El món ja té un tractat per fer front a la pròxima pandèmia: “Som la generació més preparada de la història”

BarcelonaHan passat cinc anys i tres mesos des del dia que va morir la primera víctima espanyola per una infecció, llavors desconeguda, anomenada covid-19. Un virus que va acabar sent una pandèmia mundial i va deixar vint milions de morts a tot el planeta. Després de tres anys d'intenses negociacions, el món ha acordat com fer front a futures emergències epidemiològiques. Concretament, els estats membres de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) han aprovat formalment aquest dimarts el primer Acord Mundial sobre Pandèmies. "El món d'avui és més segur", ha celebrat el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, i ha afegit que el pacte representa una "victòria per a la salut pública i la ciència". "Estem més ben preparats per a una pandèmia del que mai ho ha estat cap altra generació de la història", ha conclòs Ghebreyesus.

L'acord s'ha fet esperar, però finalment ha arribat un consens més que ampli: l'aprovació s'ha produït amb 124 vots a favor, 0 objeccions i 11 abstencions. Des de l'OMS parlen d'un acord "històric" que està format per 35 articles i que comença parlant "d'equitat". És a dir, que tots els països tinguin un accés equitatiu a medicaments, vacunes i tecnologies sanitàries durant les pandèmies, un dels punts clau del tractat. Aquesta justícia sanitària es basarà en la creació d'un Sistema d'Accés i Repartiment de Beneficis (PABS, en les sigles en anglès) mitjançant el qual hi haurà un intercanvi de mostres de patògens i dades genètiques, i que també garantirà que els països que aportin aquesta informació tinguin accés als beneficis derivats. Després, la distribució d'aquests productes als països es farà en funció del risc i la necessitat per a la salut pública, amb una atenció especial a les necessitats dels països en desenvolupament, i no del pressupost.

El tractat també estableix un mecanisme per facilitar la transferència de tecnologia i en situacions d'emergència es permetrà –en funció d'un acord entre les parts– suspendre temporalment els drets de propietat intel·lectual perquè la producció es pugui descentralitzar. Aquest, de fet, va ser un dels punts més delicats per les reticències de països amb importants indústries farmacèutiques. Així, l’èxit del tractat dependrà que els països amb menys recursos aconsegueixin les garanties d'accés a la producció dels medicaments mèdics; un extrem que no està plenament resolt.

Debilitats

Aquesta, però, no és l'única debilitat del tractat. Es tracta d'un acord històric perquè suposa un avenç en l'erradicació de desigualtats entre països en casos d'emergències epidemiològiques com la de la covid, però no és la panacea. El seu taló d'Aquil·les és que, tot i que un país l'aprovi, no implica responsabilitats exigibles: si bé és jurídicament vinculant, encara no s'han tancat els serrells dels punts més ambiciosos del document –compartir dades o imposar sancions a qui incompleixi, per exemple–. A més, l'escrit deixa clar que "res de l'acord de l'OMS sobre pandèmies s'ha d'interpretar com una autoritat" per dirigir, ordenar, modificar o prescriure d'una altra manera la legislació nacional o perquè es prenguin mesures específiques, com ara prohibir o acceptar viatgers, imposar mandats de vacunació, mesures terapèutiques o diagnòstiques o implementar confinaments. Tot plegat, sumat al fet que els Estats Units boicotegi l'acció de l'OMS, que pot restar eficàcia a la mesura.

A més, queda pendent definir un mecanisme de finançament sostenible de l'acord, ja que encara que es planteja la creació d'un fons internacional, no està detallat qui el finançarà, com se n'assignaran els recursos i com se'n garantirà la continuïtat. El tractat entra ara a la fase de ratificació per part dels poders legislatius dels estats membres de l'OMS.

Reaccions

Les reaccions a l'acord no s'han fet esperar. En declaracions a SMC, Jaime Manzano, responsable d'incidència política i investigació a la fundació Salud por Derecho –l’única organització espanyola acreditada com a part interessada en les negociacions de l'Acord de Pandèmies–, assegura que el consens al qual s'ha arribat és un senyal "molt positiu". Afegeix, però, que només és "l'inici d'una fase fonamental" que serà "més complexa de negociar", que és precisament com s'acaben concretant els PABS. "Aquesta fase de negociació no es resoldrà en pocs dies de treball", augura.

Al seu torn, Quique Bassat, pediatre, epidemiòleg i director general de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), afirma a SMC que l'acord representa un "pas de gegant unànime que aportarà solidaritat, equitat i, sobretot, evidència científica per a una millor preparació compartida enfront de futures amenaces pandèmiques".