La Segarra no s'estima prou

BarcelonaAbandonar la cultura del no i donar pas als joves motivant-los per canviar el tarannà de la comarca és un dels grans reptes que ha d'afrontar la Segarra. El conservadorisme latent dificulta qualsevol iniciativa que sorgeix. "Arriscar, ser valents i vendre la Segarra és el que hem de fer -assegura el paer en cap de Cervera, Ramon Royes-. No sóc aquí per conservar una cadira, sinó per tirar endavant el territori". L'Ara TV ha reunit quatre segarrencs per poder analitzar el territori: Ramon Royes, alcalde de Cervera; Antonio Borràs, responsable de regadius d'Unió de Pagesos; Cristina Peris, tècnica del Pla d'Inclusió i Cohesió Social de la Segarra, i Albert Turull, president del Fòrum l'Espitllera.

El sector primari i en especial l'agricultura de secà, protagonitzada pel cultiu del cereal, han vertebrat la Segarra. El relleu generacional del sector es presenta com un dels grans reptes que han d'afrontar. El jovent n'ha marxat i ara "el pagès que fa 60 anys que no s'ha mogut de les seves terres s'ha d'integrar en els projectes culturals que lideri la Segarra". "Fins que aquest pagès no se'ls cregui i els assumeixi, la regeneració de la comarca no serà possible" diu Antonio Borràs.

La convivència

Les diferents realitats territorials són, per Cristina Peris, un dels valors que té la Segarra. Cervera com a capital té un 25% d'atur. Guissona, en canvi, tan sols té un 5,6% d'atur, gràcies a la feina que genera el Grup Alimentari Guissona. Val a dir que, durant el debat, el paer en cap de la capital va anunciar que a finals d'aquest any 2013 es crearien una seixantena de llocs de treball a Cervera, gràcies a la implantació de dues noves empreses, una del sector alimentari (Mercadona) i l'altra del sector de l'automoció.

Una altra de les diferències que hi ha en el territori és el percentatge d'immigració. A Cervera és del 22,8%, i a Guissona més de la meitat de la població és estrangera (50,6%), però no comporta conflictes de convivència perquè hi ha feina. La Segarra desplega un projecte comú, anomenat Maletes d'Acollida, que pretén ajudar les famílies nouvingudes a integrar-se a la comarca i conèixer-ne el funcionament i les tradicions.

L'envelliment dels pobles petits representa un dels principals esculls. Dels 21 municipis que formen la Segarra, 17 tenen menys de 1.000 habitants. "Que ja no es digui missa als pobles petits o que no hi hagi ni un bar ni una botiga és dramàtic", diu la sociòloga Cristina Peris. I afegeix que la xarxa de transports del territori tampoc hi ajuda. "Tenim reptes de mobilitat dins i fora de la comarca, i això també provoca l'empobriment dels pobles". Cervera i Guissona encapçalen la concentració de serveis al territori. Per aquest motiu, els pobles petits necessiten noves formes de dinamització.

La desconfiança

La Segarra no s'estima prou. "Ens creiem que som una comarqueta petita de secà, pobra i que no coneix ningú -diu Albert Turull, president del Fòrum l'Espitllera-; hem de trencar els tòpics i, per progressar, creure en la identitat que tenim". La comarca té una bona salut associativa i aquesta vitalitat social que donen les entitats assegura Turull que ha de permetre liderar projectes i relacionar-se amb l'administració.

El paer en cap de Cervera també coincideix en la necessitat de trencar els límits administratius de la comarca per sumar esforços i créixer. Potenciar el turisme a la comarca és una de les prioritats que centren el debat. La comarca és terra de castells i la seva ruta és un dels instruments que volen mimar per fer-ne un destí turístic.

Un altre dels exemples és la Fira del Pa de Sant Isidre. "Intentem que sigui la fira del pa més important de Catalunya. No em tracteu de boig i treballem-hi, podem aconseguir-ho", apuntava Ramon Royes. També en aquesta mateixa línia, el Festival de Pasqua de Cervera és un dels referents de la música clàssica a Catalunya, i cada any omple els carrers de la capital de la Segarra. Però l'alcalde es queixa de la poca predisposició dels mateixos cerverins, que tanquen els restaurants i els bars a la mateixa hora de sempre s'hi celebri l'activitat que s'hi celebri. Ramon Royes insisteix en la necessitat de fer pedagogia per interioritzar el potencial de la comarca i després poder-lo vendre.

El canal Segarra-Garrigues és la infraestructura que permet regar els camps del territori. Tal com apunta Antonio Borràs, responsable de regadius d'Unió de Pagesos: "El primer que s'ha de fer és assegurar que collirem les explotacions que tenim obrint l'aixeta quan toqui, sense haver de dependre de la pluja". Pel que fa als cultius que es podran fer gràcies al canal, Borràs afrima: "Són experiments que si els paguen els altres els podrem fer, tants com vulguin, però si els hem de pagar els pagesos petits necessitarem temps". Assegura que no és viable canviar els conreus d'un dia per l'altre.

La carta als Reis

I, d'aquí cinc anys, què ha d'estar resolt? Ramon Royes demana més comerços, visitants, llocs de treball i predisposició dels cerverins per liderar projectes. Per Antonio Borràs, aconseguir-ho passa per hidratar les terres de la Segarra per assegurar la continuïtat del sector primari, el motor econòmic del territori. La creació de llocs de treball, diu Cristina Peris, "serà el que permetrà reduir la pobresa als pobles de la Segarra, atreure gent de fora, aconseguir serveis per als pobles petits i evitar l'envelliment de la població. Millorar l'autoestima dels segarrencs i trencar els límits administratius són la fita per als pròxims cinc anys.