Salut
Societat  /  Salut 25/05/2022

Adolescents atrets per la Bonoloto i seduïts per les apostes esportives

El risc de caure en l'addicció o el joc compulsiu amb diners es dispara entre els estudiants de 18 anys

5 min
Um home a punt de jugar en una aplicació d'apostes online

Santa Coloma de GramenetSón accessibles, entretenen, s'hi pot jugar en grup i molt de tant en tant se'n pot treure un guany econòmic. I aquí hi ha la trampa. La immediatesa i l'afany per obtenir diners fàcilment dels jocs d'atzar i les apostes sedueix cada cop més els adolescents, tant els que ja han arribat a la majoria d'edat com els menors que tenen entre 14 i 17 anys. Els joves combinen els portals digitals d'apostes esportives, el gaming i els jocs de cartes en línia amb altres de més convencionals, com les loteries (la Primitiva i la Bonoloto), els rasca i guanya i les escurabutxaques. Totes aquestes modalitats s'han popularitzat i normalitzat en anuncis i a internet. És una moda. I tot i que a priori la majoria d'estudiants no haurien de poder accedir a aquesta oferta, el 13% dels nois i el 4% de les noies que fan ESO van jugar amb diners en webs o aplicacions mòbils durant el 2021, i el 17% dels nois i el 10% de les noies ho van fer presencialment en locals o amb modalitats més clàssiques. "Les prevalences són molt elevades tenint en compte que la majoria d'estudiants són menors d'edat i legalment no poden jugar-hi. Els valors haurien de ser gairebé zero", explica el subdirector general de Drogodependències del departament de Salut, Joan Colom.

Tipus de jocs amb diners més freqüents entre els estudiants
Percentatge de joves d'entre 14 i 18 anys que hi han jugat els últims dotze mesos

Les addiccions als jocs i el consum compulsiu de plataformes digitals i pantalles comencen a ser un problema de primer ordre en edats primerenques. Segons el primer estudi postpandèmic de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC) sobre l’ús de drogues i altres addiccions, fet a partir de les respostes d’uns 2.500 estudiants d’ESO, l’interès en els jocs en línia ha crescut un 23% entre els joves que tenen 18 anys o més. Gairebé un 15% afirmen haver-hi jugat els últims 12 mesos (sobretot nois), si bé quatre de cada cinc afirmen que ho fan un màxim de quatre dies al mes. Ara bé, el risc de patir una addicció als jocs s'ha disparat un 76% els últims tres anys en la franja d'edat dels 14 als 18 anys: ha passat d'un 4% de probabilitats a un 7%. Aquesta dada és preocupant quan es compara amb el percentatge de població general que té risc de desenvolupar una ludopatia, que se situa entorn de l'1%.

Entre els menors de 14 a 17 anys, però, Salut ha observat una prevalença inferior del joc patològic: només el 3,4% el podrien presentar, i és més probable en nois que en noies. La xifra dels qui juguen per diners està estancada des de fa tres anys en aquesta franja d'edat a l'entorn del 9%, i fins i tot s'hauria reduït lleugerament l'últim any. El 2018 el 16% dels nois i el 4% de les noies jugaven en línia mentre que el 26% dels nois i el 16% en les noies optaven pel joc presencial. No obstant això, Colom diu que la davallada de l'últim any s'ha de contextualitzar per la reduïda oferta d'aquests jocs entre el confinament del 2020 i les restriccions del 2021 pel covid, quan els establiments o bé estaven tancats o tenien un aforament molt limitat, els esdeveniments esportius pràcticament no se celebraven i les màquines instal·lades en l'hostaleria eren pràcticament inaccessibles.

Demanda d'ajuda professional

A la unitat d’addiccions comportamentals de la Fundació Althaia de Manresa han notat que ha caigut la demanda d'ajuda de joves per addicció a les màquines escurabutxaques, les apostes esportives, el pòquer o les ruletes precisament per l'impacte de la pandèmia. "Però ara preveiem que les dades tornin a créixer perquè una part dels joves han normalitzat les apostes. Ho fan perquè està de moda, perquè es pensen que és una activitat lúdica més que poden fer en grup i que, a més, potser els proporciona diners", explica la responsable de la unitat, Dominica Díez. El risc de patir un trastorn és més elevat entre els que juguen online (29,2%) que entre els que ho fan de manera presencial (19%). 

L'any 2021 Salut va comptabilitzar 738 inicis de tractament per addiccions comportamentals a tot Catalunya i en totes les edats. El 74% dels casos els motivava el joc amb diners, i el 9% dels casos, els videojocs. La majoria de pacients arriben després de molts anys de pèrdues econòmiques, quan la situació és insostenible o la relació amb els familiars penja d'un fil. En el cas dels joves, que només representen una vintena d'aquests casos, acostumen a arribar acompanyats de familiars i en fases una mica més precoces. Els símptomes són més evidents perquè depenen econòmicament de la família, i mentre alguns gasten petites quantitats que van dels 30 als 60 euros –el 41,7% directament diu que gasta menys de sis euros al dia–, n'hi ha altres que s'hi deixen una fortuna.

Per tipus de jocs, l'enquesta constata que, en l'àmbit digital, l'últim any més de la meitat dels adolescents enquestats (53%) han jugat a apostes esportives, el 42% a videojocs i el 30% als e-sports (competicions organitzades de videojocs multijugadors). En el presencial, el 48% han jugat a la Primitiva o la Bonoloto, el 39% a les loteries instantànies i el 34,8% al bingo. Cal tenir en compte que alguns d'ells combinen modalitats.

Díez, que a més és membre del grup assessor de la subdirecció general de Drogodependències de Salut, recorda que l'adolescència és una època en què la percepció del risc no està gaire clara. A més, ara entre els més joves ha anat quallant la idea que apostar és una activitat divertida com qualsevol altra a causa de l'efecte dels anuncis, de la influència dels jugadors professionals que comparteixen en streaming com fan del joc un modus vivendi i, evidentment, de la imitació de familiars o coneguts que també hi juguen.

Auge de jocs més tradicionals

Salut destaca que, respecte a l'any 2018, la participació online juvenil en els e-sports i les travesses s'ha reduït una mica, mentre que la presencial en loteries instantànies i apostes de cavalls s'ha duplicat. I el fet que jocs tradicionals tinguin tirada entre els més joves sobta Díez, que creu que se n'hauran d'analitzar més profundament els motius. Amb tot, raona que els jocs que més enganxen són els que et permeten obtenir una recompensa immediata i intermitent, com passa amb els jocs tradicionals, com les màquines escurabutxaques o el rasca i guanya, explica la psicòloga.

Tots aquests jocs acostumen a ser anònims, es poden jugar en qualsevol moment del dia i des d’on es vulgui. Per a Colom, que més d'un 10% dels nois apostin diners en jocs en línia és senyal que també hi ha problemes amb les identitats digitals i els filtres i controls per a menors. "Aquestes webs demanen uns codis i una informació per verificar que la persona és major d’edat, però és possible que els adolescents es dissenyin identitats, fàcilment alterables, converteixin una edat en una altra i facin servir informació falsa per accedir a aquests entorns", planteja. De fet, l'Unicef estima que dos de cada tres adolescents tenen perfils duplicats a les xarxes .

"Ens preocupa l'ús incorrecte de les tecnologies perquè són persones joves que en general tenen poca capacitat crítica i una gran dependència amb la connexió digital", diu Colom. Per això, Salut Pública ha dissenyat una guia preventiva sobre entorns digitals, adreçada a professionals dels àmbits d'educació i que treballen amb adolescents d'entre 12 i 18 anys. L'objectiu és marcar límits i emprendre noves normatives en l'ús de les pantalles. "Seria desitjable que la gent jove pogués tenir una diversitat d’espais per relacionar-se i que no tots tinguessin a veure amb la tecnologia", apunta Colom.

Díez també creu que la feina comença molt abans: cal que les famílies s’involucrin més i limitin i supervisin l’ús de les tecnologies a edats primerenques (de 0 a 6 anys) per protegir-los i perquè, quan siguin adolescents, siguin més crítics i les facin servir adequadament. Per exemple, proposa que els dispositius mòbils o els ordinadors no es quedin a les habitacions i es carreguin fora per controlar que dormen prou a les nits o que no els fan servir mentre estudien si no és necessari.

El repte dels videojocs

El tancament a casa, però, sí que ha augmentat les addiccions a l'oci digital. Només a la unitat d’addiccions comportamentals d'Althaia s'han duplicat les consultes per trastorns de videojocs entre el 2020 i el 2021: han passat del 12% al 37,3%. La majoria (41%) tenen menys de 20 anys. "Passen tantes hores jugant o veient streamings que deixen de dedicar temps a l’estudi o a altres socialitzacions. Ja comencem a veure joves que es reclouen a casa i que, per la seva personalitat o perquè han patit bullying, deixen d'anar a classe perquè en el joc obtenen el reconeixement que no tenen a la vida real", explica Díez. 

Segons l'informe de Salut, un 27% dels adolescents de 14 a 18 anys fa un ús compulsiu d’internet, més en el cas de les noies (32%) que en els dels nois (21,8%), tant per entrar a les xarxes socials (Instagram, TikTok, Whatsapp) com per comprar online. A més, ha repuntat la prevalença de trastorns per ús de videojocs (on no es juguen diners) fins al 8,9%. El 88% dels estudiants confirmen que hi juguen i més de la meitat (63,7%) ho fan un cop per setmana o més. La bona notícia és que el 56% s’hi passa menys de dues hores i només el 10% ho fa més de cinc.

stats