Com preparar els peus per a l'hivern

BARCELONADefinitivament, s'han acabat les temperatures que permeten anar amb sandàlies pel carrer, si no és que es vol agafar un constipat. Ha arribat el moment de calçar el peu dins la sabata tancada. Però després de passar tot l'estiu amb el peu a l'aire, cal assegurar-se que el peu respirarà bé en aquest nou microclima. Després d'estar destapats durant mesos, la pell està més resseca. Per no patir, cal arribar a l'hivern amb el peu en bones condicions.

Per aconseguir-ho cal ser constants i no descuidar durant tot l'any aquesta part del cos, constituïda per 26 ossos, governada per potents músculs i que, com grans pilars, mantenen l'equilibri de tot el nostre cos. Darrere un mal d'esquena o de maluc hi pot haver un ull de poll que ens fa carregar el pes cap a una banda o una sabata mal triada. En introduir els peus en unes sabates tancades es poden agreujar problemes no tan notables com quan el peu va al descobert.

Preparar-se abans

Un dels primers manaments per mantenir un bon peu és ser constants amb la seva hidratació. "Una pell hidratada sempre dóna menys problemes amb els ulls de poll i les durícies (que ens acaben fent caminar malament), i també menys infeccions perquè com que està més cuidada també té més defenses, és més flexible i és més difícil que es trenqui", explica Carles Espinosa, podòleg i secretari del Col·legi de Podòlegs de Catalunya. Als peus també cal assecar-los sempre bé, vigilant l'espai que queda entre els dits. Així es prevé també la formació d'esquerdes i fongs.

Per mantenir la hidratació, però, no serveix qualsevol crema. "La pell de la planta del peu té unes característiques especials, és més forta, i la concentració d'urea de la crema que es faci servir ha de ser superior a la d'altres cremes hidratants. Per al cos, les concentracions d'urea a les cremes oscil·len entre un 5% i un 10%, en canvi per al peu han de ser d'entre un 20% i un 30%", diu Espinosa.

Com a conseqüència de la mala hidratació i del fregament de la sabata apareixen les durícies i els ulls de poll, que s'han de tractar amb pedra tosca i no fer servir tisores o productes que siguin agressius amb la pell, com ara callicides o abrasius, ja que podrien causar ferides. Els ulls de poll són pell que s'acumula en excés, en diferents capes, i que acaba sent tan dura que ens fa mal quan caminem. No només hi contribueix la mala hidratació, sinó també l'edat (les persones més grans produeixen més pell morta i en reemplacen menys) o un mal calçat, sigui d'hivern o d'estiu. "Primer es fan butllofa pel fregament i si no es corregeix el problema es fan durícies i ulls de poll", explica Espinosa.

I com un peix que es mossega la cua, les molèsties es tradueixen en una sobrecàrrega en alguna part del peu, que fa que es fabriqui encara més i més pell. "El més freqüent és que passi als dits, sobretot a la part dorsal", especifica l'especialista.

Amb el calçat tancat, també cal tenir una cura especial de les ungles. Generalment es tallen rectes, deixant els pics i seguint la forma del dit. Cal deixar que la vora de l'ungla sobresurti un o dos mil·límetres de la polpa del dit.

Problemes d'estiu, a l'hivern

"És la sabata la que s'ha d'adaptar al peu, no pas al revés", afirma Espinosa. Paradoxalment, des de fa un temps els podòlegs es troben durant l'hivern amb peus que pateixen problemes propis de l'estiu. I no només per portar sabates massa ajustades, sinó també massa tancades o abrigades. "Si et passes vuit hores a l'oficina a una temperatura d'entre 20 i 21 graus i amb unes sabates massa abrigades, poden acabar apareixent berrugues i fongs, ja que els estàs donant el medi ideal: humitat, foscor i escalfor", explica Espinosa.

Abans de triar la sabata, els experts en calçat aconsellen tenir molt en compte on vius o on aniràs. "Les sabates de pell gruixuda i forros interiors poden escalfar massa el peu. A més de provocar males olors i ser incòmodes, poden estovar la pell, provocar rascades, llagues, fongs i bacteris. És aleshores quan es poden acabar tenint problemes d'estiu però a l'hivern", explica Juan Carlos González, enginyer i ergonomista que dirigeix l'àrea d'indumentària i calçat de l'Institut de Biomecànica de València (IBV). Entre els exemples més clars, hi ha l'ús de botes de pell girada i forrades de pèl. A més de la incomoditat i l'estovament de la pell, s'hi afegeixen els bacteris, als quals la calor i la foscor els agrada -i que provoquen olors- i els fongs.

Fins i tot en entorns freds, González recomana fer servir materials especials, que escalfen, però també que permeten que el peu transpiri.

Les malalties del peu

Entre les patologies que afecten el peu, les infeccions per fongs estan força esteses. Les més freqüents són l'onicomicosi, que es localitza a les ungles dels dits del peu, i el peu d'atleta. L'onicomicosi és una infecció causada per un grup de fongs anomenats dermatòfits que alteren la ceratina de l'ungla. Aquesta patologia afecta entre el 3% i el 8% de la població. S'ha observat que l'onicomicosi és més freqüent en dones que en homes, cosa que es pot explicar pel calçat que s'utilitza, que pot provocar un traumatisme a llarg termini.

En definitiva, González aconsella una sabata que transpiri i que s'ajusti bé: que no vagi gran però que tampoc estrenyi massa. I això depèn més del material que no de les parts descobertes. Ben al contrari, es recomana una sabata que subjecti bé, millor si arriba fins al turmell. A l'hivern, les sabates massa obertes també poden contribuir al malestar, a crear fregaments no volguts i menys evidents per la falta de sensibilitat que pot provocar el fred.

La sabata té un important component estètic, però l'interior, menys visible, ha de ser també confortable. "Ha de tenir una bona plantilla, si pot ser que es pugui extreure (és més higiènica, es pot rentar), feta amb un bon material, com ara el làtex, amb un gruix de cinc mil·límetres al darrere del peu i uns dos al davant, i amb una certa curvatura", diu.

A l'exterior de la sabata, la sola "ha de ser flexible, que permeti fer les passes amb comoditat, i que no rellisqui". Per això no aconsella soles de cuir ni de goma llises: "Han de tenir dibuixos i ranures en diferents direccions".

D'altra banda, els mitjons també juguen un paper important en el microclima en què viuran els peus durant l'hivern. Cal procurar que siguin de fibres naturals, de llana o cotó. Cal canviar-los diàriament i si se sua massa fins i tot més d'una vegada al dia.