Salut sexual i reproductiva
Societat  /  Salut 15/10/2022

Més de la meitat de les joves tenen sexe sense ganes

L'anticoncepció recau en les dones, però no sempre acaben triant el mètode que més els convé

5 min
Una parella jove fent-se un petó a la plaça de Catalunya de Barcelona, en una imatge d'arxiu.

BarcelonaSi bé la quarta onada del feminisme ha empoderat les dones, també en el sexe, la revolució encara es manté en pausa. Sis de cada 10 joves (57,7%) admeten que han tingut sexe tenir-ne ganes ni desig. Pur compromís amb la parella. No és que s’hagin vist violentades per fer sexe sinó que aquesta generació manté la idea de "disponibilitat i satisfacció dels desitjos sexuals de l’home" (sempre es parla de relacions heterosexuals), diu Jordi Baroja, director del Centre Jove d’Atenció a la Sexualitat (CJAS) i del programa jove de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius. Les dades són de la recent enquesta que ha publicat l'Institut de les Dones del govern espanyol sobre la vida sexual de dones d'entre 18 i 25 anys. A falta de dades que avaluïn els mateixos paràmetres entre la població masculina, només queda aplicar “l’efecte mirall”, així que s'entén que el mateix percentatge d'homes “pressiona o no té en compte la dona” quan té ganes de sexe i, per tant, fan primar la seva satisfacció, assenyala Laura Clotet, membre del grup de sexologia de la Camfic (que aplega els metges de primària).

Les joves davant del sexe i els anticonceptius
Enquesta a noies d'entre 18 i 25 anys

Si alguna vegada no has utilitzat cap mètode de prevenció, quin n'ha estat

el motiu? Resposta múltiple en percentatge

Mètode anticonceptiu més utilitzat

Resposta múltiple en percentatge

Conec la meva parella i hi confio

Preservatiu masculí

53,3

83,6

En aquell moment no en tenia

33,9

Mètodes hormonals

Perquè redueixen el plaer

54,0

19,4

Prefereixo no utilitzar-ne

Mètodes naturals

13,2

18,2

La meva parella prefereix no utilitzar-ne

12,3

Perquè no hi ha risc

Preservatiu femení

4,7

5,9

Per falta d'informació

4,8

Esterilització

Altres

0,3

7,5

Noies que han tingut accés a contingut porno a internet

15,5 anys

És la mitjana d'edat d'inici en el consum de pornografia

46%

Noies que fan sèxting,

l’intercanvi de

missatges o imatges de

caràcter sexual

Noies que han tingut relacions per compromís o sense desig

37,7%

57,7%

Mètode anticonceptiu més utilitzat

Resposta múltiple en percentatge

Preservatiu masculí

83,6

Mètodes hormonals

54,0

Mètodes naturals

18,2

Preservatiu femení

4,7

Esterilització

0,3

Si alguna vegada no has utilitzat cap mètode de prevenció, quin n'ha estat

el motiu? Resposta múltiple en percentatge

Conec la meva parella i hi confio

53,3

En aquell moment no en tenia

33,9

Perquè redueixen el plaer

19,4

Prefereixo no utilitzar-ne

13,2

La meva parella prefereix no utilitzar-ne

12,3

Perquè no hi ha risc

5,9

Per falta d'informació

15,5 anys

És la mitjana d'edat d'inici en el consum de pornografia

4,8

Altres

7,5

Noies que fan sèxting,

l’intercanvi de missatges o

imatges de caràcter sexual

37,7%

Noies que han tingut accés a contingut porno a internet

46%

Noies que han tingut relacions per compromís o sense desig

57,7%

Mètode anticonceptiu més utilitzat

Resposta múltiple en percentatge

83,6

Preservatiu masculí

Mètodes hormonals

54,0

Mètodes naturals

18,2

Preservatiu femení

4,7

Esterilització

0,3

Si alguna vegada no has utilitzat cap mètode de prevenció, quin n'ha estat

el motiu? Resposta múltiple en percentatge

Conec la meva parella i hi confio

53,3

En aquell moment no en tenia

33,9

Perquè redueixen el plaer

19,4

Prefereixo no utilitzar-ne

13,2

La meva parella prefereix no utilitzar-ne

12,3

Perquè no hi ha risc

5,9

Per falta d'informació

15,5 anys

És la mitjana d'edat d'inici en el consum de pornografia

4,8

Altres

7,5

Noies que fan sèxting,

l’intercanvi de missatges o imatges de caràcter sexual

37,7%

Noies que han tingut accés a contingut porno a internet

46%

Noies que han tingut relacions per compromís o sense desig

57,7%

Altres patrons que acosta les joves a les seves mares és que la majoria relacionen la satisfacció en les relacions sexuals a la penetració, més que no pas a la masturbació, un fet que per als autors de l’estudi suggereix la "pervivència d’estereotips i tabús", o que les primeres vegades són més satisfactòries per a ells que per a elles. 

La sexòloga Isa Duque adverteix que no hi haurà un canvi de comportament de les noves generacions cap a una sexologia més sana si no s’incorpora per fi “una educació sexual integral i comunitària en què la perspectiva de gènere sigui intrínseca”. A falta d’aprovar aquesta assignatura, Clotet admet que no hi ha una formació reglada sobre sexologia i que grups com el seu de la Camfic tracten de posar-hi remei. “Abans a les escoles s’explicava que el sexe era pecat, i ara nosaltres arribem a l’institut advertint dels perills, que si la violència, que si les infeccions de transmissió sexual (ITS), però no es parla del plaer”, relata la doctora. I, en aquest sentit, apunta que es confon la “llibertat per fer el que vols amb ser lliure”, però en realitat –continua– “llibertat és fer el que vols i saber dir que no”.

Entre les dones, el no en el sexe encara costa. Pateixen la pressió de ser massa joves a l'hora d'estrenar-se en el sexe –amb el risc de ser etiquetades com a "putes"– o bé d'haver esperat massa –i ser considerades "beates"–. Sense ser-ne conscients, pateixen més pressió per demanar protecció o per no voler fer una pràctica. I aquí hi ha un factor clau que apunten tots els experts: el porno . Les noies s’estrenen als 15,5 anys en el consum de pornografia, és a dir, tres anys abans de la primera relació sexual. La incidència és més baixa que entre els nois, tant en l'estrena com en el consum, però és suficient perquè es creixi amb un imaginari "de la dona submisa, que serveix l’home”, insisteix Clotet. En definitiva, el porno perpetua els patrons d’inequitat de gènere, submissió i violència.

Poc debat sobre sexe

Per contrarestar-ho, la confiança i el diàleg de la parella és una bona solució. Ara bé, les noies parlen de sexe sobretot amb les amigues, i a les consultes mèdiques es donen situacions de dones que han demanat anticonceptius sense que se n'assabenti el marit, o marits que busquen Viagra mentre que la seva parella es queixa al metge de tant de vigor, quan a ella el que realment li ve de gust és "descansar". Clotet afegeix que l'absència de comunicació porta un home madur a voler buscar com "fer tornar les ganes" a la seva dona menopàusica i a no entendre, explica la doctora, que "ella necessita altres coses".

I enmig del sexe sorgeix el debat sobre un mètode anticonceptiu per evitar un embaràs no desitjat, una obsessió transmesa de mares a filles, a la qual es va afegir la de les ITS, amb la irrupció del VIH. I tot i que a l'enquesta tres quartes parts de les dones asseguren que la tria és una decisió consensuada, els experts consultats asseguren que l’anticoncepció ha estat, és i serà cosa de dones. Elles “volen el control i la seguretat, perquè, al cap i a la fi, són les que es queden embarassades i les que passarien per un avortament”, i són sobre qui recauria la criança, declara Clotet. Una de les sexòlogues de capçalera entre les més joves és Isa Duque, que triomfa a Instagram com a Psico Woman, i que constata que la majoria de consultes sobre anticoncepció provenen de noies i assenyala que les més joves no deixen de tenir el mateix comportament que les seves mares. També al CJAS són majoria les dones que hi arriben soles per a una consulta per evitar un embaràs, mentre que els nois s'interessen per les ITS.

Però no sempre el diàleg és llibertat, diu Jordi Baroja, que assenyala que si bé és cert que elles tenen “l’última paraula” sovint fan la tria “condicionades per la normalització de la submissió del plaer cap a la parella”. Així, un 20% de les noies associen falsament l’ús d’un anticonceptiu amb la reducció de plaer durant el coit. A la consulta del CJAS no és estrany que les noies rebutgin l’ús del condó perquè asseguren que no senten el mateix. “No hi ha consciència que en el fons no són tan lliures”, apunta el responsable.

La ciència ha contribuït a perpetuar que siguin les dones les que posin el cos i també la butxaca per a l’anticoncepció al no invertir en desenvolupar mètodes masculins. Del ventall que n’hi ha al mercat només dos –vasectomia i condó– van adreçats als homes, i el preservatiu es veu sobretot com una barrera per a les ITS. En canvi, la llista per a elles és més extensa –des dels mètodes de barrera fins als hormonals-barrera i hormonals, passant per la lligadura de trompes–, i tot i que en principi hauria de ser una bona notícia tenir més per triar, no ho és. Les opcions femenines són més invasives i també més cares, ja que tenen efectes secundaris i la majoria no són finançades per la Seguretat Social. Així que s’acaba triant més pel preu que per la idoneïtat. En aquest sentit, Baroja assenyala que hi ha dues barreres: "D'una banda, que els anticonceptius no entren a la cartera de serveis i, per tant, cal pagar-los i, de l’altra, la informació deficitària i invisibilitzada”. La vasectomia, ràpida i fàcil, podria ser una bona aliada, però encara queden reticències entre els homes. I a la sanitat pública catalana, la llista d’espera per a aquesta intervenció és de 287 dies (a Girona, el doble).  

Per millorar l'accessibilitat, la llei de l’avortament que es tramita al Congrés aposta per fer gratuïts els anticonceptius d’última generació per a dones, amb menys efectes secundaris. Pel que fa a la molt desitjada píndola masculina, encara no existeix, però s’espera que estigui acabada cap al 2023, segons les últimes actualitzacions. Amb tot, les altes expectatives d’aquest mètode –eficàcia gairebé total sense efectes–pot acabar resultant un fracàs a la pràctica. Una enquesta recent de Wow Tech (fabricant de joguines sexuals) assenyala que si bé el 75% dels homes espanyols creuen que aquesta píndola és una bona idea, fins a un 80% diuen que no la faran servir.

stats