Sis de cada deu entitats en defensa dels drets humans han rebut atacs d'ultres

BarcelonaMissatges intimidatoris a les xarxes o atacs contra les seus dels edificis de les entitats que defensen els drets humans. Fins a un 60% d’aquestes organitzacions han patit algun tipus de violència, amb gran prevalença de la digital, com a represàlia per la seva tasca. Són dades d’una enquesta que ha fet la conselleria d’Igualtat i Feminismes, que per acabar amb aquesta violència posa en marxa un pla d’assessorament i acompanyament jurídic tant per als activistes com per a les associacions agredides davant de l’increment creixent dels atacs de grups fonamentalistes religiosos i de l’extrema dreta. L'objectiu és que entitats i activistes puguin fer la seva feina amb plena seguretat i llibertat.

De fet, Catalunya és pionera en reconèixer legalment aquest tipus de violència que s’exerceix contra defensores de dones que han patit violència masclista i que ara s'estén a altres àmbits. És l’anomenada violència de segon ordre, que es recull per primer cop en la llei 17/20 contra les violències masclistes, aprovada pel Parlament el desembre del 2020. El nou pla ofereix, entre altres coses, assessorament jurídic gratuït a les persones o entitats agredides per poder decidir quin tipus d’actuació seguir després d’un atac, així com un acompanyament i atenció a aquestes víctimes quan s’adrecin a l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació del departament. La consellera Tània Verge ha detallat que a partir de l'1 de gener del 2023, i a través de les partides pressupostàries públiques, també es cobrirà la factura de l’atenció mèdica exclosa de la cartera sanitària que necessitin les persones defensores atacades en una agressió motivada per l'odi. A més, el departament farà un monitoratge dels atacs per saber en tot moment quina és la seva evolució i la seva intensitat.

Previ a aquest pla, la conselleria va passar un qüestionari a una cinquantena d’entitats en “la primera línia de defensa dels drets humans" com Irídia, l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius o la Fundació Secretariat Gitano. Així, les organitzacions que estan més en la diana dels atacs d’odi són, segons la conselleria, les que treballen en la defensa dels drets de les persones LGBTI+, en migracions i refugi, en els drets de les dones i en els drets sexuals i reproductius. Sis de cada deu van relatar algun tipus d’atac a conseqüència del seu activisme i, tot i que la majoria eren agressions per la via telemàtica –correus electrònics i xarxes socials– amb insults, amenaces i intimidacions, també es van detectar atacs a les seus de les entitats, amb el trencament de vidres o pintades intimidatòries a la façana. Verge subratlla que aquesta violència “genera un impacte psicològic i econòmic molt important” i destaca que té uns efectes indesitjables entre les persones activistes, com per exemple, “un augment de l’autocensura i afectacions en la salut mental”.

En la recent presentació de l'informe sobre violència institucional en el marc dels drets sexuals i reproductius, la presidenta de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, Sílvia Aldavert, va incidir en el fet que els escraches que fan grups antiavortament davant de les clíniques que practiquen legalment interrupcions de l'embaràs són violència masclista i, per aquest motiu, va reclamar "protecció" de les institucions públiques. En el mateix acte, l'advocada penalista Laia Serra va subratllar la importància d'aquest reconeixement de la feina de les defensores perquè si no, va apuntar, hi ha el risc que un atac "quedi reduït a un afer privat". Amb tot, la lletrada va advertir que, "per moltes lleis" que es facin, si no es canvien els mecanismes legals per depurar responsabilitats tot quedarà en paper mullar.

El reconeixement legal de la figura dels defensors dels drets humans o mediambientals —en una gran majoria de pobles indígenes— va néixer a l'Amèrica Llatina a la dècada dels 90 i s'ha estès també a l'Àsia, amb l'objectiu de donar a aquests activistes un marc legal on buscar refugi i protecció dels atacs de paramilitars, grups armats que defensen els interessos de grans multinacionals o els mateixos exercits nacionals. En països com les Filipines, Colòmbia o Mèxic, les víctimes mortals es compten per desenes cada any i encapçalen el trist rànquing de ser els països més perillosos per als activistes.