La primera escola municipal per a 'ninis' de Barcelona la gestionaran dues entitats socials

BarcelonaEspanya és el país de la UE amb més fracàs escolar: el 17,9% dels alumnes deixen els estudis abans d’hora. Per tornar-los a enganxar al sistema formatiu i donar-los una sortida professional, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar fa mesos que posaria en marxa la primera escola pública de segones oportunitats de la ciutat, adreçada a joves d'entre 16 i 24 anys que no estudien ni treballen. Només a la ciutat, es calcula que n'hi ha 17.000. Tot i ser la primera d'iniciativa i titularitat 100% pública, el consistori ha decidit externalitzar la gestió del centre, que ajudarà els joves a tornar als estudis reglats o a inserir-se al mercat de treball amb un cert grau d'especialització, i n'ha adjudicat la gestió a dues entitats socials (Salesians Sant Jordi i la Fundació El Llindar). A través d'un concurs públic d'1,2 milions d'euros en dos anys (amb possibilitat de pròrroga), el consistori deixa la gestió en mans dels "millors professionals amb més expertesa" perquè impulsin un projecte sense precedents a l'Estat.

Tot i disposar de professionals públics d'aquest sector, l'Ajuntament creu que aquestes entitats són "la garantia de començar realment amb bon peu", ja que tenen una reconeguda experiència en el sector. Per a les entitats, l'impuls de l'Ajuntament és una "fita important" que garanteix la continuïtat del projecte, cosa que no sempre passa perquè la falta "d'encaix" de les escoles de segona oportunitat al sistema d'educació dificulta la seva viabilitat. Des de la fundació El Llindar, Begoña Gasch ha reclamat "decisions polítiques més fermes" perquè s'estudiïn alternatives, com contractacions socials o formes no contractuals, que garanteixin la sostenibilitat d'aquestes iniciatives, que ara depenen de subvencions i concursos públics per tirar endavant.

I, en aquest sentit, el primer que cal reconèixer, ha apuntat, és que hi ha nois i noies que "necessiten un altre tipus de recorregut" del que es dona a l'escola obligatòria. Per això, el comissionat d'Educació de Barcelona, Miquel Àngel Essomba, ha estat molt taxatiu al descarregar la culpa del fracàs escolar dels joves i apuntar directament al sistema. "No és una segona oportunitat per als joves, sinó per a l'administració", ha afirmat. Segons ha dit, el fracàs escolar –de prop del 20% a l'Estat– evidencia que el sistema educatiu "no és capaç" de donar-los sortida a la primera, a l'ensenyament obligatori.

Així, l'escola del barri de Navas vol oferir no només formació en sis àmbits (hoteleria i turisme, comerç i màrqueting, electricitat i electrònica, serveis socioculturals, activitats físiques i esportives i informació i comunicacions), sinó que també tindrà un vessant d'acompanyament i orientació, perquè els joves recuperin la seva "autoestima professional i acadèmica".

Sis professionals i 30 alumnes

L'escola es posarà en marxa al setembre amb sis professionals (educadors, suport tècnic, psicòlegs...) i els primers 30 alumnes. Si, com sembla probable, hi ha molta demanda i cal fer un triatge, l'Ajuntament no ha concretat quins seran els requisits per seleccionar els alumnes, que podran arribar-hi inscrivint-s'hi per iniciativa pròpia o bé derivats de serveis socials o Barcelona Activa. Els portaveus de les entitats que gestionaran l'escola han dit que previsiblement es faran entrevistes personals i activitats grupals per detectar els joves que necessitin concretament aquest recurs específic, que serà molt personalitzat en funció dels interessos personals de cadascú. "No serà només omplir un formulari", ha explicat Fran Biedma, secretari tècnic de Salesians Sant Jordi, la branca d'acció social de Salesians.

Cada alumne tindrà assignat un educador de referència per traçar el seu pla personal de treball. Per fer-ho, es preveu que els primers dies es destinin a reconèixer les competències de cada jove i després les sessions d'orientació i acompanyament. D'aquesta manera, el primer any es farà una "formació a mida" de l'alumne i el segon curs servirà per cursar estudis professionalitzadors, ja sigui a través de programes de formació i inserció (PFI) per a aquells joves que no tenen l'ESO, certificats de professionalitat per a aquells estudiants que no trobin resposta en els PFI o bé cicles formatius de grau mitjà, que serà la sortida que s'intentarà potenciar més.