Què pensa i com actua el papa Francesc

Ciutat Del VaticàEl papa Francesc ja ha donat moltes pistes sobre el seu tarannà i pensament durant les primeres hores de pontificat. Un repàs a la trajectòria com a arquebisbe de Buenos Aires pot ajudar a entendre més bé qui és i com pensa el nou cap de l'Església catòlica.

Capitalisme

És combatiu amb els poderosos que obliden els pobres

El nou papa no ha fet costat a la teologia de l'alliberament, però, en canvi, s'ha mostrat molt combatiu amb els governs i els rics i poderosos argentins per haver-se oblidat dels més necessitats. La lluita contra la pobresa és el seu principal cavall de batalla. "La crisi i el conseqüent augment de la pobresa tenen les arrels en polítiques inspirades en certes formes del neoliberalisme, que consideren els guanys i les lleis del mercat com a paràmetres absoluts, en detriment de la dignitat de les persones i dels pobles", un sistema que "no té remordiments de transformar en desocupats milions de treballadors", ha dit. També ha denunciat que "l'esclavitud està a l'ordre del dia", i ha criticat "els que s'aferren als privilegis, a la rapacitat, a la riquesa mal guanyada".

Sexualitat i família

S'oposa al matrimoni homosexual i critica l'avortament

Quan era arquebisbe de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio va combatre la legalització del matrimoni de persones del mateix sexe. Va dir: "És la destrucció del pla de Déu, no és un simple projecte legislatiu, sinó una acció del pare de la vergonya per confondre i enganyar els fills de Déu". Es va oposar també a la llei que permet als transsexuals canviar el sexe que figura al Registre Civil.

Per Bergoglio, "l'avortament no és mai una solució". Ha dit que la societat vol cada cop més "limitar i eliminar el valor suprem de la vida i ignorar els drets dels nens que han de néixer". Tot i defensar la família tradicional, l'arquebisbe ha criticat durament els capellans que es neguen a batejar els nens nascuts fora d'un matrimoni catòlic. Aquests sacerdots, ha dit, "són els hipòcrites d'avui, els que van clericalitzar l'Església, els que aparten el poble de Déu de la salvació". "El nen no en té cap responsabilitat. I, sovint, un baptisme pot ser un nou començament també per als pares", va dir en una entrevista el 2009.

Pederàstia

Assegura que és una "perversió" i que s'han de triar bé els capellans

A l'Argentina, per ara, s'han denunciat pocs casos d'abusos sexuals a menors i Bergoglio no s'hi va pronunciar. A la biògrafa Francesca Ambrogetti li va dir que la pederàstia "és una perversió" i que "cal anar molt en compte a l'hora d'escollir els candidats a capellà".

Evolució de l'Església

Té un caràcter aperturista però fidel al missatge de l'Evangeli

En molts aspectes manté les opinions tradicionals de l'Església, però Bergoglio creu que cal evolucionar, sempre que se sigui fidel al missatge de l'Evangeli. El caràcter aperturista, Bergoglio el va plasmar en una entrevista a la revista 30Days . "Si un és creient, ha de canviar. Un no es manté creient en la lletra, com els tradicionalistes o els fonamentalistes. La fidelitat és un canvi, un floriment, un creixement. Això és doctrina catòlica".

Francesc no comparteix el pessimisme d'aquella jerarquia que es queixa, amb els braços plegats, de la manca de vocacions de capellans o de la poca gent que va a l'Església. A l'Argentina va sortir ell mateix a evangelitzar per carrers i places. Fa només dos mesos explicava al diari italià La Stampa : "S'ha d'evitar la malaltia espiritual de l'Església autoreferencial", que "fa que l'Església emmalalteixi".

"En lloc de ser només una Església que acull i que rep, mirem de ser una Església que surt d'ella mateixa i va cap als homes i les dones que no la freqüenten, que no la coneixen, que n'han marxat, que en són indiferents. Organitzem missions a les places, preguem, celebrem missa, proposem el bateig que administrem després d'una breu preparació. Utilitzem, també, els mitjans digitals, la xarxa i els missatges breus".

La jerarquia i la cúria

Vol redimensionar la figura del papa com a simple bisbe de Roma

Com a nou papa, ha fet gestos revolucionaris per redimensionar la figura del papa i situar-la com el que va ser en el passat: el d'un bisbe de Roma que és preeminent, però que tracta els altres bisbes de tu a tu - primum inter pares -. No va voler seure al tron per tal que els cardenals li retessin obediència, sinó que els va rebre dret, es defineix com a "bisbe de Roma" i no com a papa, viatja amb els altres cardenals a l'autobús, no incentiva gens que li besin la mà. Ahir els va comentar: "Estem a prop, som amics".

Aquest papa, que dijous pagava el compte de la residència en què es va allotjar sense esperar que ho fes algun empleat del Vaticà, que evita l'or en els vestits i joies cardenalícies i del qual s'espera que reformi la cúria vaticana, denuncia els privilegis de la jerarquia eclesiàstica.

"Ser cardenal és un servei sota la inspiració de l'Esperit Sant, no un honor". La vanitat, voler fer carrera, "és una actitud de la mundanitat espiritual, que és el pecat pitjor en l'Església dels nostres dies". "Mira que bonic que és un gall dindi vist de davant. Però si el mires per darrere, veus la realitat. Qui cau en la vanitat amaga una misèria molt gran", va dir a La Stampa .

Els laics

S'ha queixat dels capellans que volen "clericalitzar els laics"

En una entrevista el 2007 a la revista 30Days , va dir: "Pertanyem a la gent, a una Església que avança com a poble de Déu; els bisbes som servidors", va declarar.

I s'ha queixat que els capellans volen "clericalitzar els laics" quan el baptisme és suficient per mantenir viva l'Església, com "aquelles comunitats cristianes que van quedar sense capellans al Japó durant 200 anys; quan els missioners hi van tornar, es van trobar que tots estaven batejats, tots vàlidament casats per l'Església i tots enterrats en funeral catòlic".

La dictadura argentina

S'ha defensat de les crítiques de col·laboracionista

Ha rebut acusacions d'haver col·laborat amb la dictadura argentina quan era el cap dels jesuïtes, abans de ser arquebisbe, tot i que altres associacions pels drets humans i el premi Nobel Adolfo Pérez Esquivel l'han defensat.

Bergoglio va declarar als seus biògrafs Sergio Rubín i Francesca Ambrogetti que va donar el seu carnet d'identitat a un capellà perquè pogués fugir al Brasil. I va afegir: "Vaig fer el que vaig poder amb l'edat que tenia i les poques relacions que tenia per advocar per les persones segrestades".