Salut defensa els incentius als CAP que evitin que les baixes "s'allarguin innecessàriament"

BarcelonaEl departament de Salut ha sortit a defensar la seva proposta de donar incentius als CAP perquè escurcin la durada de les baixes laborals, una mesura que ha aixecat polseguera en les últimes hores. Aquest dilluns, la conselleria ha assegurat en un comunicar que la proposta per millorar la gestió de les incapacitats temporals (IT) no persegueix "retallar baixes ni la seva durada, sinó evitar que s'allarguin innecessàriament per problemes organitzatius, retards en proves o dificultats d'accés als especialistes". Salut justifica així la seva decisió d'impulsar incentius econòmics en els centres sanitaris catalans que aconsegueixin que les baixes per salut mental i lesions osteomusculars durin menys. Des del sector, però, hi ha veus que qualifiquen aquest argument d'"absolutament economicista".

"L'objectiu principal és garantir que les baixes mèdiques durin el temps que realment necessiten: ni més ni menys –defensen fonts del departament de Salut–. Quan una baixa es perllonga sense un motiu clínic clar, això genera patiment a la persona treballadora, retarda la seva recuperació i també suposa una sobrecàrrega per al sistema", afegeixen les mateixes fonts. La conselleria liderada per Olga Pané sosté que amb aquesta mesura el que es vol és "reforçar l'atenció primària, agilitzar diagnòstics, facilitar l'accés a proves i millorar la coordinació entre serveis, perquè els pacients puguin rebre una atenció més ràpida i resolutiva".

En concret, la Generalitat assenyala que s'ha prioritzat el canvi en les patologies osteoarticulars, ja que considera que es poden derivar a mútues per millorar els temps d'espera, i els problemes de salut mental perquè són els que acumulen més dies de baixa a Catalunya. "Són problemes molt freqüents en la població treballadora i que, si no s'aborden a temps, tenen un risc elevat de cronificar-se", remarquen des del departament.

Posa com a exemple el fet quan, després de 45 dies de baixa, encara hi ha proves pendents o tractaments no iniciats. Davant d'aquests casos, diu, es revisarà el cas per buscar alternatives i evitar que la situació s'allargui innecessàriament. És a dir, "intervenir abans que el problema es faci crònic", remarquen des de la conselleria.

El FoCAP diu que qüestiona els metges

Segons un informe presentat per la patronal Pimec per il·lustrar l'absentisme laboral, una de les grans preocupacions actuals de l'empresariat, del 2013 al 2025 les baixes s'han més que duplicat i, d'aquestes, les que eren per motius de salut mental gairebé s'han triplicat, en aquest cas entre el 2015 i el 2024. Fa una setmana, la consellera Pané va assegurar al Parlament que Catalunya és la segona comunitat autònoma en nombre de baixes, amb quinze punts més que Madrid, i la meitat les agafen ciutadans d'entre 16 i 24 anys. "El nombre més baix de baixes correspon a les persones de més de 55 anys, per tant, comprendrà que com a consellera em preocupi per la salut dels nostres ciutadans. Si aquestes dades són certes, tenim un problema de salut molt greu", va afegir.

Des del Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP) asseguren que aquesta nova mesura "atempta contra la confiança social" en els referents d'atenció primària, suposa una vulneració del dret dels treballadors i dificulta "la ja difícil" valoració de la durada de les baixes. Per aquests motius, n'exigeixen la retirada d'aquests incentius econòmics. Segons l'entitat, el Servei Català de la Salut (CatSalut) penalitzarà econòmicament els equips on les baixes per motiu osteomuscular o de salut mental s'allarguin més enllà de la seva durada prevista, cosa que pot accentuar encara més l'esquerda entre territoris, afectant sobretot zones amb menys recursos.

En aquest sentit, el FoCAP subratlla que la baixa és una eina terapèutica, com ho pot ser la indicació de fàrmacs, però que la codificació de les malalties i de les ocupacions professionals dels pacients dificulta el càlcul de la durada òptima. També lamenta que "no es reconeixen el 75% de les malalties professionals", aproximadament, però que l'acord de contraprestació assenyala metges i usuaris com a responsables de l'augment del nombre d'IT i de la seva durada, "defugint d'assenyalar les veritables causes", com són l'empitjorament de la salut dels treballadors i el no reconeixement de la patologia laboral "per part de les mútues".

Aquesta entitat independent i sense ànim de lucre adverteix que aquests indicadors generen un risc de desmotivació entre els metges dels CAP. "La mesura implica desconfiança en el criteri professional i introdueix més factors economicistes en la consulta", afirmen. També subratllen que es culpabilitza l'atenció primària de no fer inspecció mèdica per controlar les baixes o es retreu que el sistema trigui a curar o rehabilitar els pacients. "No s'hi menciona cap causa social per a aquest fenomen, com l'envelliment i l'augment de malalties cròniques, la precarietat laboral i el tipus d'ocupació i els seus riscos, tant els ergonòmics –que afecten la meitat dels treballadors– com els psicosocials: fins al 40% dels treballadors assenyalen la feina com a causa d'estrès, ansietat o depressió", denuncien.

Com funcionen els incentius

El mecanisme d'incentius que planteja el departament es basa en el fet que els CAP rebran més pressupost si eviten baixes laborals sense diagnòstic i demores en les visites que cal fer per avaluar una persona que temporalment no treballa per un problema de salut i, en cas que ja estigui recuperada, per donar-li l'alta. Es tracta de primes que no afectaran el pressupost base que rep cada centre per a la seva activitat habitual, però sí que condicionaran que es percebi o no un fons addicional.

"No es tracta d'incentivar més els metges o infermeres per reduir la durada, sinó fer actuacions per adequar la durada a la realitat clínica del procés", assenyalen des del departament. El Govern també assegura que "l'objectiu és donar més capacitat als equips perquè puguin atendre millor els pacients i resoldre abans els casos, i incentivar-los a revisar processos i fer-ne una bona gestió". Els recursos es donaran als equips assistencials i als centres perquè puguin millorar els seus processos, com reforçar circuits, agilitzar proves, millorar la coordinació, implementar eines de seguiment o reforçar determinats dispositius que fomenten la bona gestió.

Quins són els següents passos

El departament de Salut ha indicat que la proposta s'emmarca en el conveni signat amb l'Institut Nacional de Seguretat Social (INSS) per al període 2025-2028, que regula com es gestionen les baixes mèdiques i se'n fa seguiment a Catalunya. "El conveni és finalista en la millora de la gestió, no en escurçar durades", han subratllat fonts del departament.

En aquest sentit, han recordat que aquest conveni estableix mecanismes per detectar "quan una baixa s'allarga més del que seria esperable des del punt de vista clínic i per activar mesures de suport". Amb aquest objectiu, cada any es fixen objectius perquè els centres sanitaris puguin millorar la gestió d'aquests processos.

Tal com ha explicat el departament, aquesta proposta ha estat elaborada per les direccions d'Atenció Primària, en consens amb la conselleria. Per tant, ara encara falten diversos passos: la validació definitiva en els òrgans corresponents, l'acord amb els diferents agents implicats, la definició dels circuits concrets d'actuació i la incorporació dels objectius dins del sistema de seguiment. Finalment, Salut defensa que, un cop completat aquest procés, la mesura s'implantarà amb mecanismes d'avaluació per comprovar-ne els resultats.