“Fer servir ‘maricon’ com a insult sí que és greu”

BarcelonaEl maig passat Jose Cuadrado caminava sol pels carrers de Salou. Havia quedat amb uns amics i, a mig camí, uns joves van començar a xiular-lo. Ell es va girar i un dels nois va dir: “ Se ha girado, el muy maricón ”. De seguida el Jose va treure el mòbil, va gravar el noi que l’havia insultat i li va preguntar si sabia que el que estava fent era il·legal. A continuació se’n va anar a la comissaria dels Mossos i va denunciar l’agressió verbal del jove fent ús de la llei 11/2014, contra l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, que aquest octubre compleix tres anys. Si la denúncia arriba a bon port, serà una falta administrativa i, per tant, l’agressor haurà de pagar una multa. Sembla poc, però el Jose defensa la necessitat de denunciar qualsevol insult. “Creure que no passa res per dir-li maricon a un gai és banalitzar l’homofòbia. Insultar algú per la seva orientació sexual és greu”, reflexiona. A més, diu, “segur que si a algú li posen 300 euros per haver insultat un gai ja no ho torna a fer”.

El Jose sabia el que havia de fer perquè és activista, però no tot el col·lectiu LGBTI és conscient que pot denunciar les agressions verbals fent servir aquesta llei. Per això, des de les entitats reclamen més campanyes de difusió, que es desenvolupi el reglament sancionador que preveu la llei i que tots els Mossos tinguin formació sobre l’existència d’aquesta llei. “També és necessari saber què et demanaran per tramitar la denúncia, com ara aportar proves o identificar l’agressor”, indica el Jose. Abans que l’insultessin a Salou, a ell també l’havien agredit verbalment en un tren de la Renfe, quan un interventor li va dir “ maricón de mierda ”. “No vaig guardar el bitllet ni vaig demanar el mòbil als testimonis”, es lamenta el Jose, que va aprendre la lliçó i la va aplicar a Salou.

També va fer servir la llei 11/2014 Glòria Gispert, que prefereix no revelar el seu nom real. En el seu cas, era al metro amb la seva parella -una dona- quan un grup de joves les van increpar perquè s’estaven fent petons. “Eren turistes, i van començar a fer el gest de separar-nos, com indicant-nos que allò no estava bé. Un d’ells es va posar xulo i ens va començar a insultar”, relata. Per sort, la resta de gent del vagó va sortir en defensa de les dues noies, tot i que això no va frenar el jove que les havia insultat. “Anava begut i la sensació de risc li devia disminuir”, reflexiona. Ja a la seva parada, la Glòria va dirigir-se a un agent de seguretat per explicar-li el que havia passat. Curiosament, l’agent li va indicar que el que havia passat podia ser una possible vulneració de la llei 11/2014. “Em va sorprendre positivament”, recorda. I va decidir denunciar als Mossos, que no van comentar-li res de la llei 11/2014. Així i tot, ella la va incloure. “Fins que no teníem aquesta llei molts insults eren considerats opinions. Però aquesta llei deixa clar que no és llibertat d’expressió quan estàs cometent un delicte d’odi”, diu la Glòria, que així i tot fa un retret a la legislació: “El procediment hauria de ser més clar. Tot i que jo he anat rebent actualitzacions sobre l’estat de la denúncia, la meva parella no ha rebut res”.

Les denúncies amb la llei 11/2014 es gestionen a través de l’àrea de LGBTI del departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Per tramitar-les es poden dirigir al departament, als Mossos o a qualsevol entitat de defensa dels drets LGBTI, com l’Observatori Contra l’Homofòbia o l’Associació de Famílies LGBTI. Des de l’Observatori van lamentar dimecres que en tres anys només s’ha sancionat un cas dels 299 registrats per l’entitat i van demanar “més esforços” a la Generalitat. Des de Treball, la directora de polítiques LGBTI de la Generalitat, Mireia Mata, argumenta que fer balanç de la llei 11/2014 només a través de les denúncies i sancions “és un error”. “Catalunya és un país pioner en els drets LGBTI. Els integrants del col·lectiu poden adoptar, es tracten per canviar de gènere, poden aparèixer amb el nom sentit a la targeta sanitària, a l’expedient acadèmic... No estem en una societat més homòfoba que una altra, però per sort tenim lleis pioneres que protegeixen els drets del col·lectiu LGBTI. Que ningú es pensi que si pateix un atac denunciar no servirà per a res”, conclou.

Des de l’Associació de Famílies LGBTI també coincideixen que les denúncies no poden ser l’única manera de valorar l’èxit o no de la llei 11/2014. La presidenta de l’entitat, Katy Pallàs, argumenta que la llei engloba molts altres aspectes relatius a la vida del col·lectiu LGBTI, com ara l’educació en igualtat d’oportunitats o l’accés de les dones lesbianes i soles a tècniques de reproducció assistida. “Queda molta feina per fer a les escoles, amb el bullying, o als hospitals, perquè més dones puguin tenir reproducció assistida gratuïta més enllà de Barcelona”, conclou.