Dengue, Zika o febre del Nil: alerta per l'augment dels mosquits que transmeten malalties

BarcelonaLa crisi climàtica està provocant que les altes temperatures arribin abans dels mesos estivals, i per tant també que també ho facin les plagues de mosquits, paneroles, xinxes i paparres a casa nostra. Aquest any, a més, hi ha hagut una primavera especialment plujosa, cosa que afavoreix l'expansió d'aquests animalons arreu del país i l'eclosió de plagues s'ha avançat, sobretot a les zones més càlides. Alguns d'aquests insectes, com els mosquits i les paparres, són vectors de transmissió de malalties com el dengue, el Zika, el chikungunya i la febre del Nil occidental, que cada any són més habituals a l'Estat. Aquestes malalties abans només es veien en casos importats d'altres països, però ara ja se'n detecten brots autòctons amb freqüència –és a dir, que la transmissió no està associada a cap viatge– i la previsió dels experts és que acabin sent endèmiques a Espanya.

L'any passat a Vila-seca es va detectar el brot de dengue autòcton més gran de l'Estat, amb vuit persones infectades, i a Andalusia almenys una desena de persones van morir pel virus del Nil occidental. Davant d'aquest escenari, la setmana passada l’Agència de Salut Pública de Catalunya ja va activar els protocols de vigilància i control de les malalties transmeses per mosquits. Tot i això, l'Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental (Adepap), que aglutina les companyies de control i erradicació de plagues, sosté que cal endurir la vigilància dels mosquits, tractar-los com una amenaça cada cop més present per a la salut pública i destinar més esforços en matèria de prevenció perquè no proliferin i escampin aquestes malalties.

"Hem de canviar la idea de considerar els mosquits només com una molèstia i prendre’ns més seriosament la seva presència com a transmissors de certs patògens", diu Andreu Garcia, vicepresident i portaveu de l’Adepap. A banda de les altes temperatures, hi ha més factors que afavoreixen les plagues de mosquits, com la immigració i el moviment de viatgers entre Catalunya i les zones endèmiques, que segons el departament de Salut "constitueixen una important font d’introducció dels virus importats al nostre país". A més, el ministeri de Sanitat avisa que a Catalunya hi ha un risc elevat de presència de mosquits amb capacitat per transmetre el virus del Nil occidental, que fins ara a l'Estat estava molt localitzat al sud.

Paneroles, xinxes i paparres

A banda dels mosquits, hi ha altres plagues que l'Adepap preveu que seran un maldecap ara que la calor ja és aquí. És el cas de les paneroles, que "continuaran apareixent amb força al llarg de tot l’estiu", sobretot la panerola americana, que habita a les clavegueres de pobles i ciutats i pot aparèixer en cases i tota mena d'edificis, explica Garcia. En aquests casos s'ha de netejar el sistema de canonades i desguassos per evitar que entrin a l’interior dels edificis. Pel que fa a la panerola alemanya, que és més petita, és habitual trobar-la a l’interior de les cases, especialment a les cuines, i en bars i restaurants. Per prevenir la seva aparició, des de l'Adepap adverteixen que cal "fer i mantenir un bon sanejament dels edificis i de l’interior dels habitatges i locals per evitar que les paneroles puguin trobar refugi i fonts d’aliment i aigua, que no s’han de deixar mai sobre taulells i fogons".

Les xinxes de llit s’associen sobretot a la mobilitat internacional de persones i mercaderies, així com a l’arribada massiva del turisme durant els mesos d’estiu. Arriben a les cases transportades a la roba o a les maletes i són força difícils d’eliminar perquè han generat resistències a alguns insecticides. Durant el dia s'amaguen en racons, esquerdes de la fusta o plecs de roba, especialment als matalassos i sofàs, i a la nit surten a xuclar la sang dels seus hostes. No transmeten malalties, però poden produir infeccions de la pell. Igualment, els experts recomanen revisar les maletes en tornar a casa i rentar la roba que s’ha utilitzat durant el viatge a la temperatura més alta possible, a partir de 60 °C.

Les que sí que poden ser vectors de transmissió són les paparres, que sempre han estat presents a l'Estat però que amb la crisi climàtica s'estan estenent. Poden transmetre la febre hemorràgica de Crimea-Congo i la malaltia de Lyme, entre d'altres. Per evitar la picada, és important posar-se roba de màniga llarga i evitar el calçat obert, utilitzar repel·lent i, en la mesura del possible, no caminar per zones de vegetació espessa. Quan hi ha una picada, és fonamental extreure-la del cos com més aviat millor, ja que la majoria de les malalties es transmeten hores després que l'animal s’adhereixi al cos i ingereixi sang.

Les autoritats sanitàries també recomanen evitar els remeis tradicionals per extreure-les, com aplicar oli o alcohol, ja que es poden estressar i inocular més patògens, cosa que incrementa el risc de contraure alguna malaltia. En lloc d'això, cal utilitzar pinces per a l'extracció i no gratar-se la zona de la ferida. Un cop extreta, s'ha de netejar bé la ferida amb aigua i sabó i aplicar-hi un antisèptic, com ara iode o clorhexidina. Si un mes després de la picada teniu febre, erupció a la pell o algun altre malestar, Salut recomana anar a un centre sanitari.