El turisme deixa les farmàcies de les Balears sota mínims
A Catalunya la recepta electrònica ha reduït el problema, que era més gros anys enrere, segons els farmacèutics
Palma / Barcelona“Tenc parella estable i no utilitzam preservatiu, sinó que jo prenc pastilles anticonceptives. Des del mes de maig, trobar-ne és una odissea, si no vas a una farmàcia d’una zona no turística”, explica Marta Soler, una jove de 24 anys que viu al barri antic de Palma. La temporada alta provoca situacions de desproveïment que s’agreugen amb segons quins medicaments. “Les estrangeres venen i s’enduen quatre capses d’anticonceptius de cop, que els duren tres mesos”, explica Pep Balaguer, apotecari de la farmàcia Balaguer. Els anticonceptius orals, continua, “es venen amb recepta, però a la majoria dels establiments no la demanen. Això fa que s’esgotin ràpidament i no n’hi hagi prou per a tothom”. En un context en el qual encara es noten les conseqüències de la crisi energètica i de matèries primeres, a més de la guerra d’Ucraïna, els problemes d’abastiment de les farmàcies de les Balears són continus.
Soler reconeix haver vist turistes que se’n van a la farmàcia i, "si paguen, se’ls donen paquets de 40 unitats de Paracetamol d’un gram, que va amb recepta". Balaguer explica un cas que va viure vinculat a antibiòtics infantils, un altre fàrmac que manca a temporades o, si més no, se’n controla l’estoc per fer-ne una distribució equitativa. “En una ocasió, un home em va demanar quantes unitats d’amoxicil·lina tenia. Venia amb un munt de receptes d’un metge italià i volia dur els fàrmacs al Regne Unit”, explica. “Va obrir una bossa d’esport i era plena d’amoxicil·lina. Jo em vaig negar a vendre-l'hi i vaig avisar immediatament Sanitat”, diu l’apotecari.
La circumstància que a Espanya els fàrmacs es venguin a preus inferiors als d'altres països de la Unió Europea activa la demanda que en fan els visitants estrangers. En canvi, la compra massiva de medicaments per part de turistes no és actualment un conflicte a Catalunya, segons assenyalen tots els organismes i farmàcies consultades. Fonts del departament de Salut asseguren que no tenen constància "que hi hagi problemes de desabastiment de medicaments motivats pel factor turístic" i recorden que per obtenir un fàrmac és necessària "una recepta mèdica vàlida a l'Estat". De fet, des de la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya, la FEFAC, el seu president, Antoni Torres, assenyala que la recepta electrònica establerta al sistema públic del CatSalut regula i limita molt bé l'adquisició de fàrmacs i que la majoria de metges privats també "tendeixen cada vegada més als sistemes electrònics", cosa que fa que es redueixi el possible emmagatzematge de medicaments per part dels pacients.
Col·laboració entre farmàcies
El Centre d’Informació del Medicament del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears explica que els medicaments que més falten són els destinats al sistema nerviós, els antiinfecciosos i els cardiovasculars. Per combatre aquestes situacions, el director general de Prestacions, Farmàcia i Consum, Juan Simonet, exposa que els farmacèutics disposen de FarmaHelp, “una eina digital que permet que si un establiment no té un medicament, pugui comprovar digitalment si a les farmàcies pròximes n’hi ha”. Sobre aquesta eina, Pep Balaguer té clara una qüestió. “És molt útil si una farmàcia es queda sense un producte però d’altres el tenen en estoc. Ara bé, si no arriben existències del medicament, no en té ningú. I això de vegades passa”, assenyala.
Per als apotecaris balears el problema és el preu que tenen els medicaments a Espanya, especialment els finançats per la Seguretat Social. Els laboratoris organitzen una subhasta a la qual acudeixen els estats. A partir d’aquí, aquests competeixen pels lots dels fàrmacs. Cada estat decideix abonar una quantitat “i Espanya és dels que menys paga, per poder garantir que després els medicaments es venguin al menor preu possible als clients”, explica Balaguer. Hi coincideix l’apotecària de la Farmàcia Riutort. “Aquí els medicaments es venen regalats. S’haurien de prendre mesures per apujar-ne els preus, perquè faria que hi hagués més fàrmacs en circulació”, diu.
"Ui, això fa molts anys que passa, compren el que poden perquè aquí els surt més barat", admet amb normalitat una farmacèutica de Begur. Fa 30 anys que treballa en farmàcies de municipis de la costa i, tot i que assegura que abans "passava molt", assenyala que mai ha suposat un problema: "Ara ja no es veu tant, però abans el Ventolin, el Voltaren i fins i tot els paracetamols anaven molt buscats, sobretot pels alemanys", explica. Altres farmacèutics de llocs turístics com Barcelona o Salou expliquen el mateix.
El problema del desabastiment, a Catalunya i a l'Estat, apunta Torres, és estructural i "anirà a pitjor". "No és ni per la pandèmia, ni per Ucraïna, ni pels preus... el problema és que els laboratoris fabriquen en països com la Xina o l'Índia, que cada vegada tenen més demanda i hauríem de fabricar també a Europa, però és clar, el preu dels medicaments serà diferent, més car", avança Torres. Mentre continuï la situació de desabastiment, els farmacèutics catalans demanen que se'ls capaciti (són experts en formulació) per dispensar alternatives equivalents quan un medicament es queda sense estoc sense haver d'enviar el pacient altre cop al metge a buscar una recepta diferent.
