La seguretat dels correbous, qüestionada

VALÈNCIA.Les denúncies sobre les deficiències que presentava la plaça de Deltebre on dijous passat va morir un home de 44 anys en caure-li a sobre una tanca envestida per un bou, afegides la mort de dos bous aquest estiu en localitats valencianes han reobert el debat sobre aquesta festa.

A més, a la víctima de Deltebre cal sumar-hi les dues persones mortes durant aquest any a les festes taurines de Canet d'en Berenguer i Navaixes, al País Valencià. La primera víctima, que era un retallador professional amb molta experiència, va rebre un cop de banya mortal, mentre que la segona va morir a causa de les ferides que li va produir un bou que li va passar per damunt. Les d'aquest any han estat morts que es consideren accidentals, però durant l'any passat es va demostrar que almenys dues víctimes havien estat expulsades del recinte abans dels incidents mortals, perquè presentaven símptomes d'intoxicació etílica. Aquest fet va portar la Generalitat Valenciana a modificar la llei que regula els bous al carrer. Però controlar que tothom que participa en aquests actes ho faci en condicions òptimes és molt difícil quan s'emmarquen en les festes patronals dels municipis.

I encara més quan la responsabilitat recau, en part, en els anomenats col·laboradors taurins . Una figura inventada per la conselleria de Governació amb l'objectiu que els mateixos aficionats ajudin les autoritats a evitar que entrin en el recinte persones amb les capacitats físiques minvades, per exemple, per l'alcohol. Cada penya taurina que demana autorització per celebrar bous al carrer ha d'acompanyar la sol·licitud d'un llistat amb el nom d'aquests col·laboradors. Amb l'última modificació legal també es van incrementar les multes a les persones que hi participin sota els efectes de l'alcohol o les drogues.

Una quinzena de víctimes

Només al País Valencià l'any 2011 es van celebrar 6.070 festes de bous al carrer, en què es van registrar 534 ferits de diversa consideració i 3 morts. Segons les dades de la conselleria de Governació, des del 2008 i fins a aquest mes d'agost han mort 14 persones durant la celebració d'aquestes festes. Després de l'accident mortal a Deltebre, l'organització AnimaNaturalis, que demana la il·legalització d'aquestes festes, va denunciar l'escassa seguretat de les places portàtils que, per la seva estructura deficitària, "propicien aquest tipus d'accidents".

Un altre aspecte que també genera debat entre els defensors i detractors dels correbous són les condicions a què se sotmeten els animals. La polèmica ha empitjorat amb la mort, fa uns dies, d'un bou a Petrés (País Valencià), que hores abans ja havia mostrat símptomes d'esgotament, segons els testimonis. Oficialment no n'hi ha dades, perquè la legislació valenciana no obliga que un veterinari hi sigui present durant les celebracions i tampoc preveu la pràctica d'autòpsies als animals morts. És el segon animal que mor aquest estiu després que al juliol una vaca morís d'un infart durant els Bous a la Mar de Dénia. A la demarcació de Tarragona també s'hauria registrat la mort d'un brau aquest 2012. Segons va denunciar al juny el partit animalista Pacma, l'animal va morir ofegat durant les festes de l'Ampolla.