Salut diu que endreçarà ara el desgavell de les llistes d'espera per la pastilla preventiva del VIH
El departament encara no sap quantes persones estan pendents del tractament i ja s'han detectat una vintena d'infeccions a les llistes
BarcelonaFa cinc anys que existeix una estratègia completament efectiva per prevenir la infecció del VIH, però a Catalunya encara no està disponible per a tothom. Les persones que volen accedir al tractament, una píndola anomenada profilaxi preexposició al VIH (PrEP), han d'estar més de dos anys en espera i ja s'han detectat casos d'infeccions a les llargues llistes. Tal com va avançar l'ARA, almenys una vintena de persones en espera s'han infectat per culpa de les dificultats d'accés i les entitats especialitzades adverteixen que aquesta xifra seguirà creixent si no s'hi destinen més recursos. A més, el departament admet que desconeix quantes persones hi ha en llista d'espera. Ara, però, assegura que està treballant en un sistema de registre formal i regulat que "permetrà disposar d'informació exacta sobre el nombre de persones interessades a rebre el tractament" i, així, endreçar el desgavell que hi ha actualment.
Com que aquest any el Govern ha prorrogat els pressupostos, Salut descarta ampliar la partida que destina al tractament aquest 2025, però de cara a l'any que ve inclourà les "modificacions oportunes" als comptes per assegurar que la PrEP arribi a les persones en llista d'espera d'acord amb el registre que està elaborant. Actualment, la partida és de 9,2 milions d'euros. Des del departament consideren que, si coneixen el nombre de persones que estan pendents de rebre el tractament, podran "planificar de manera més adequada". Una resposta que fa que les entitats es posin les mans al cap: denuncien que el departament encara no hagi fet aquesta feina i no sàpiga quanta gent vol la píndola a Catalunya.
La subdirectora general d'Addiccions, VIH, Infeccions de Transmissió Sexual i Hepatitis Víriques, Luisa María Conejos, ha lamentat en una conversa amb l'ARA que hi hagi persones que s'hagin infectat per culpa de la falta d'accés al tractament preventiu, però ha remarcat que el volum d'usuaris que hi ha a Catalunya és el més alt de l'Estat: "Som la comunitat que fa més PrEP. Un terç dels usuaris de tot l'Estat ho fan aquí". Conejos ha insistit que estan elaborant el registre per evitar que les persones hagin d'esperar més de dos anys pel tractament i que estan redefinint els criteris de l'estratègia PrEP perquè sigui més accesible.
Un altre dels arguments de Salut és que una mateixa persona interessada en el tractament pot estar inscrita en més d'un centre i pot ser que, un cop comenci a prendre la píndola en un, no ho notifiqui als altres. Des del BCN Checkpoint, el centre de referència del control de la infecció a Catalunya, posen en dubte aquest argument perquè, afirmen, ells són els únics que tenen llista d'espera i la resta de centres dispensadors no tenen persones registrades. Només al BCN Checkpoint, que es mudarà a un local més gran per ampliar les cobertures i arribar a més gent, hi ha més de 4.000 persones pendents d'accedir a la PrEP.
Salut insisteix en l'ús del preservatiu
Mentre l'augment de la inversió no arriba –els pressupostos estan prorrogats des de 2023, encara amb Pere Aragonès com a president–, Salut insta a les persones en llista d'espera a "fer servir altres mètodes de prevenció", com els preservatius. "És com dir que qui s'infecta estant en llista d'espera en té ell mateix la culpa", carreguen des del BCN Checkpoint. Per la seva banda, Conejos argumenta que el preservatiu protegeix del VIH i d'altres infeccions de transmissió sexual i que l'ús de la PrEP "no és per a tota la vida"; és a dir que no es pot prolongar de manera indefinida.
Un aspecte important a considerar entre els beneficis de la píndola és el factor econòmic, ja que el cost de la PrEP és cinc vegades més baix que el de tractar una persona amb VIH. Per exemple, el 2024 el departament va destinar 1.100 euros per persona en tractament preventiu i al voltant de 5.500 per cada persona amb VIH positiu. Així doncs, des que les autoritats van decidir incorporar la PrEP com un mecanisme de protecció per a col·lectius en risc, caldria cercar la manera de garantir-ne l'accés.