Primeres eleccions a l’ICS després de les retallades

BarcelonaUn total de 37.750 professionals sanitaris estan cridats a votar avui i demà en les eleccions sindicals a l’Institut Català de la Salut (ICS), l’empresa amb més treballadors de tot Catalunya.

La xifra és sensiblement inferior a la de les eleccions del 2011, quan hi havia censats 40.364 electors, i fins i tot als més de 38.700 que hi havia l’any 2007. La reducció del 6,4% en el nombre de votants durant els últims quatre anys s’explica, en gran part, per l’aplicació de les retallades pressupostàries -al voltant del 15% des del 2010- i la reducció de la plantilla que ha portat associada, amb mesures concretes com la impossibilitat de substituir el personal que ha anat jubilant-se.

Les eleccions sindicals a l’empresa pública comptaran en total amb 13 candidatures diferents, corresponents a organitzacions diverses i algunes de sectorials, però les que tenen opcions d’aconseguir un nombre més elevat de representants entre els 393 delegats que s’escullen són les mateixes que ja van ser les més votades fa quatre anys: Metges de Catalunya, CCOO, el sindicat d’infermeria Satse, la UGT, CATAC-CTS/IAC i la CGT.

La votació arrenca avui amb la votació de la junta de personal d’atenció primària de les Terres de l’Ebre i els sanitaris de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Entre avui i demà ho farà el personal dels hospitals Bellvitge i Vall d’Hebron -els dos centres més grans- i només demà la resta de les juntes de personal. L’ICS està conformat per vuit hospitals de la xarxa pública i prop de 300 equips d’atenció primària, entre altres dispositius.

La incògnita de la participació

Una de les altres incògnites serà veure el percentatge de participació. En les eleccions del 2007 va ser d’un 55,3% del cens i, quatre anys més tard, el 2011, encara va baixar més, fins al 48,6%, és a dir, menys de la meitat del personal amb dret a vot. En declaracions a l’ARA, un portaveu de l’ICS ha explicat que la convocatòria és només sindical, i per tant la campanya electoral recau en les organitzacions. “Com a ICS només donem suport logístic i legal” perquè les eleccions es duguin a terme, ha explicat, i, per tant, no hi ha cap campanya informativa pensada per fomentar la participació.

La situació de l’empresa pública més gran del país ha canviat sensiblement en els últims quatre anys, força marcats per la inestabilitat i un procés judicial que manté imputat l’expresident de l’ens públic Josep Prat, que va acabar dimitint. També s’ha produït un relleu al capdavant de la gerència, després que el Govern cessés Joaquim Casanovas i nomenés en el seu lloc Pere Soley. Casanovas va ser el gran impulsor quan va arribar al càrrec de la reestructuració de l’ICS, un projecte que pretenia fragmentar l’empresa en una vintena d’institucions diferents. La reforma va ser defensada pel mateix conseller Boi Ruiz a finals del 2011, però finalment va quedar en no res.

El nou projecte de transformació passa ara per la constitució a Lleida d’un consorci sanitari que, novament, ha quedat en entredit. Malgrat que hauria d’haver entrat en funcionament aquest mes de gener, la votació al Parlament la setmana passada d’una moció d’ICV-EUiA contra la creació d’aquest consorci, a la qual es va afegir ERC, va deixar al Govern en solitari. Ara per ara, una de les grans apostes de Boi Ruiz quan va arribar al càrrec, la reforma de l’ICS, sembla difícil que es concreti quatre anys després.