El sincrotró Alba desvela els secrets de la malària

L'estudi fet sobre el paràsit de la malària permetrà dissenyar fàrmacs més efectius

Segons l'Organització Mundial de la Salut, gairebé la meitat de la població mundial té la possibilitat de patir malària. El 2015 se'n van notificar 212 milions de casos, dels quals 429.000 van acabar en mort. Aquesta malaltia consisteix en una infecció provocada per un tipus de paràsit anomenat plasmodi que es transmet mitjançant la picada de la femella del mosquit 'Anopheles' i que ataca principalment els glòbuls vermells de la sang. Els tractaments actuals, que es basen en l'administració de medicaments i l'hospitalització en els casos més greus, funcionen en moltes situacions, però no en totes: cada vegada hi ha més casos de paràsits que presenten resistència.

Un equip internacional de científics acaba de descobrir detalls del cicle de vida del paràsit de la malària que permetran explorar el desenvolupament de nous fàrmacs capaços de vèncer aquesta resistència. Una part de la investigació, liderada pel científic Sergey Kapishnikov de la Universitat de Copenhaguen, s'ha dut a terme al sincrotró Alba, situat a Cerdanyola del Vallès. Aquesta infraestructura consisteix en un anell de 268 metres de perímetre a l'interior del qual circulen electrons a una velocitat del 99,9999985% de la velocitat de la llum. En girar, els electrons emeten feixos de rajos X molt brillants que, com si es tractés d'un microscopi gegantí, s'utilitzen per obtenir imatges de la matèria a escales intracel·lulars o moleculars.

Gràcies a una de les instal·lacions del sincrotró català, la línia de llum MISTRAL, els investigadors han pogut obtenir imatges del cicle vital del paràsit i mesurar el ritme d’un dels seus processos metabòlics clau. Les propietats dels rajos X que es generen al sincrotró Alba i les característiques de la línia MISTRAL, una de les quatre del seu tipus que hi ha a tot el món, han permès obtenir imatges dels glòbuls vermells sencers. Això ha permès observar el paràsit en diversos estadis del seu cicle vital, cosa que no hauria sigut possible amb un microscopi electrònic. El procés que han estudiat és el metabolisme de l'hemoglobina, la molècula encarregada de transportar l'oxigen a la sang. Un cop dins dels glòbuls vermells, el paràsit de la malària s'alimenta d'hemoglobina. En digerir-la, produeix residus de ferro, que acumula en cristalls perquè no siguin tòxics. "Si es pogués aturar aquesta formació de cristalls, el paràsit moriria intoxicat pels seus propis residus", explica Eva Pereiro, responsable de la línia MISTRAL del sincrotró Alba. Buscar substàncies que escapcin aquest procés de cristal·lització és, per tant, una possible nova estratègia per al disseny de fàrmacs contra la malària.

Els resultats de la investigació s'han publicat a la revista 'Nature Scientific Reports' i han sigut possibles gràcies a la col·laboració entre el Niels Bohr Institute de la Universitat de Copenhaguen, el Helmholtz Research Center de Berlín, el Paul Scherrer Institute de Suïssa, el Weizmann Institute of Science d'Israel, el Sincrotró Alba, el sincrotró suís SLS i el sincrotró ESRF de França.

Etiquetes

Més continguts de