SALUT

“Ser a la presó ja em pren prou vida per, a sobre, seguir fumant”

Catalunya fa un pla antitabac per als reclusos, ja que el 75% són addictes

El Daniel Corpas fa cinc anys que va ingressar a la presó de Quatre Camins per diversos robatoris i en fa 25 que és fumador. Va començar fumant un paquet diari i, sent reclús, n’ha arribat a fumar prop de dos. “Aquí tenim molt de temps lliure i fumar t’ajuda a omplir les hores i a no pensar”, explica. Però ara s’ha decidit a deixar-ho per salut i diners. “Ser a la presó ja em pren prou vida per, a sobre, seguir fumant”, reflexiona. Qui també està convençut de deixar-ho és l’E.M., un altre pres que prefereix no identificar-se. Fa 28 anys que fuma i l’equip mèdic del centre li ha aconsellat que ho deixi estar perquè és hipertens. Tot i així, creu que li costarà, perquè a la presó el tabac l’ajuda a socialitzar-se. A més, Quatre Camins té una desena de màquines expenedores.

La llei antitabac del 2011 va excloure les presons i permet fumar en espais tancats com cel·les i determinades zones comunes, a més dels patis. De fet, a Quatre Camins són pocs els espais lliures de fum. Les xifres de consum de tabac als centres penitenciaris són esfereïdores. Segons un estudi de la Generalitat, tres de cada quatre interns (el 75%) fumen, cosa que suposa el triple de la taxa catalana, que és del 25%. Els que fumen més són els reclusos joves, que representen el 81%. En el cas dels adults, els homes suposen el 75% i les dones el 50%.

Les dades han alertat els departaments de Justícia i Salut, que han decidit iniciar un pla pilot conjunt per prevenir el consum de tabac a les presons i que es va presentar ahir. Una experiència pionera a l’Estat que es començarà a implantar a partir del 31 de maig a Quatre Camins, coincidint amb el Dia Mundial sense Tabac, i que posteriorment es vol ampliar a la resta de presons catalanes. Començarà amb 12 interns del centre de la Roca del Vallès -com el Daniel i l’E.M.- dels 1.300 que hi ha a Quatre Camins, després que les dades hagin revelat que és una de les presons amb més prevalença.

“Sensació de pertinença”

“Fumar els aporta una sensació de pertinença al grup”, apunta un dels metges de l’Institut Català de la Salut (ICS), Joan Pau Golf, que porta el pla pilot. Explica que a la presó el tabac també és una moneda de canvi entre interns. Unes “tradicions” molt arrelades que també creu que seran difícils de revertir. Per això el pla començarà amb intervencions de conscienciació individuals, a banda de sessions en grup. A més, a llarg termini determinades cel·les i zones dels patis es preveu que quedin lliures de fum per facilitar la deshabituació i no propiciar els fumadors passius. “El tabac forma part de la cultura carcerària i no podem aplicar el pla dràsticament”, reconeixia ahir la consellera de Justícia, Ester Capella, des de Quatre Camins. Per aquest motiu, un equip mèdic integrat per dos metges i tres infermeres faran un acompanyament emocional als reclusos participants. “Farem servir les mateixes tècniques que es recomanen a qualsevol que vol deixar de fumar, però adaptades”, explica una altra de les metges implicades, Beatriz Armenteros. De fet, per superar l’ansietat els proposaran endarrerir l’hora d’entrada a la cel·la, llegir un llibre després de dinar o fer més activitat física. També estudien incorporar tècniques farmacològiques per facilitar la deshabituació. Uns tractaments que, segons reconeixen, són cars i no tots els interns es podran permetre, de manera que s’ha demanat a la Generalitat que subvencioni una part del cost.

El pla també té el suport de diferents dinamitzadors i treballadors del centre penitenciari. Un d’ells és el monitor d’activitat física, Oriol Serra, que puntualitza: “L’esport els pot anar molt bé per prendre consciència del propi cos i saber que la salut depèn d’un mateix”. A més, recorda que l’exercici físic contribueix a disminuir el nivell d’estrès. “La presó és un centre de rehabilitació i com a tal ha de retornar els ciutadans a la societat en les millors condicions possibles”, concloïa ahir la consellera de Salut, Alba Vergés.