L'Església catalana manté silenci sobre els abusos sexuals

BarcelonaL’Església catalana s’ha negat durant els últims mesos a fer un exercici de transparència a l’hora d’explicar els casos d’abusos sexuals a menors comesos durant els últims anys per part de membres de la comunitat eclesiàstica. No hi ha voluntat per fer cap investigació independent ni tampoc per detallar quantes denúncies s’han rebut. "Veiem que el tipus d’informació que exigeix està relacionada amb assumptes que afecten persones: es tracta d'una informació sensible i ens reservem el dret de fer-la pública en el moment que considerem, per les seves pròpies circumstàncies, adequat. Agraïm el seu interès i compartim la intenció de construir una societat que avanci cap a la justícia". Aquesta és la resposta pactada pels bisbats catalans a una petició d’informació de l’ARA a principis d’octubre, tot just després que es fes públic a França un estudi independent que va xifrar en 3.000 els sacerdots i religiosos abusadors des del 1950 –una xifra a la baixa– i prop de 330.000 els menors que van patir els abusos dins l’Església francesa.

Aquest diari, d’acord amb els postulats del papa Francesc, que ha reclamat en més d’una ocasió "transparència, sinceritat i solidaritat" a l’hora d’afrontar els casos d’abusos sexuals que han afectat l’Església, va traslladar als deu bisbats catalans deu preguntes per conèixer quants casos d’abusos per part de membres de l’Església havien remès al Vaticà des de l’any 2000. No es tractava de noms ni destapar identitats –alguna de les quals ja havia revelat l’ARA amb les seves investigacions–, sinó de saber els casos detectats i el nombre de persones que els han patit. Així mateix, també se sol·licitava si s’estan analitzant casos d’anys anteriors, si s'acceptaria que un organisme independent fes un estudi com va passar a França i si l’Església hauria de reparar econòmicament les víctimes.

Només dos bisbats, el de Vic i el de Sant Feliu, i l’arquebisbat de Tarragona, van respondre a la petició, mentre que Lleida, Tortosa, Girona, Terrassa, Solsona i Urgell, així com l’arquebisbat de Barcelona, van utilitzar la mateixa fórmula que es va acordar en el si de la Conferència Episcopal Tarraconense, on les diòcesis catalanes van tractar la petició de l’ARA.

Voluntat de Tarragona

Tarragona és l'arxidiòcesi més transparent. Durant el pontificat de l’arquebisbe Joan Planellas han rebut tres casos de "presumptes abusos a menors" per part "de preveres", tots tres remesos a la Fiscalia, i dos més que feien referència als Mercedaris de Reus, que es van traslladar als responsables del Seminari. Dels tres casos que es van analitzar, un afectava un sacerdot que va ser "exonerat", un altre té una sentència ferma i un tercer segueix obert per la via civil. En la seva resposta, Tarragona defensa que "ha donat mostres de fermesa en l’aplicació del seu ordenament fins i tot quan civilment estava prescrita la possible acció delictiva", i no tanca la porta a fer el mateix que França, un estudi d’un organisme independent. Per la seva banda, el bisbat de Vic va informar d’un únic cas l’any 2000 "amb condemna civil, i que ja va ser difós a través mitjans de comunicació". Es tracta de la condemna a dos anys de presó que el jutjat penal número 1 de Barcelona va imposar l’any 2006 a un mossèn d’Igualada per haver abusat sexualment d’una noia amb discapacitats psíquiques. En el cas de Sant Feliu, no s’ha rebut cap denúncia en els disset anys d’història que té la diòcesi des de la seva fundació.

Des d’algunes diòcesis s’apunta que aquesta qüestió s’hauria de tramitar des del Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya, que, segons ells, hauria de ser l’encarregat de recopilar la informació i coordinar-la. Un encàrrec que el Gabinet descarta, assegurant que és una qüestió que ateny cadascuna de les diòcesis.

Barcelona es tira enrere

Si bé inicialment l’arquebisbat de Barcelona va assegurar que facilitaria la informació, finalment va descartar-ho donant la mateixa resposta que els altres sis bisbats. El cardenal Joan Josep Omella, però, ha hagut de gestionar durant els últims dies la investigació periodística del diari El País, que va remetre al mateix Omella i al papa Francesc les conclusions de tres anys de feina, en què es recullen 251 clergues i seglars acusats de pederàstia. El Papa va traslladar l’informe, de 385 pàgines, a la Congregació per a la Doctrina de la Fe, la institució que centralitza aquestes qüestions i que dirigeix el jesuïta espanyol Luis Ladaria. Els casos que afecten directament l’arquebisbat de Barcelona, per la seva banda, s’han tramès al Tribunal Eclesiàstic competent. "Alguns responen a causes ja obertes fa temps pel mateix Tribunal, alguns casos fins i tot ja s’han resolt i d’altres mai han estat denunciats", detallen fonts eclesiàstiques.

Abans que El País publiqués la seva investigació, el Vaticà refusava donar informacions sobre denúncies per abusos argumentant que són afers que afecten les respectives diòcesis i comunitats religioses i remetent qualsevol resposta a la carta apostòlica Vos estis luxmundi, la legislació més recent en aquest camp de l’Església catòlica i que es va aprovar el 2019. El Vaticà no va facilitar dades ni va fer cap exhortació a les diferents diòcesis a ser transparents, mentre que la Conferència Episcopal, per la seva banda, remet a l’estudi que va fer públic a la primavera: 220 sacerdots van ser denunciats des del 2001, quan el Vaticà va ordenar centralitzar tots els casos en la Congregació de la Doctrina de la Fe. Les dades són espanyoles i no es facilita el nombre de casos per diòcesi.