Els serveis socials de Catalunya aproven per la mínima

BarcelonaMares amb criatures grans dependents que han de deixar de treballar. Filles o esposes que cuiden a casa els pares o parelles. “Les famílies, bàsicament dones, es veuen obligades a immolar-se, a fer grans sacrificis de la seva vida”, resumeix Gustavo García, coordinador de l'Índex DESC 2024, amb què anualment l'Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials explica amb xifres oficials l'estat dels serveis socials públics. La frase serveix per il·lustrar fins a quin punt els nous models de cura a domicili que propugnen tots els governs (el ministeri té en marxa una estratègia de desinstitucionalització) fracassen al topar amb la realitat de les llars que han de fer mans i mànigues per tenir cura del familiar dependent amb les poques ajudes públiques que reben.

L'estudi, que s'ha presentat aquest dilluns, fa una fotografia de les comunitats autònomes i, un altre cop, Catalunya torna a obtenir una nota discreta en el rànquing i se sistua en el novè lloc, tot i que per segon any presenta una tímida millora. Qui vulgui mirar endavant, ha de fixar-se en les polítiques de Navarra, Castella i Lleó i Euskadi, que ocupen el pòdium.

A Catalunya, l'atenció domiciliària es basa sobretot en la teleassistència, un servei que en alguns municipis és de copagament i en d'altres és gratuït. El botó per connectar amb les urgències socials té un dels índexs més grans de cobertura, amb un terç dels majors de 75 anys, 10 punts més que la mitjana estatal. Tret d'aquest aspecte, no hi ha gaires més bones notícies.

Qui vol continuar a casa seva però necessita ajuda extra ha d'armar-se de paciència, perquè la cobertura d'ajuda professional a domicili pagada per fons públics és del 8,8%, segons l'estudi, tres punts inferior a la mitjana espanyola. Però, a més, si s'analitza la intensitat d'aquest servei, la mitjana a Catalunya no arriba a 14 hores setmanals, concretament 13,45 hores, mentre que a Espanya, els beneficiaris en tenen gairebé el doble, 21,1 hores. En aquest apartat, l'informe puntua un 0 a l'administració catalana, tot i que entre el 2022 i el 2023 es va augmentar en gairebé tres hores. En dues dècades, però, l'augment ha estat només de cinc hores. “O les famílies s'immolen o institucionalitzen el familiar si tenen diners”, assenyala García.

Poques places geriàtriques i més centres de dia

L'informe no fa referència a les més de 13.000 persones que estaven a finals d'any en llista d'espera per a una residència i que, en segons quines zones, els centres ja avisen que un cop es fa la preinscripció es pot trigar fins a tres anys a entrar-hi. El que sí que apunta l'anàlisi és que Catalunya disposa de menys places geriàtriques amb finançament públic que la mitjana estatal: 4% enfront del 5,75% de places per a persones de més de 75 anys.

On hi ha hagut un esforç és en els centres de dia amb finançament públic (ja sigui per la titularitat del servei o amb concertació) que han passat del 0,7% de places al 2,7%, segons dades aportades per l'Imserso. Aquest és un servei que alleuja les famílies per guanyar unes hores i també fa una atenció integral al dependent.

Pel que fa a l'atenció a la pobresa, només el 10% de les famílies que el 2023 vivien per sota del llindar de la pobresa eren beneficiàries de rendes d'inserció, bàsicament, la renda garantida de ciutadania, i s'ha notat una baixada de sis punts respecte a l'any anterior un cop passat el gruix de l'escut social activat arran de la pandèmia. A Espanya, la mitjana encara és més baixa, un 6%, amb dos extrems: el 58% de cobertura a què arriba Euskadi i el 0,3% de Castella-la Manxa.

Aquesta bretxa suposa per al coordinador de l'estudi un clar exemple de “les diferències escandaloses sobre la protecció social” en funció de la comunitat on es resideix, una situació que, més que els debats polítics, discrimina i separa la població, ha retret: “Això també és cohesió”.

564 euros per persona

La qualitat dels serveis va amb relació a les partides pressupostàries. A Catalunya, el 2023 les polítiques socials s'enduien 564 euros per persona, 200 euros més que el 2011, mentre que les últimes espanyoles situen la inversió consolidada en 548 euros per habitant. Pel que fa al PIB, Catalunya destina l'1,58% de la seva riquesa a programes i serveis socials, mentre que la mitjana espanyola és d'1,76%.

Els responsables del DESC assenyalen la debilitat de serveis de Castella-la Manxa, el País Valencià i les Balears, mentre que al grup amb nota “mitjana-baixa” acompanyen Catalunya Astúries, l'Aragó, Andalusia i Extremadura.