Un nou univers marí sota l'esquelet de la tèrmica del Besòs

El desmantellament de la central de Sant Adrià, un laboratori per a l'economia circular i la biodiversitat

Les Tres Xemeneies són tot un símbol i un element clau del perfil marítim metropolità, que ha estat declarat bé cultural d'interès local pels ajuntaments de Badalona i Sant Adrià del Besòs. Però el més sorprenent és que aquest front litoral s'ha transformat en un espai que, lluny de la degradació mediambiental i paisatgística que produïen els usos industrials de la central, ha recuperat les platges i la biodiversitat del fons marí.

El projecte arrenca fa un any a partir de la idea de crear un parc d'esculls artificials submarins al litoral de Badalona i Sant Adrià de Besòs, aprofitant el desmantellament dels pantalans de l'antiga central tèrmica. És el Consorci del Besòs qui encarrega a la consultora D·nota la vigilància ambiental de les obres de desmantellament de l'antiga central tèrmica i en aquest procés, es detecten sota els pantalans –les estructures que utilitzaven per captar l'aigua del mar i refredar les turbines de la central– unes estructures més antigues amb comunitats marines establertes des de feia temps.

Aquesta troballa va fer que els experts es plantegessin no retirar els pantalans i deixar-los com a biòtop -estructures que se submergeixen sota l'aigua i funcionen com a superfície per ser colonitzada per organismes marins–. Un estudi ambiental del fons marí, avala aquesta alternativa: "El desmantellament de la central generava un impacte però aquí, a més de reduir l'impacte, es buscava l'efecte positiu de l'activitat humana, aprofitant les estructures colonitzades”, explica Jordi Bueso Pla, biòleg i responsable de Projectes de la consultora ambiental D·nota.  

Per dur a terme la recuperació va caler la signatura d'un conveni entre Endesa, els ajuntaments de Badalona, Sant Adrià de Besòs i el Consorci del Besòs. L'acord ha permès donar un segon ús a les estructures que ja hi havia sota el mar, afavorint l'hàbitat a centenars d'espècies marines. Es compleix així un triple objectiu: la conservació del fons marí, la millora de la biodiversitat i la promoció de l'educació ambiental. L'aposta d'Endesa i de les administracions encaixa amb el nou model productiu d'economia circular que té com a pilars l'eficiència i l'optimització dels recursos per retornar al medi el seu estat de conservació original i, inclús, millorar-lo.

Economia circular

L’economia circular és un canvi disruptiu en el model econòmic que supera el model actual: agafar recursos, produir i llençar, quan arriba el final de la seva vida útil. Nerea de la Corte, responsable de desenvolupament, iniciatives i gestió ambiental d’Endesa, està convençuda que tothom ha entès que els recursos del planeta són finits i el ritme de consum actual no és sostenible: “Hem de canviar el xip i fer les coses d’una altra manera. D'una banda, les administracions han de fer polítiques que ho afavoreixin, les empreses han de promoure aquests nous models i els ciutadans, que encara no estan especialment receptius, han de rebre de manera positiva aquests productes”. La vida ulterior de la central tèrmica, convertint-se en espai de vida per a espècies vegetals i animals, un cop ha acabat la seva vida útil, és un exemple clar d’economia circular.  

Litorals regenerats

Al litoral espanyol és bastant freqüent que es duguin a terme iniciatives per a la recuperació del fons marí. Per a Sergio Rossi, doctor en biologia i ecologia marina i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), el que marca la diferència és que es dissenyi i s’executi un pla de regeneració curós. En funció de si és una regeneració activa o passiva, l’hàbitat i l’estat dels ecosistemes que es volen restaurar, es tardarà més o menys a aconseguir la recuperació del fons marí. Denuncia que en la majoria dels casos els plans no tenen seguiment, els esculls s’acaben oblidant i el pla no serveix per gaire res, per això cal que hi hagi un seguiment actiu per part del públic en general, pescadors i submarinistes en particular. “És important que s’obri una finestra al mar, que la gent se senti partícip del projecte regeneratiu”, conclou. Al front litoral de Santa Adrià de Besòs i Badalona, està previst que Endesa col·labori en les accions de vigilància i control del parc d’esculls. Per la seva banda, el Consorci del Besòs està treballant conjuntament amb els ajuntaments i Endesa per obtenir la concessió per a la creació del parc d’esculls, amb la idea de protegir i afavorir el que ja és un èxit d’ocupació, organitzar propostes de recerca i coneixement, i activitats de lleure i educació ambiental.

Els pilars de l'economia circular

1. Utilitzar matèries primeres sostenibles que permetin la regeneració del planeta.

2. Estendre la vida útil dels productes. Superar l’obsolescència programada implica aplicar nous criteris de construcció –ecodisseny– que permetin no llençar i arreglar.

3. Prioritzar l’ús de les coses com a serveis, vers la pertinença, i compartir serveis. Com el servei de bugaderia en un habitatge o el 'carsharing'.

4. Segon ús. Reintroduir al circuit econòmic els productes que no es corresponen amb les necessitats inicials dels consumidors.

5. Reutilitzar, reparar i reciclar.