AFERS SOCIALS

Un restaurant on el més important no és el plat que se serveix

Can Xapes, a Cornellà de Terri, va reobrir fa un any per formar joves en risc d’exclusió

El 1949 va obrir com a cinema, el Cine Rosa, però amb el temps es va reconvertir en un bar i, més tard, en un restaurant, Can Xapes, que va esdevenir una referència gastronòmica de Cornellà del Terri. I després d’abaixar la persiana el 2010, ara fa un any va tornar a renéixer però d’una manera diferent: és un restaurant, però el seu principal objectiu no és oferir menjar, sinó formar joves en risc d’exclusió social. “Som una associació sense ànim de lucre i aprofitem el restaurant per ensenyar un ofici, uns hàbits i uns valors. I la part primordial és formar la trentena de joves que tenim cada any”, resumeix el cap de cuina, Lluc Quintana. De fet, el centre de formació va començar abans que tornés el restaurant. “El 2016 vam tornar a obrir com a escola, però ens faltava la part més real, posar en pràctica els coneixements en un restaurant de veritat”, indica el director de l’àrea d’atenció als joves d’AD Iniciatives Socials, Edgar Fullana, que assegura que, des que van engegar també com a restaurant, l’11 de juny del 2018, “hi hagut un canvi brutal, ara la formació és molt més completa perquè aprenen l’ofici en un espai de treball real”.

Un dels joves que rep formació a la cuina del Can Xapes és l’Ismael G., de 19 anys. Els seus pares biològics no se'n podien fer càrrec i una família el va acollir quan era petit. No va acabar l’ESO i, després de treballar un temps, ha començat la formació a Can Xapes. “He après a cremar-me, a tallar-me… [riu], però també a cuinar, tenir més paciència, treballar amb els companys”, diu fent broma mentre somia amb, algun dia, treballar al Celler de Can Roca. “Hi vam anar a veure com treballaven i era una passada!”, esclata amb els ulls ben oberts. I només es posa seriós per parlar d’un tema. “Si no fos per la meva família d’acollida, segurament hauria acabat en la mala vida. Gràcies a ells tinc amics i estudis”, reconeix abans de tornar a la cuina, on aquesta setmana li toca estar a l’ office.

Al seu costat hi ha el Brahim Ben Azza, de 18 anys i que en fa dos que va arribar d’un petit poble marroquí. Des que tenia 13 anys que planejava amb uns amics escapar-se a Espanya, i amb 16 van aconseguir-ho amagant-se durant cinc hores sota un camió. I d’Algesires va anar a Girona, on va viure en cinc centres abans d’instal·lar-se al pis assistit on viu ara. “A Can Xapes he après molt: carnisseria, fer de cambrer, cuinar...”, explica el jove, que espera poder treballar en una cuina mentre estudia per treure’s el títol d’ESO, “per ser mecànic algun dia”.

Per atendre els joves, l’associació compta amb dos programes: Tr3s Accions i Connexió Estany. Al primer, el perfil dels atesos són joves tutelats per la DGAIA, “la majoria d’origen estranger, que tenen moltes ganes de treballar i una actitud molt bona però que tenen mancances en lectoescriptura i noves tecnologies”, indica Fullana. I a Connexió Estany el perfil són joves nascuts a l’Estat d’entre 16 i 29 anys, molts dels quals “provenen de programes d’acollida, no solen tenir el graduat escolar i tenen dificultats d’inserció laboral”.

Oportunitats i obstacles

Entre el 2016 i quan acabi el 2019 el renovat Can Xapes haurà format 89 joves, dels quals “un 45% ha trobat un contracte de treball i un 30% ha tornat a la formació reglada”, subratlla Fullana, mentre el cap de cuina afegeix: “I aquí cuidem molt la part humana, no exigim res als alumnes, sinó que els ho ensenyem tot i fan tot tipus de feines”.

I, malgrat que cada cop més empreses s’interessen pels joves que formen, sovint es troben amb un gran escull: “Molts no tenen permís de residència i per aconseguir-lo necessites que una empresa et faci un contracte d’un any. I això ja és difícil, però el pitjor és que, quan ho aconsegueixes, has d’esperar tres o quatre mesos per completar els tràmits i la majoria necessiten el treballador al moment”, lamenta Fullana.

L’Ismael i el Brahim, mentrestant, continuaran cuinant la seva formació per aprendre un ofici i obtenir una oportunitat, a través de la gastronomia.