La publicitat de begudes alcohòliques provoca que en creixi el consum entre els joves de 13 a 16 anys

BarcelonaEl màrqueting i la publicitat de begudes alcohòliques en fa augmentar el consum, especialment entre els joves de 13 a 16 anys. Així ho evidencia un estudi europeu coordinat per l'Hospital Clínic de Barcelona, que durant quatre anys ha analitzat el consum de begudes alcohòliques en la població. Així, el patrocini d'esdeveniments esportius, per exemple, fa que els menors de 13 a 16 anys més exposats n'augmentin el consum uns mesos després i que vegin aquestes begudes de forma més positiva que els joves que no reben tant impacte d'aquest tipus de màrqueting. Per això, els científics proposen eliminar totalment la publicitat de begudes alcohòliques.

L'estudi dels joves s'ha fet amb uns 6.650 menors d'Alemanya, Itàlia, Holanda i Polònia. També s'ha estudiat el consum d'alcohol entre els joves els caps de setmana o vacances a Palma, Utrecht (Holanda), Liverpool (Anglaterra) i Ljubljana (Eslovènia).

El doctor Antoni Gual, cap de la unitat d'addiccions del Clínic i coordinador del projecte Amphora, ha explicat que els europeus de més de 15 anys beuen cada dia l'equivalent a tres cerveses, uns 27 grams d'alcohol, el doble que la mitjana mundial, tot i que en l'última dècada el consum s'ha mantingut estable. Aquest nivell equival al nivell tòxic d'etanol que causa càncer, uns 136.000 casos més anualment a tot el continent. De fet, aquest consum fa que el risc de tenir càncer creixi un 10%, mentre que el d'un fumador passiu augmenti un 4%. Un de cada vuit europeus consumeix més de 60 grams diversos cops per setmana.

A Europa moren cada any uns 138.000 ciutadans d'entre 15 i 64 anys per culpa de l'alcohol: un 40% per cirrosi, un 30% per accidents o violència i un 20% per càncer. Això suposa una de cada vuit morts. A més, el consum d'alcohol costa uns 311 euros anuals per persona, fins i tot als no bevedors, per pèrdua de productivitat, costos sanitaris, serveis socials i justícia. I l'efecte és més greu en les persones més desafavorides.

Per tot això, l'estudi proposa diverses mesures per reduir els problemes provocats per l'alcohol. En concret, s'insta la Unió Europea i els estats membres a prohibir totalment la publicitat, patrocini i màrqueting de begudes alcohòliques, sigui quina sigui la seva graduació. El simple fet de veure durant una hora una pel·lícula en què es begui molt d'alcohol o anuncis de begudes, pot duplicar el consum d'alcohol durant aquella estona.

També es proposa informar adequadament i advertir dels riscos i perills del consum d'alcohol. El risc de morir per una causa relacionada amb l'alcohol és d'un 1% si es beu un got gran de vi al dia. Però el risc augmenta al 14% si es beu una ampolla de via al dia. Així, es proposa que, com es fa en el tabac, s'avisi dels perills i de les més de 200 malalties relacionades amb l'alcohol.

El consum baix o moderat d'alcohol pot protegir davant de malalties isquèmiques, però un consum elevat un sol cop al mes n'anul·la totalment aquest efecte beneficiós.

A partir d'experiències al Canadà, Finlàndia i Escòcia, es proposa augmentar el preu de l'alcohol, i establir, per exemple, un preu mínim per gram d'alcohol. A Anglaterra i Gal·les també s'està plantejant.

I per acabar s'insta a restringir l'accés a l'alcohol, com reduir el nombre d'establiments que en poden vendre, reduir els dies i horaris de venda d'alcohol o limitar l'accés a l'alcohol dins dels supermercats i als locals d'oci nocturn.

D'altra banda, l'atenció sanitària als alcohòlics també caldria millorar. En els sis països analitzats en aquest àmbit (Alemanya, Itàlia, Espanya, Suïssa, Àustria i Anglaterra), només entre el 4% i el 23% dels malalts rebien tractament. Entre les raons que explicarien aquesta manca d'atenció destaquen la falta de conscienciació del personal sanitari el fet que encara es consideri un estigma ser addicte a l'alcohol i, per tant, molts afectats no demanin ajuda. Segons Gual, l'atenció sanitària a Catalunya és "privilegiada".

En l'estudi hi ha participat més de 50 investigadors, de 33 organitzacions i 13 països. El projecte ha costat quatre milions d'euros en els quatre anys de durada.