El repte de desdoblar grups sense tenir ni prou espai ni prou docents

La comunitat educativa demana mesures per a la conciliació si hi ha torns

L’anunci que el curs que ve serà mig presencial i mig online planteja un mar de dubtes als docents i a les famílies. ¿Qui es farà càrrec dels nens si els pares han d’anar a treballar i ells no poden anar a escola? I els mestres i professors, ¿com atendran els que estan a classe i els que fan docència virtual? Ni el ministeri ni la conselleria d’Educació donen pistes sobre com serà el nou curs més enllà de l’avís que no hi podrà haver el nombre habitual d’alumnes als centres, però la comunitat educativa ja fa un llistat de greuges: si anem cap a un model “híbrid” entre docència online i presencial, falten professors, adaptar els espais de les escoles, ajudes a la conciliació i reduir la bretxa digital però també la sociocultural.

“Si divideixes per la meitat els grups, has de multiplicar per dos els professors”, resumeix Joan-Anton Sánchez, professor de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. I això passa, diu, tant si el desdoblament d’un grup es fa en l’espai -la meitat d’alumnes en una classe i l’altra meitat en una altra- com si es fa en el temps -anar a l’escola per torns, matí o tarda o per setmanes-. Segons Sánchez, si s’opta per fer torns, caldrà prendre mesures com augmentar el nombre de docents o de personal de suport a la docència perquè puguin ajudar a fer un seguiment virtual als alumnes que siguin a casa, o bé reduir l’horari de docència presencial al 25% de la jornada actual, perquè els mestres i professors puguin atendre amb garanties tots els alumnes.

El conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, va admetre als sindicats que faran falta més docents el curs que ve, però no s’ha concretat res més. Ahir el Sindicat d’Estudiants denunciava que entre els plans del Govern “no es contempla la baixada de ràtios ni la contractació massiva de milers de professors”, unes mesures “absolutament necessàries” per no aprofundir en la desigualtat, deien.

Oportunitats per a tots

De fet, precisament per no agreujar les diferències entre infants, el Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació demana mesures extres per garantir el dret de l’educació als infants més vulnerables. “Qui dona menys valor a la institució escolar és la gent amb un nivell socioeducatiu més baix. Hem de garantir que els seus fills tinguin les mateixes oportunitats que la resta”, afirma Bernat Ferrer, portaveu de la plataforma de famílies de centres de màxima complexitat, que en total escolaritzen 200.000 alumnes catalans. Posa sobre la taula que aquests infants siguin “prioritaris” en el retorn a l’escola -tal com proposa l’Unicef- o que rebin un dia a la setmana la visita del seu tutor a casa si les escoles segueixen tancades.

Més enllà dels centres, l’escola per torns també genera molta incertesa a les famílies. “No ens adonem de les dimensions que té plantejar la docència híbrida. Encara que un dels dos progenitors teletreballi, no es pot conciliar. No es pot estar treballant des de casa i alhora ocupar-se dels fills”, afirma Lidón Gasull, directora de la Federació d’Ampes de Catalunya (Fapac). Des de l’entitat, critiquen que no es plantegin altres mesures que garanteixin la presencialitat i alhora la seguretat. “Ens preocupa que només es parli d’educació híbrida. Ara tenim temps per reorganitzar els espais i estudiar alternatives per triar la millor opció, des de la conciliació i des del dret a l’educació”, diu.

De fet, des de les escoles també són força partidaris d’apostar com més es pugui per la classe presencial, sobretot en els cursos de primària. “Crec més en solucions que ens permetin conciliar la vida laboral amb la presència a l’escola que no pas en fer-ho per torns”, apunta Oriol Blancher, director de l’Escola Ipsi de Barcelona i president de l’Agrupació Escolar Catalana. Demana al departament que doni “instruccions clares” als centres en matèria de seguretat i alhora els deixi la “màxima autonomia per adaptar-se a la nova realitat”. Per exemple, per “convertir el gimnàs en quatre aules o el laboratori en una”. En aquest cas, les escoles amb una bona infraestructura tindran molt més avantatge, mentre que hi ha centres que amb prou feines tenen l’aulari just en condicions habituals.