La reforma de la llei de la dependència oferirà ajuda per anar a comprar i anar al metge

Madrid / BarcelonaDiscapacitat i dependència de bracet, complementarietat d'ajudes i més suport a casa. Aquestes són algunes de les novetats que presenta el projecte per reformar les lleis de dependència i discapacitat que el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts en segona volta. Ara li quedarà el tràmit parlamentari. El ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, ha defensat les iniciatives com les "de gran abast" de la legislatura perquè, per una banda, blinda contra la discriminació les persones amb discapacitats i, per altra, projecta cap al futur el nou model de cures assumint les elevades taxes d'envelliment de la població en els pròxims anys.

Amb les reformes es crea una passarel·la en què les persones que tinguin un grau I de dependència (el més baix) tindran reconegut automàticament un 33% de discapacitat, i un 66% de discapacitat per als graus II i III. A partir d'aquí, es faran avaluacions individuals per als que reclamin més graus dels que li corresponen a través d'aquestes correspondències.

Una altra novetat és que el servei d'ajuda a domicili pren força per respondre a l'esperit de la reforma que vol garantir que les persones es mantinguin a casa seva sempre que la seva situació física o psíquica li permeti per retardar al màxim el temps d'entrada en una residència. D'aquesta manera, el servei es preveu que vagi més enllà d'una ajuda dins de l'àmbit domèstic i estrictament en qüestions relacionades amb les cures o la higiene com passa fins ara.

Sobre el paper, l'executiu espanyol aposta per oferir més temps perquè la cuidadora professional pugui acompanyar la persona dependent per anar al metge o fins i tot anar a comprar. Seguint aquesta línia, la reforma també inclou l'assistència personal com un servei més del sistema. Actualment, els serveis domiciliaris bàsicament se centren en la teleassistència i a Catalunya l'assistència professional no arriba a les dues hores diàries per als grans dependents.

Precisament, la teleassistència com un dret universal per a totes les persones amb dependència, cosa que vol dir que no pot ser considerada com a una prestació única sinó una complementària amb el dret a altres prestacions. Les persones que visquin en residències també la poden sol·licitar.

Retallades de fa més d'una dècada

A la roda de premsa posterior a la reunió del govern espanyol, Bustinduy ha anunciat que ara s'aprofitarà per revertir les "dues retallades" que va imposar l'any 2012 el govern del PP i que durant aquesta dècada llarga s'han mantingut en detriment de la qualitat del servei. Això vol dir que s'acabarà amb el règim d'incompatibilitats per poder tenir alhora prestacions de dependència, com per exemple, accedir a una plaça pública de centre de dia i una prestació econòmica. També s'elimina el període de dos anys en què la cuidadora familiar pot trigar a cobrar la prestació un cop s'ha reconegut el Pla Individual d'Atenció (PIA).

Un cop els projectes de reforma han passat al Congrés, s'obre el període d'esmenes perquè els partits polítics hi diguin la seva i, per tant, encara es podrien rebre modificacions. Pel que fa als suports, tenint en compte la fragmentació parlamentària i els equilibris que l'executiu de Pedro Sánchez ha de fer amb els seus socis d'investidura, des de Junts fins a Podem, el ministre Bustinduy s'ha mostrat optimista en què una llei així tiri endavant i ho ha comparat amb el consens assolit amb altres normes com ara la llei ELA o el canvi a la Constitució per ampliar els drets de les persones amb discapacitat i eliminar l'ús de l'expressió "disminuïts físics, sensorials i psíquics", tal com es recollia abans. "Estic convençut que se seguirà aquest camí de l'interès general", ha afirmat el ministre.

Sense pressupost

Un altre cop, la segona presentació de les reformes s'ha fet sense detallar quin serà el pressupost. En aquest punt, Bustunduy ha defensat que s'ha fet un "esforç fiscal sense precedents" per a prestacions i serveis, "multiplicant per quatre les inversions de governs anteriors", malgrat les crítiques de diverses organitzacions del tercer sector per la manca de suport econòmic de l'Estat per actualitzar la llei de dependència, que ha quedat obsoleta després de divuit anys de vigència.

En tot cas, el ministre ha reconegut que encara no s'ha assolit l'acord de govern entre PSOE i Sumar en què es preveia una aportació del 50%- 50% en dependència entre l'Estat i les comunitats autònomes. "Volem fer passos ferms per assolir-lo [el compromís]", ha dit. La falta d'uns nous pressupostos generals de l'Estat (continuen prorrogats els del 2023), però, no facilita assolir aquest objectiu.

Des de l'Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials s'ha constatat que l'aportació de l'Estat s'ha reduït en l'últim any i s'ha frenat la tendència a l'alça. Per arribar a la meitat de la inversió, el govern espanyol té un gran camí per córrer perquè només aporta el 27% dels pressupostos en aquesta matèria. A Catalunya encara és inferior i se situa entre les comunitats amb menys participació estatal: el 22,6% pel 77,4% que aporta la Generalitat. Segons aquestes mateixes dades, Catalunya inverteix en dependència 261 euros per habitant, mentre que els territoris més generosos són Euskadi, amb 432 euros, i Extremadura (399 euros).