La renda mínima municipal arriba a 950 famílies barcelonines

L'ajuda mitjana puja a 568,22 euros per família i beneficia més de 3.700 persones

Alba Ramírez va perdre el seu pis de propietat, té una filla de dos anys a càrrec i ja ha esgotat l'atur. La seva és una de les 950 famílies que reben des del desembre la renda mínima de l'Ajuntament de Barcelona per a famílies en risc de pobresa i exclusió. L'ajut beneficia 3.761 persones dels barris de l'Eix Besòs, que és on es va posar en marxa aquesta renda experimental ara fa un any dins del  projecte B-Mincome, que està finançat en un 80% per la Unió Europea.

La tinent d'alcalde de drets socials, Laia Ortiz, ha presentat aquest dimarts les primeres conclusions del projecte i ha assegurat que el suport econòmic pretén ser una eina per "lluitar contra la pobresa i fomentar l'autonomia de les famílies", així com "contribuir a l'empoderament" de les persones. Ho ha fet acompanyada de dues beneficiàries, la mateixa Alba i la Rakia, que han compartit les seves experiències. "Des que rebo l'ajut no penso només a pagar factures, i això em fa estar més tranquil·la. El meu marit treballa i entre els dos anem fent, però és molt car tenir cura dels fills", ha explicat la Rakia, que és mare de tres nenes. Dels beneficiaris, un 55% són dones, i un 40%, menors de 15 anys. 

L'objectiu d'aquest pla, que té una durada de dos anys, és garantir uns ingressos mínims a famílies seleccionades de barris de l'Eix Besòs amb un alt índex de precarietat per tal que puguin cobrir les necessitats bàsiques. La majoria dels participants viuen al districte de Nou Barris (47%), mentre que la resta ho fan a Sant Martí (29%) i a Sant Andreu (23%). "Volem combinar el suport directe a les famílies i, alhora, impactar en el conjunt de barris", ha manifestat la tinent d'alcalde de drets socials, que considera urgent "desencallar" la tramitació de la renda garantida de ciutadania (RGC) de la Generalitat, sobretot en casos de pèrdua de feina i d'esgotament de l'atur. 

Les despeses de les famílies queden recollides perquè diferents entitats de recerca social les avaluïn i en facin seguiment, i s'emmagatzemen en una aplicació mòbil. L'Ajuntament va calcular que, sense tenir en compte l'habitatge, les necessitats bàsiques a Barcelona són de 402,60 euros mensuals per a una persona adulta i de 148 euros addicionals per cadascun dels membres que viuen en el nucli familiar. Des del desembre, s'ha concedit un total d'1,56 milions d'euros. Aquesta xifra indicaria que la mitjana per família és de 568,22 euros, però la quota depèn dels ingressos que poden obtenir cadascuna de les unitats familiars, sigui a través del treball o de prestacions. 

Demandes del barri

Un dels eixos del pla és comprovar l'impacte de la intervenció social, a través de polítiques d'acompanyament, per canviar el tradicional model assistencial i paternalista de les prestacions. "Barcelona està despertant molt interès europeu perquè hi ha un debat mundial sobre les rendes bàsiques", ha celebrat Ortiz, que ha defensat que el projecte no només transforma "de forma directa" la vida de les famílies i dels barris, sinó que "aporta evidències i experiències" a una situació que preocupa arreu del món. 

"He viscut 16 anys al barri del Besòs i gairebé no coneixia ningú per manca de comunicació", ha explicat la Rakia, que ha posat en valor els grups de polítiques actives d'inclusió social als qual assisteix des que participa en el projecte: "Allà hi vivim persones de diferents cultures, però, quan van començar les reunions, va ser com si fos la primera vegada que veia aquelles cares".

Tant ella com l'Alba formen part del grup orientat al foment de l'emprenedoria. En aquests grups es treballa per posar en marxa projectes que solucionin problemes i demandes del barri, com podrien ser aquells relacionats amb la cura de la gent gran o la gestió d'horts urbans per donar els productes a un banc d'aliments local.

Un altre grup s'enfoca cap al foment del treball i la formació ocupacional per ajudar els participants a formar-se professionalment i, d'aquesta manera, aconseguir un contracte laboral per a un any en projectes sociolaborals d'interès col·lectiu. En definitiva, l'objectiu del treball conjunt és millorar la implicació activa dels beneficiaris en el barri en què viuen. "Les activitats i la gent del barri m'han ajudat molt. Ara vull formar part de projectes que ens afecten a tots i trobar solucions que permetin a persones en la mateixa situació que jo trobar una sortida", ha explicat l'Alba.

Més continguts de