Els promotors construeixen a Barcelona 150 pisos socials a l'any gràcies a la nova normativa

El canvi, aprovat el 2018, obliga a destinar el 30% del sostre a habitatges protegits en les grans promocions

3 min
Una gran promoció d'habitatges

BarcelonaJa hi ha balanç d'una de les normatives més polèmiques impulsades pel govern municipal d'Ada Colau. El desembre del 2018, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar amb els vots de Barcelona en Comú, el Grup Demòcrata, ERC, el PSC i la CUP una modificació del Pla General Metropolità (MPGM) per obligar els grans promotors a destinar el 30% de les noves edificacions a l'habitatge protegit. Segons el text, aquesta reserva del 30% del sostre només s'ha d'aplicar quan la nova promoció d'habitatges (o la rehabilitació integral d'uns habitatges ja existents) ocupa una superfície de més de 600 metres quadrats i en sòl urbà consolidat. L'objectiu era implicar només els grans constructors.

Tot i que ja fa dos anys i mig de l'aprovació de la normativa, fins ara no era possible fer-ne un balanç acurat, ja que, a canvi d'aconseguir el suport d'ERC i del PSC a la votació de l'Ajuntament, el govern municipal va haver de renunciar a l'aplicació d'una suspensió de llicències per donar més temps als propietaris a seguir construint sense haver de destinar el 30% a fer pisos socials. Finament es va acordar que els que haguessin comprat el solar entre el 2016 i l'aprovació inicial de la mesura tindrien dos anys per demanar els permisos per construir habitatges sense quedar afectats pel canvi. A més, es va donar a tots els propietaris sis mesos més per poder demanar llicència.

Passat aquest termini, segons el balanç de l'Ajuntament al qual ha tingut accés l'ARA, es calcula que els privats construiran aquest any 150 pisos socials gràcies a la nova normativa. Des del 2016 s'han tramitat 80 expedients per construir 1.299 habitatges en grans promocions. Però d'aquest total cal descomptar-ne 57 (que haurien permès construir 425 pisos) perquè es van poder acollir a l'excepció aprovada en la votació. Així doncs, la normativa es pot aplicar sobre els 23 expedients restants, que preveuen construir fins a 308 habitatges en els pròxims mesos, dels quals 120 seran de protecció. Seguint el ritme previst, tenint en compte la situació de crisi actual, l'Ajuntament calcula que durant aquest any els grans promotors hauran construït 150 pisos de protecció oficial. "La mesura ja comença a donar els seus fruits, ara que s'ha acabat el període d'excepció que van demanar ERC i el PSC", diu Janet Sanz, tinent d'alcadia d'Urbanisme. Des del seu punt de vista, un dels aspectes més importants de la nova normativa és que promou la "corresponsabilitat del sector privat en garantir el dret a l'habitatge".

Sense frenar la construcció de pisos

Un cop aprovada la nova normativa, els grans promotors van criticar una mesura que els afectava directament, i fins i tot es va assegurar que l'obligació d'haver de construir pisos socials frenaria la creació de pisos a la ciutat i que, per tant, seria contraproduent. Dos anys i mig després, les dades demostren que aquests temors eren exagerats. Des de l’aplicació de la norma el nombre de llicències concedides d’habitatges lliures és similar al d'altres anys. El 2016 es van tramitar 1.668 habitatges lliures, el 2017 van ser 1.823 i el 2018, 2.526. Després d'aprovar la polèmica mesura, durant el 2020 i tenint en compte el ritme que es preveu per al 2021, la mitjana de llicències concedides serà de 2.119 l’any. Aquestes dades no són només de les grans promocions, sinó que inclouen totes les llicències d'habitatges donades, però evidencien que la tendència de creació de nous pisos a la ciutat es manté. Sanz també ha destacat que "la ciutat s'està movent" i que durant la pandèmia no ha caigut la construcció d'habitatge, de manera que "les previsions son positives".

A Catalunya només l'1,5% del parc d'habitatges és públic, mentre que la mitjana europea se situa al 15%.

stats