La Ribera d’Ebre tem la neteja del pantà de Flix

FlixDiversos municipis de la Ribera d’Ebre estan en peu de guerra contra el ministeri de Foment per no haver enllestit les obres compromeses per garantir un subministrament alternatiu d’aigua en cas que l’extracció de residus tòxics de l’embassament de Flix provoquessin un episodi de contaminació al riu Ebre. Des del 2013 està en marxa la retirada de 700.000 tones de llots corresponents als reiterats vessaments de la química Ercros al pantà de Flix. Aquesta obra presenta un risc important: que en remoure els fangs tòxics, amb presència d’elements molt nocius com el mercuri, llisquessin riu avall i contaminessin l’aigua del riu i la inhabilitessin per a l’ús de boca. Per això, el ministeri de Foment, a través de la societat estatal Acuamed, es va comprometre a construir les infraestructures necessàries perquè els municipis de la Ribera d’Ebre comptessin amb una alternativa d’aigua potable.

Aquestes obres, que a la comarca suposaven una inversió de més de 2 milions d’euros, s’havien d’executar abans que s’iniciés l’extracció dels residus, però hi ha hagut retards molt importants que han endarrerit l’inici de l’obra principal. De fet, la Generalitat, a través del llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, s’oposava al fet que el projecte central comencés sense que s’haguessin enllestit les obres. Finalment, però, i sota l’amenaça que es perdés el finançament europeu de l’obra d’extracció dels llots per una qüestió de terminis, hi va haver acord i el març del 2013 les tasques al pantà de Flix van començar amb el compromís de Foment d’acabar les obres.

Ara, quan l’extracció ja s’ha completat en més d’un 70% i a pocs mesos que les obres acabin, els municipis de la Ribera denuncien que la majoria dels pous no estan fets i temen que no es facin mai. Ascó, Vinebre, la Torre de l’Espanyol i Móra d’Ebre, entre d’altres, sospiten que des de Foment dilaten l’execució dels projectes per acabar l’obra i no haver-los d’executar, un cop eliminat el risc que justificava la inversió. El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Jordi Jardí, creu que “han jugat amb la gestió dels temps, llavors seran fets consumats”.

Ascó no se’n refia

Un exemple clar és el d’Ascó. El primer municipi que patiria l’impacte de la contaminació té pendent la construcció d’un pou on es recolliria l’aigua de diversos aqüífers de la zona. L’obra, adjudicada des del març de l’any passat, no s’ha executat. En l’últim comunicat a l’Ajuntament, Acuamed assegura que la començarà al mes de juliol, quan les tasques de Flix molt probablement ja hauran acabat. L’argument oficial és que del gener al juny no poden treballar a la zona perquè és el període de nidificació de l’àliga cuabarrada, una espècie protegida. Rafael Vidal, alcalde d’Ascó, no se’n refia: “Si això fos veritat, haurien pogut començar el juliol de l’any passat i l’obra ja estaria feta, perquè es pot executar en 6 mesos”.

Vidal està indignat: “Ens sentim enganyats. No ens vam oposar que comencés l’extracció dels llots perquè no volíem posar entrebancs a un projecte que és important per al territori, però ens van dir que es farien les nostres obres i no s’han fet. És impresentable que això passi entre administracions”. L’alcalde explica que “van acabar un dipòsit l’any 2012, però no serveix de res sense el pou i les canonades”, denuncia Vidal.