Mar Gómez: "Les sagnies eren el paracetamol d'avui"

La sang no deixa de fluir. És un circuit que no acaba i que és vital per mantenir la vida. És el que Mar Gómez (Madrid, 1977) va començar a pensar quan va patir un sagnat que no acabava, i que no tenien clar d’on venia. I d’aquests pensaments va néixer Sangre. Historia íntima y cultural de un fluir constante (Ariel), un recorregut sobre la sang a través de la medicina, la literatura, la religió o la identitat. 

Curiós, això que dius al llibre d'Aristòtil, la sang i el semen.

— He de confessar que detesto Aristòtil. Tot i que evidentment li devem moltes coses, el món no hauria evolucionat igual sense les seves teories. Però clar, com a bon misogin pensava que la genealogia només era part de l’home. O sigui, creia que l’home era capaç de convertir la sang en semen, i com que la dona no podia, tenia la menstruació. De fet, per a ell el semen era la fecundació. I la dona no feia res, simplement li posaven la llavor a dins. 

Ho vincules amb la religió.

— D’aquesta concepció ve la idea de genealogia, que després té molt a veure amb la religió jueva i que s’ha transmès al llarg de les religions monoteistes. 

Per què?

— La religió jueva es basa en una saga genealògica. El pacte de Déu amb Abraham, de tenir molts fills, que tindrà terra pròpia… i que del seu llinatge sortirà el Messies. Això ens parla de la sang, i divideix, perquè hi ha un poble escollit i tota la resta. Amb el sacrifici de Jesús a la creu se suposa que el cristianisme és diferent, que tothom ha de poder participar d'aquesta religió. Però al segle XV a Espanya s’estableixen els estatuts de neteja de sang. 

Expliquem-los.

— Era un moment de moltes conversions, perquè havien entrat molts jueus a Espanya i hi havia també força musulmans. Si es convertien de religió, podien accedir a llocs que abans eren només per als cristians. I per això es van crear aquests estatuts: servien per demostrar que eres cristià des de feia generacions, de manera que la religió passava a ser també una qüestió de sang. 

I com es demostrava?

— És una bona pregunta, perquè feta la llei, feta la trampa. Havies d’anar a buscar actes de baptisme, etc., però això també es falsificava. De fet, hi ha una cèlebre santa, Teresa d'Àvila, que era de família conversa. I no es va saber fins als anys 70. La idea d’aquesta sang diferent ha quedat en l’imaginari. 

Els supremacistes blancs, per exemple.

— I també els nazis van invertir diners a intentar demostrar que la sang ària era diferent. I malgrat que mai s’ha descobert cap diferència, el supremacisme blanc prohibeix les barreges i intercanvis de sang. 

Els nobles pensaven realment que la seva sang era blava?

— Hi ha dues teories. La clàssica defensa que, com que no treballaven, se'ls veien més les venes. I una altra, que a mi m’agrada, parla d’un error de traducció. Tàcit va escriure una cosa així com “la sang celeste” referint-se a la divinitat d'August. I celeste es va traduir com a blau. I d'aquí, la sang blava de la noblesa.

Hi ha una cosa de la noblesa que em sembla una mica repugnant: les sagnies. 

— Era el paracetamol d'avui, eh? 

Com funcionava? 

— Hem de tenir en compte que els grecs pensaven que tot era creat amb una finalitat. No podien imaginar que tinguéssim dins un sistema de canonades i la sang hi circulés. I els metges creien que la sang era un dels quatre humors: hi havia bilis groga, negra, flegma i sang. Però el més important era la sang. I creien que la malaltia era un desequilibri dels quatre humors, i que hi havia massa sang. Aleshores, què calia fer?

Sagnar.

— I equilibrar així l’organisme. George Washington, per exemple, el primer president dels Estats Units, ho feia sovint i obligava a practicar-ho a tot l’equip. I va morir perquè li van tractar una infecció fent sagnies. 

Expliques la història de la comtessa sanguinària.

— Que feia banys de sang per buscar l’elixir de la joventut. La història és terrorífica. Era una noble d’Hongria que tractava molt malament els seus servents. Fins al punt que un dia va pegar a una jove fins que la va fer sagnar. Una gota de sang va caure a la seva pell i va considerar que l’havia rejovenit. I va començar amb els banys de sang. 

O sigui, a matar.

— Sí, i matar servents no es considerava delicte, però en un moment donat va dir que necessitava sang de millor qualitat i va començar a cridar filles de la baixa noblesa. Aquí és quan la comencen a investigar, i es conclou que va matar unes 600 joves. És una de les assassines en sèrie més grans de la història. 

Però la idea de la sang com a elixir de la joventut continua.

— És increïble. Ara mateix tenim Brian Johnson, un multimilionari de Silicon Valley que va canviar tot el seu plasma adolescent, fins i tot plasma del seu fill, i li va cedir el seu plasma al pare. I ell afirma que el pare va millorar, però res està comprovat científicament. Imagina't què passaria si es descobrís que el plasma jove ajuda a rejovenir.

Que els rics pagarien i els pobres vendrien.

— Per això les donacions pagades són un tema problemàtic. El que és molt important és que de moment no s’ha aconseguit fabricar sang artificial. 

Ens hem acostumat a les transfusions com una cosa senzilla i antiga.

— La primera es va fer el 1492 al papa Innocenci VIII i va ser un autèntic desastre. Va morir. I quan es van començar a fer d’humà a humà no es coneixien els grups sanguinis, de manera que era pura loteria. Els grups sanguinis no es van conèixer fins al segle XX. 

I la guerra va servir per avançar.

— El sistema que tenim actualment d’organització de bancs de sang el devem al doctor Frederic Duran i Jordà, i a la feina que va fer organitzant-ho tot a la Guerra Civil, especialment a Catalunya. Va establir unitats mòbils, camions que conservaven el fred… en definitiva, va crear el mètode per poder conservar sang i fer transfusions. 

El va fer servir també per a la Segona Guerra Mundial.

— Una doctora anglesa, que s’havia fixat en aquest sistema, el va ajudar a sortir després de la guerra, se’l va endur a Anglaterra i va ajudar allà en el sistema de transfusions durant la Segona Guerra Mundial. Hi ha històries boniques de metges vinculats a la sang. 

En qui penses?

— En el metge argentí Luis Agote, que va ser el primer que va descobrir que la sang amb certa quantitat de nitrat sòdic no es coagulava. I per això la podem guardar avui. I va decidir no patentar-ho, perquè volia que el seu descobriment salvés el màxim de vides. 

Per què la sang?

— Tenia un sagnat que no s'aturava i els metges no trobaven la clau. Va coincidir en un moment en què havien d'operar del cor el meu pare, i em vaig començar a preguntar per la sang. Feia poc que havia llegit un llibre sobre pits, però des de diferents àmbits: la part mèdica, però també la literatura, l'art, la història… i vaig pensar que no existia un llibre així sobre la sang. I em vaig llançar a escriure'l.