment que es va generant en uns i altres sigui molt diferent".