Demografia
Societat  /  Salut 17/10/2022

Esperança de vida: Espanya es comença a refer del cop del covid, els EUA encara no

Només vuit països europeus milloren l'indicador postcovid i Bulgària, Eslovàquia i els Estats Units acumulen la màxima pèrdua

5 min
Recinte vacunació a Montjuïc

BarcelonaHem perdut anys de vida. L'equació és simple: quan la mortalitat augmenta molt, la nostra esperança de vida disminueix. I això és el que ha provocat la pandèmia després de milions de morts arreu del món en un període força breu de temps. Ara bé, l'impacte del virus en la retallada de l'expectativa de vida ha estat desigual en funció dels països i, a més, el covid no pot explicar per si sol tots els canvis que ha anat experimentant internacionalment aquest indicador, que proporciona la mitjana d'anys que s'espera que continuï vivint una persona. Un estudi publicat aquest dilluns a la revista Nature intenta demostrar que, després d'un primer any de pandèmia (el 2020) mortífer, el 2021 bona part dels països de l'oest d'Europa (amb esperances de vida elevades abans del covid) han pogut frenar aquesta pèrdua. Fins i tot països com Suïssa, França i Bèlgica –i una mica més lluny, Espanya– han aconseguit remuntar l'indicador. En canvi, la població d'Europa de l'Est i dels Estats Units encara ara pateix dèficits "sostinguts i substancials" en l'esperança de vida que, molt probablement, s'allargaran en el temps.

"La pandèmia ha comportat un augment sense precedents de la mortalitat en països d'ingressos alts que s'ha traduït en pèrdues d'esperança de vida a tot el món, llevat d'unes poques excepcions", expliquen en l'informe els demògrafs Jonas Schöley i José Manuel Aburto després d'analitzar els canvis en l'esperança de vida en 29 països europeus, els Estats Units i Xile. Els extrems estan marcats per Bulgària, amb pèrdues rècord tant durant el 2020 com el 2021 i, a l'altre extrem, França, Bèlgica, Suïssa i Suècia, que han recuperat del tot la factura del covid i el 2021 ja tenien una esperança de vida similar a la d'abans de la pandèmia. S'espera que la majoria dels països d'Europa occidental es recuperin de les pèrdues observades el 2020, mentre que altres, com els Estats Units, pateixin més descensos. "Tot i que el covid ha estat el xoc global de mortalitat més greu des de la Segona Guerra Mundial, haurem d'esperar per saber si la pandèmia altera les tendències de l’esperança de vida a llarg termini i com", admeten.

Espanya és un dels vuit països que, després d’una pèrdua evident de l’esperança de vida al llarg de l’any 2020 –era un dels països amb més mortalitat associada al virus del món–, el 2021 va aconseguir fer retrocedir la corba. Amb les xifres de l’estudi a la mà (vegeu taula), si el 2020 Espanya va perdre un total de 15 mesos d’esperança de vida (és a dir, 1,25 anys), a partir del 2021 aquest dèficit cau a la meitat, a uns 7,6 mesos, una mica més de mig any. Així, entre el 2019 i el 2021, la pèrdua d’esperança de vida espanyola és de 7,4 mesos. “Això ens indica que l’esperança de vida ha avançat, però que encara no s’han restablert els nivells prepandèmics. La mortalitat no és tan elevada com el 2020, perquè s'ha normalitzat entre la població més gran, però tampoc recuperem del tot l’indicador, segurament perquè a més del covid se’ns escapen altres causes de mort”, explica a l’ARA l’investigador del Centre d’Estudis Demogràfics Sergi Trias-Llimós, que no ha participat en l’estudi.

Variació de l'esperança de vida a l'època del covid
Pèrdua comptabilitzada en mesos

Segons l'estudi, hi ha molt pocs països que no van patir descensos en l’esperança de vida el 2020, entre els quals Noruega, Dinamarca, Finlàndia (només en el cas de les dones), Nova Zelanda i Austràlia. Entre els 29 països analitzats que sí que en van perdre, vuit països van experimentar un rebot significatiu de les pèrdues del 2020: Bèlgica (que va guanyar 10,8 mesos de vida el 2021); Suïssa (+7); Suècia (+7,8); Espanya (+7,6); Itàlia (+5,1); França (+5); Eslovènia (+3,1) i Anglaterra i Gal·les (+2,1). En canvi, en altres 12 països europeus l'any 2021 hi va haver un empitjorament de la càrrega de mortalitat, o una mortalitat persistent. Per exemple, Bulgària va perdre 25 mesos de vida el 2021, que sumats als 17 mesos perduts el 2020 resulten en una pèrdua neta de 43 mesos de vida per a la seva població, un total de 3,5 anys menys. No és, però, l'únic país que va perdre més esperança de vida el 2021 que el 2020: també els va passar a Eslovàquia, Estònia, Grècia, Croàcia i Hongria.

En aquest sentit, els investigadors assenyalen que a Europa les pèrdues més grans d’esperança de vida es donaven als països que ja tenien menys esperança de vida abans de la pandèmia. Geogràficament, això es presenta com una divisió Est-Oest a Europa, que també s'alimenta de les diferències en la recepció i l'organització de les campanyes de vacunació durant el 2021, així com el rebuig cap a les vacunes, que era generalment més alt a l'est d'Europa que a l'oest. També consideren que la priorització per edat i els tipus de vacunes utilitzades poden explicar algunes d'aquestes diferències, així com si els governs van decretar restriccions i la població les seguia o si el sistema sanitari era robust o no.

El cas dels EUA

Els investigadors afirmen que l'any 2021 el nombre de morts per pandèmia es va desplaçar cap als grups d'edat més joves. En molts casos, la mortalitat per a majors de 80 anys es va estabilitzar, en part perquè estaven molt protegits amb vacunes, i les pèrdues generals d’esperança de vida van créixer a causa de l'empitjorament de la mortalitat a partir dels 60 anys. "Aquestes pèrdues entre persones més joves cancel·len els rebots d’esperança de vida entre la població més gran", expliquen els investigadors. Posen com a exemple els Estats Units, on aquest increment de la mortalitat en franges més joves va provocar una caiguda neta el 2021 de 2,7 mesos més. És el tercer país amb una pèrdua acumulada més elevada (28 mesos menys de vida, uns dos anys). Segons l'estudi, la pandèmia ha accentuat una crisi de mortalitat de mitjana edat que ja existia abans de la pandèmia, principalment pel covid, però també per sobredosis i homicidis, obesitat i diabetis entre els adults en edat de treballar, els grans reptes clarament reconeguts per la salut pública nord-americana.

L'esperança de vida és un dels principals indicadors que es fan servir per comparar la salut de la població dels diferents països. Tot i que les limitacions de les dades han impedit fer una anàlisi en profunditat als països d'ingressos baixos, l'evidència suggereix pèrdues encara més grans en països com l'Índia o els de l'Amèrica Llatina. Els investigadors detallen que les fluctuacions de l’esperança de vida no són infreqüents i que, normalment, s’acompanyen ràpidament de rebots. És a dir, les corbes es redrecen quan l’esdeveniment que ha alterat la seva dinàmica habitual (una epidèmia o una guerra, per exemple) s’acaba. Però malgrat que la mortalitat i, en conseqüència, l’esperança de vida pugui tornar a nivells considerats normals, els anys de vida perduts no es poden recuperar. "Veure un retorn als nivells de l’esperança de vida prepandèmica simplement indica una normalització del risc de mortalitat", matisen els experts.

stats