La reforma interior de la ciutat que va trigar 50 anys

L’obertura de la Via Laietana va queixalar urbanísticament el centre de Barcelona

La Via Laietana és una vella idea de comunicar la ciutat nova amb el port que ja figurava en el projecte d’eixample d’Ildefons Cerdà. No obstant, no es va materialitzar fins al Pla de Reforma Interior d’Àngel Baixeras, a finals del segle XIX. Responia a la idea de portar la massificada població de Ciutat Vella a les barriades exteriors, recreant un centre monumental i històric. Al mateix temps, feia més fàcil el desplaçament de tropes per avortar els avalots populars que tradicionalment s’havien fet forts en la densa trama urbana d’aquell sector de la ciutat.

Coneguda pels barcelonins com la Reforma, va començar quan la Lliga Regionalista de Francesc Cambó va arribar al poder municipal. Allò va desfermar una gran operació especulativa, que va barrejar política amb interessos econòmics. L’any 1907 es va acordar un contracte entre l’Ajuntament i el Banco Hispano Colonial, i el 10 de març del 1908 el rei Alfons XIII va inaugurar les obres.

L’enderrocament d’aquella part de la ciutat medieval es va portar a terme en tres grans fases. La primera, fins al 1909, la va dirigir Lluís Domènech i Montaner entre el port i la plaça de l’Àngel, esborrant espais tan emblemàtics com el convent de Sant Sebastià o les Voltes dels Encants. El segon tram es va desenvolupar entre el 1909 i el 1911, i va arribar fins al carrer de Sant Pere Més Baix, sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch, i es va emportar, entre d’altres, la plaça de l’Oli. Finalment, la tercera fase es va estendre entre el 1911 i el 1913 i va anar a càrrec de Ferran Romeu, fins a l’actual plaça Urquinaona, amb l’ensorrament del convent de les Magdalenes, o de l’església de Santa Marta.

Aquesta queixalada urbanística va significar suprimir, totalment o parcialment, 85 carrers. I malgrat les protestes dels veïns, i de molts personatges públics de l’època, la destrucció de 2.000 edificis, i el desnonament de 10.000 llogaters. Aquest fet seria un dels detonants, l’any 1909, de l’esclat de la Setmana Tràgica, en la qual moltes de les barricades es van aixecar amb la runa de la Reforma.

Símbol de modernitat

La nova avinguda va ser planificada com un símbol de modernitat: s’hi van construir els túnels del metro molts anys abans que s’inaugurés el servei. La primera finca edificada va ser la seu del Banco Hispano Colonial, obra d’Enric Sagnier de l’any 1911 -avui hotel Colonial, cantonada amb el carrer d’Àngel Baixeras-. Aquest arquitecte també signaria el 1917 la seu de la Caixa de Pensions, en la intersecció amb el carrer Jonqueras.

El tall en el centre històric es va emportar alguns dels carrerons més estrets i populars d’aquella Barcelona. Al mateix temps, també va fer visibles part de les muralles romanes i de l’arquitectura gòtica als voltants de la plaça del Rei.

La Via Laietana, que va adquirir una imatge basada en l’Escola de Chicago -que li va donar una vaga fesomia nord-americana-, no es va donar per acabada fins al 1958, cinquanta anys després de la seva inauguració.