A la recerca de cavallets de mar prop de les illes Medes: "Hem trobat coses que no esperàvem"

GironaEl fons marí de la reserva natural de les illes Medes, al Baix Empordà, és un paradís per als amants del busseig. Com a zona lliure de pesca, afavorida per la seva proximitat amb la desembocadura del riu Ter, s'hi pot observar un ecosistema molt ric de fauna i flora, ple de coves submarines i racons únics, fins al punt que els centres d'immersió de l'Estartit tenen molta més demanda que oferta per fer-hi incursions i, per tal de no malmetre l'entorn, han de regular les sortides i buscar nous punts d'interès.

Una de les iniciatives recents per rebaixar la pressió a les Medes és el projecte Cavallets de Mar, que organitza expedicions allunyades de l'arxipèlag, a la frontera del parc natural, prop de la gola del Ter, amb l'objectiu d'observar aquests animals. El projecte, que uneix diferents actors del sector de la pesca, el turisme i la recerca científica, convoca submarinistes voluntaris per tal que ajudin a fer el recompte d'aquesta espècie protegida, molt difícil d'albirar i molt poc estudiada a la zona.

La incursió, a sis o vuit metres de profunditat, es realitza en un emplaçament de sepieres, unes estructures instal·lades sobre la sorra pels pescadors per tal d'afavorir la reproducció sostenible de sèpies i calamars. És una corda d'uns 500 metres, amb una sèrie de branques de llentiscles lligades al fons que funcionen com un moll de posta d'ous per als cefalòpodes. I, justament, aquestes estructures també atrauen l'interès dels cavallets de mar: s'hi enganxen, hi habiten durant tot l'estiu, i com que el fons és sorrenc és més fàcil poder-los localitzar i comptabilitzar que no pas entre masses d'algues i coralls, ja que són animals molt petits, d'uns 15 centímetres, que es camuflen fàcilment amb l'entorn.

L’experiència ha tingut una acollida molt positiva, i en un mes ja s’han organitzat una quinzena d’immersions, algunes amb científics i d'altres amb grups de fins a 12 submarinistes voluntaris. A cada immersió s’han arribat a observar entre cinc i set cavallets de mar, una xifra extraordinària tenint en compte que en condicions normals veure'n un ja és tenir sort.

"Els centres d'immersió treballem dins d’un parc natural amb unes concessions limitades, i aquest projecte és una oportunitat per oferir immersions atractives més enllà de la reserva i per motivar els submarinistes cap a la conservació i la sostenibilitat. És molt positiu que centres, pescadors i científics cooperem pel bé del medi ambient", explica Daniel Alzamora, representant de l’Associació de Centres d’Immersió l’Estartit-Illes Medes. I afegeix: "El perfil del submarinista ha canviat. Al principi eren gairebé superherois, que buscaven reptes extrems. Ara és un perfil més social, més controlat, i molt més enfocat cap al medi natural, així que ha estat molt fàcil trobar submarinistes voluntaris, que de seguida s'han volgut sentir partícips del projecte".

Fascinació entre biòlegs i submarinistes

Els cavallets de mar són una espècie protegida però de la qual es desconeix la població exacta perquè és molt difícil de detectar. És un peix de la família dels singnàtids que s'alimenta de gambetes microscòpiques del plàncton que viuen a tocar de la sorra i el seu morro funciona com un aparell succionador. Es considera una "espècie paraigua", de les que abasten grans extensions de superfície i funcionen com un canal per a la bona salut dels ecosistemes del seu entorn. No és un agent clau de la fauna i flora mediterrània, però, per la seva forma tan singular desperta fascinació entre biòlegs i amants del fons marí.

"Fem immersions molt respectuoses amb el medi, sense tocar res, molt contemplatives, i pensàvem que trobaríem només el cavallet de sorra, però també hem trobat la variant de roca, que no l'esperàvem. També hem observat agulletes de mar, que són semblants, però més mòbils i busquen refugi en aquestes estructures", explica Xavier Munill, un dels biòlegs del projecte.

En aquesta primera edició, més enllà de recollir dades científiques que es presentaran a finals d'estiu, també s'estudia la manera de convertir aquest punt en una destinació fixa de busseig, respectuosa amb el medi ambient que permeti continuar amb els albiraments i recomptes: "L'objectiu no és portar-hi molta gent, sinó fer-ho correctament. En l'àmbit científic, seria impossible tenir aquests registres, així que també volem posar les bases perquè sigui un punt de busseig estàndard i els submarinistes interessants puguin gaudir de la seva immersió i, al mateix temps, aportar quants cavallets han vist i on", conclou Munill.