L'atac rus a Ucraïna

Primers casos de russofòbia a Catalunya per la guerra a Ucraïna

La comunitat russa denuncia que comença a sentir-se estigmatitzada

BarcelonaEl dibuix d'una matrioixca enorme decora la persiana exterior del local, així que es veu d’una llegua lluny que es tracta d'un restaurant rus. La seva propietària, Genia Petrova, una russa de trets clarament eslaus, admet que té por que un desaprensiu ataqui el local o hi entri i faci un escàndol davant de tota la clientela. De moment ja ha rebut alguna trucada desagradable, l'han insultada a les xarxes socials i, la cosa que li ha fet més mal, algú que mai ha trepitjat el seu restaurant ha posat una ressenya negativa a Google sobre l'establiment. La comunitat russa a Catalunya tem una onada de russofòbia arran de la invasió d'Ucraïna ordenada per Vladímir Putin. Ells, asseguren, estan en contra de la guerra i no són responsables del que faci el govern del seu país.

Petrova va obrir el restaurant Ekaterina, situat a l'Eixample de Barcelona, fa cinc anys i mig, malgrat que ja fa dues dècades que viu a Espanya. Va venir-hi molt jove, amb 20 anys. El restaurant és un lloc acollidor, decorat de manera clàssica, amb un bonic llum de llàgrimes al centre, parets amb miralls i pintures que semblen a l'oli. A l'exterior del local, Petrova ha posat una pissarra ben visible que diu: “Restaurant rus. Contra la guerra! Stop Putin!” I per si en quedava algun dubte, a la porta del restaurant també ha enganxat quatre cartells de la mida d'un foli amb lemes del tipus “Estem amb Ucraïna”.

Cargando
No hay anuncios

“Qui calla consent”, diu Petrova per justificar que hagi col·locat cartells contra la guerra per tot arreu. Durant els últims dies l'han envaïda sentiments de tota mena: de culpa profunda, de vergonya, de dolor… “Ser russa no és sinònim d'estar amb Putin. No vull que ens estigmatitzin. Parlo en nom de molts russos que vivim aquí”, assegura. Amb tot, ja ha notat l'efecte del conflicte en el seu negoci. La clientela ha caigut en picat des que va començar la guerra dijous de la setmana passada. Segons Petrova, a l'hora de dinar totes les taules del restaurant sempre estaven plenes. Aquest dijous a les dues del migdia només en tenia tres d'ocupades.

Cargando
No hay anuncios

“Passejàvem per aquí, hem vist el restaurant i hi hem entrat. Quina culpa en tenen els russos d’aquí? No té lògica fer boicot”, opinaven Víctor Mier i María García, una parella que estava asseguda en una de les taules esperant que la cambrera els servís el segon plat. Havien demanat filet rus, com es podia esperar. Amb tot, al menú del restaurant també hi ha plats d'Ucraïna. “Jo cuino el menjar que menjava durant la meva infància, quan encara existia la Unió Soviètica”, justifica Petrova. Ara té previst incloure a la carta un plat solidari: el borsx, una sopa típica ucraïnesa a base de brou de vedella i remolatxa. Part dels beneficis que obtingui els destinarà a una organització humanitària que ajudi les víctimes de la guerra.

El rector de l'església ortodoxa russa del barri de Vallcarca de Barcelona, Serafín Pàvlov, explica per telèfon que els seus feligresos també ja han notat una certa russofòbia. Res greu de moment, “gràcies a Déu”, aclareix. “Un botiguer no va voler atendre una senyora perquè era russa”, posa com a exemple. “He parlat amb el cònsol [de Rússia a Barcelona] i m'ha dit que el puc trucar a qualsevol hora del dia o de la nit, si necessitem ajuda”, afegeix. La seva església està a punt de fer vint anys i, segons diu, hi van russos, però també ucraïnesos, bielorussos, búlgars o grecs.

Cargando
No hay anuncios

Elmira Mirzoeva, representant de l'Associació de la Cultura Russa ARCA, de Sant Cugat del Vallès, també expressa la seva inquietud. Segons explica, alguns nens d'origen rus han tingut problemes amb els companys a l'escola; perquè, diu, ja se sap com són els nens, de vegades poden ser molt cruels. “Alguns membres de l'associació estem recollint ajuda humanitària a títol individual”, declara per demostrar que ells també se solidaritzen amb les víctimes de la guerra.

“Els russos no som passius ni psicòpates. Som gent de pau, però hem passat molts anys de por i de misèria. A Rússia ens poden detenir si diem no a la guerra, i allà a les presons se les tortura”, aclareix Marina Ketlerova per posar en evidència que les coses no són blanques o negres, hi ha massa grisos. Ketlerova té 28 anys i va arribar a Barcelona fa poc més de dos, però parla perfectament el català. És traductora i filòloga i treballa en una escola de rus. No sap com afectarà el conflicte a la seva feina. “Potser ara menys gent voldrà aprendre rus”, s'aventura. Té clara una cosa: “Els russos hem de reflexionar per què el nostre país s’ha convertit en el que és ara i hem de pensar què podem fer”.