Un lloc per aparcar-hi bicis o un punt de recollida de compres online: en què es pot reconvertir un quiosc de premsa?

BarcelonaUn punt d’intercanvi de llibres, un lloc per aparcar-hi bicicletes compartides, un punt de recollida de compres online o, fins i tot, una mena de mini 'coworking'. Barcelona estudia usos alternatius per als quioscos de premsa que han anat tancat els últims anys a la ciutat. Dels 338 que hi ha, 53 estan vacants i el degoteig s'ha produït, sobretot, des del 2013. Per això, després d'analitzar tant la situació dels quioscos a la ciutat com les alteratives que se'ls han ofert en altres localitats europees, el consistori llança ara un pla pilot que preveu cedir deu quioscos a persones amb discapacitat i donar a les instal·lacions noves oportunitats de negoci que no se cenyeixin a la venda de premsa. La idea és que el projecte serveixi de prova sobre el que es podria fer amb el conjunt de quioscos quan venci l'actual concessió, el 2030, i que es pugui anar aplicant abans als establiments que ja han abaixat la persiana. L'objectiu amb què treballa el consistori, que avui ha donat a conèixer la radiografia integral que ha fet del sector, és intentar no tancar quioscos sinó canviar el seu model de concessió perquè puguin incloure nous serveis.

La conclusió principal de l'estudi és, de fet, que l'actual model està molt lligat a l'evolució de les vendes de premsa i que la seva rendibilitat acaba estant condicionada als ingressos publicitaris: de mitjana, els quioscs de la ciutat tenen uns beneficis de 4.000 euros anuals i, per tant, són imprescindibles els 8.800 euros que obtenen, de mitjana, dels plafons publicitaris per garantir la seva viabilitat. Ara la idea és ampliar el seu ventall d'oferta.

De moment, es farà amb deu quioscos tancats per als quals es pensarà una nova activitat que podrà no tenir cap relació amb la venda de premsa. S'estudien possibilitats com convertir-los en punts d'informació municipal, de venda de loteria o de recàrrega de mòbils. "No pensem en quioscos convencionals; el que estem fent és pensar nous usos per a aquests espais", ha detallat Gemma Tarafa, comissionada de Salut del consistori, que, juntament amb la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha presentat la branca del projecte que implica la creació d'una cooperativa integrada per persones amb diversitat funcional per gestionar aquests quioscos. Es preveu que al maig se sabrà ja quins seran els deu quioscos que reobriran i a què es dedicaran.

L'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) ja ha seleccionat les 25 persones que donaran cos a la nova cooperativa. I partir d'avui, coincidint amb el Dia Internacional de les Perses amb Discapacitat, rebran formació i assessorament durant sis mesos. El que s'ha de fer ara és escollir quins dels 53 quioscos buits reobriran la persiana. Els districtes que en tenen més de tancats segons la diagnosi que ha presentat avui el gerent d'Economia, Jordi Ayala, són l'Eixample, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Horta Guinardó, amb nou establiments tancats cadascun.

"Hem trobat una infinitat de possibles nous usos", ha remarcat Ayala sobre l'estudi que han fet. Ha citat exemples com el de reconvertir els quiosquers en una mena de porters que guardin les claus dels veïns que ho desitgin o transformar-los en un punt més de l'estructura ciclista de la ciutat. Ayala ha detallat que la problemàtica dels quioscos no és exclusiva de Barcelona, sinó que es dona a totes les ciutats del món.

A la capital catalana, una trentena dels quioscos que ara estan vacants ja no van fer la reconversió del sistema de llicències al de concessió, el 2013, i després han anat tancat més a un ritme de quatre o cinc cada any. Es fan, també, uns 22 traspassos anuals. La diagnosi l'han fet conjuntament l'àrea de Patrimoni del consistori i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i és el punt de partida per al pla que preveu un canvi de model dels quioscos de la ciutat.